Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

L'arquitecte de Barcelona i director del despatx Josep Ferrando Architecture, d'acord amb la visió polièdrica de l'arquitectura que defensa, combina el vessant d'artesà amb acadèmic –degà de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de La Salle Barcelona (ETSALS) – , i la de gestor cultural -director del Centre Obert d'Arquitectura de Barcelona i del Departament de Cultura del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, època en què la institució ha estat reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura.

Sota aquesta aproximació i amb la convicció que el veritable repte resideix en la gestió de la complexitat, la seva arquitectura situa el mètode com a eina d'anàlisi capaç de dotar el procés del rigor i l'eficiència necessaris per reformular el model. En concret, aposta per establir unes regles del joc regides per sistemes flexibles, un context que permet la formulació de les màximes preguntes possibles i, mitjançant una equilibrada barreja de recerca i descobriment, esbrinar quina és la resposta única i precisa per a totes. Amb aquesta metodologia i considerant la monomaterialitat,
la geometria i l'eficiència com a valors fonamentals de la seva obra, Ferrando aconsegueix que les seves solucions no només no repeteixin formes, sinó que a més no siguin previsibles, aconseguint així la solució arquitectònica més pertinent i enginyosa per a cada circumstància.

Autor: Josep Ferrando Architecture

Obres (8)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (13)

  1. Casa a Bescanó

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando

    Casa a Bescanó

    La posició de la casa en un salt topogràfic genera diferents relacions amb el seu entorn més proper. D'una banda, la copa dels arbres se situa a l'altura d'una barana, d'altra, l'entramat de branques constitueix un filtre a través del qual mira la sala d'estar. La coberta de basalt emmarca i subratlla en negre les vistes que aconsegueixen diferent profunditat de camp oferint un ventall de situacions a l'habitant. La ubicació de la casa augmenta la percepció del canvi d'estacions. El bosc actua com tamís que permet filtrar més o menys la llum a través d'ell. Serveix com a cortina tancada a l'estiu o oberta a l'hivern quan les fulles han caigut. Per tant, la casa interactua, no només amb el paisatge, sinó també amb els canvis naturals. Unes vegades, la inclinació de les lloses apunta cap a l'horitzó per fondre l'skyline de l'edifici amb el de les muntanyes de fons. D'altres, la cornisa ondulada delimita el pati domèstic. La proliferació de murs desplaçats entre si potència relacions diagonals entre espais. La prolongació dels murs i les lloses de la coberta, permet projectar l'espai interior cap a l'exterior, que alhora atrapen el paisatge emmarcat creant unes línies que vinculen l'edifici al terreny. La casa s'apropia així l'espai exterior.
  2. Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Josep Ferrando Architecture, Ravetllat-Ribas Arquitectes, Josep Ferrando, Pere Joan Ravetllat i Mira, Carme Ribas i Seix

    Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

    Visible des del Castell i el Pont, l’edifici vol ser reconeixible per la capacitat de donar resposta als diferents àmbits on se situa, a mig camí entre el parc i la ciutat. L’edifici es fragmenta per obtenir un perímetre necessari per a la disposició del programa, al mateix temps que permet travessar-lo facilitant els recorreguts en diagonal i establint relacions des del parc cap a l’Avinguda i des de la ciutat cap al nou recinte firal. Aquesta planta permet configurar una bona disposició del programa establint crugies òptimes per a cadascun dels usos, reduint la circulació interior i generant espais de relació. L’element separador, de gruix variable, serveix de transició, conté espais servidors i afavoreix l’absorció acústica. A l’exterior, el revestiment modular, a base de pannells de formigó arquitectònic de gran format, garanteix la continuïtat de la textura de la façana al mateix temps que adequa el seu tractament a cadascuna de les orientacions i les necessitats dels usuaris.
  3. Comissaria Municipal de Salt

    GRND82, Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Sergi Serrat Guillen

    Comissaria Municipal de Salt

    The site The new police station is located on the outskirts of the neighborhood in a zone reserved for council buildings. The proposal is placed in a pre-existing grove of magnificent beech trees that determine the main decisions for the project. The main building mass is concentrated at the north end of the site, in the unoccupied area, while the car park is organized around the grove. The remainder of the site forms a green cushion that separates the building from the road becoming a transition space for the visitors. The building The building is separated from the street by no more than a wooded garden. There are no railings to bar the public. The police should be seen to be accessible and friendly. A compact, horizontal, abstract and introverted volume is proposed due to the requirements of high-security, use and flexibility of the program. The public entrance is formed by raising the head at one of the ends of the building forming a large access porch. The staff entrance is placed at the opposite end of the main facade. The materiality Once inside everything changes. A system of double height spaces and patios organize the private zones and flood the interior with light. The color white becomes the main player. Its texture changes to differentiate the different walls: textured concrete for the exterior, polished stone on the floor, white brick and wood for the walls, perfect white for the ceiling...
  4. Mostres d'Arquitectura (Terres de l'Ebre)

    Seleccionat
    Campus Universitari de les Terres de l'Ebre de la URV

  5. CAP Vilafranca

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Pedro García Hernández

    CAP Vilafranca

    LLOC L'edifici se situa a la confluència de dos carrers de caràcter i secció molt diferents, però de gran importància per a Vilafranca: per una banda, l'Avinguda de la Pelegrina, que és la circumval·lació de la població, amb una secció de via ràpida, gran densitat de trànsit i escassos vianants; de l'altra, la carretera d'Igualada, com a gran passeig que connecta amb el centre de Vilafranca. El nou Ambulatori entén i respon al lloc mitjançant una volumetria clara, neta i articulada: un cos baix que creix a la cantonada, a la trobada dels carrers, marcant l'entrada a l'edifici i convertint-se en la nova porta a la ciutat. PROGRAMA L’edifici es projecta a partir del buit, els patis articulen la volumetria i els espais, garantint la perfecta il·luminació de tots els espais i afavorint la intimitat que requereix un edifici assistencial. L’articulació dels patis aconsegueix unes proporcions domèstiques i humanes de les sales d´espera, dels passos i de la resta d’espais de relació, afavorint un ús confortable amb unes relacions visuals i lumíniques de qualitat. El cos baix incorpora tot el programa d’ús públic, quedant les parts més privades a les plantes superiors del volum d’entrada. MATERIALITAT Els materials utilitzats també responen a una doble escala, per una banda les peces prefabricades de formigó donen a la volumetria el caràcter d'edifici públic, de nova porta d'accés a la ciutat; que contrasta amb l'interior, blanc, net i lluminós, on la materialitat és la llum mateixa, que inunda els espais mitjançant grans finestrals emmarcant les relacions entre l'interior i l'exterior. El vidre i les finestres es desplacen cap a dins i cap a fora en aquests grans marcs de xapa, establint diferents relacions espacials amb l'exterior i amb els patis, que garanteixen la intimitat i la privadesa dels consultoris i les sales d'espera.
  6. Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Finalista. Categoria: Intervenció en el Patrimoni Construït
    Habitatge a Sant Cugat

  7. Espais Comuns Barcelona Building Construmat

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, David Recio Muniesa

    Espais Comuns Barcelona Building Construmat

    La feria es una pequeña ciudad. Los estands, con su ruido y diversidad, son las viviendas; mientras que, por su escala y monomaterialidad, los lugares comunes se asocian al foro, representativo de lo monumental. Los espacios comunes del BBC se proyectan con una lógica de economía circular, coste nulo y cero residuos. Se evita así que más de 25.000m2 de material se conviertan en desecho tras 72 horas. El uso de dos materiales respetando sus medidas estándares prima el aprovechamiento de recursos (coste 0, residuo 0): el geotextil de 150gr en rollos de 2,20m x 200m de longitud, genera una secuencia de catenarias que acoge los usos comunes, y tras la feria se enrolla para emplearse en construcción; vigas del acopio de la Sagrada Familia se apilan en niveles para configurar muebles, volviendo a dicha obra tras la feria. Interviene un juego de dualidades: tracción vs compresión, apilar vs colgar, ligero vs pesado, transparente vs opaco, espacio vs mueble… Cueva liviana y cabaña sólida dialogan en una suerte de dicotomía.
  8. Parc de Bombers de Moià

    Josep Ferrando Architecture, Mar Puig de la Bellacasa i Delàs, Manel Casellas Oteo, Josep Ferrando, Pedro García Hernández

    Parc de Bombers de Moià

    Un edificio compacto y austero que otorga protagonismo a la estructura como expresión de su presencia en el territorio. Una secuencia de pórticos perpendiculares a la calle y al paisaje proyectan unos vuelos asimétricos que potencian la transparencia entre ambas partes del territorio, construyendo un plano a 7 metros del suelo que parece flotar sobre los campos. Un elemento neutro y modulable que permitirá fácilmente futuras ampliaciones. La doble escala de un pórtico embebido en otro pórtico, a modo de muñeca rusa, resuelve la convivencia entre la domesticidad que requiere el bombero que habita el parque y la dimensión de los camiones que habitan la cochera. Un solo gesto que sistematiza y aúna. La industralización demandada en el concurso para construir en el menor tiempo posible el Parque se resuelve mediante elementos realizados en taller que se ensamblan en obra. Un esqueleto de madera laminada conforma los pilares dobles (para otorgar esbeltez) y las vigas empresilladas por dichos pilares. Unos paneles sandwich de madera modulan la fachada en un juego de damero que matiza la relación entre interior y exterior según sus usos. Una construcción basada en la eficiencia de los materiales, donde no se producen residuos debido a su industrialización y donde se fija CO2 mediante el uso de la madera. La madera como símbolo material del siglo XXI y como elección idónea debido a su baja conductividad comparada, por ejemplo, con el acero. El material es estructura, protección y envolvente al mismo tiempo.
  9. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Efímeres
    Espais Comuns Barcelona Building Construmat

  10. Centre Social El Roser

    Josep Ferrando Architecture, Josep Ferrando, Xavier Gallego Seuba, David Recio Muniesa

    Centre Social El Roser

    El Centro Social El Roser se desarrolla en el edificio de la antigua prisión preventiva de Reus, edificio catalogado como BCIL (Bien Cultural de Interés Local) y perteneciente al Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña. El equipamiento supone un programa innovador en España. Consta de un refugio para personas sin hogar, un comedor social y un espacio comunitario, concentrando, de este modo, la totalidad de los servicios sociales de la ciudad, característica que lo convierte en la primera instalación integral de este tipo. La propuesta es la transformación de una transformación. La prisión, construida en el año 1929, había sido transformada en escuela en 1979. Esta intervención previa se aprovecha para llevar a cabo un proyecto en el cual los distintos estratos temporales dialogan entre sí, llevando a cabo un proceso de selección que muestra las capas constructivas ocultas y sus distintas transformaciones, poniéndolas en valor. El proyecto respeta y recupera la edificación original, descubriendo su estructura y la tipología constructiva de la época, oculta hasta ahora, con la intención de evocar una imagen de austeridad. La intervención trabaja a diferentes escalas. Por un lado, se establece una dialéctica entre los nuevos elementos, de carácter más etéreo, ligero y tectónico, contrastando con la composición y los materiales minerales estereotómicos de la estructura existente, más pesada. Por otro lado, a la geometría de la planta en "H", que rodea dos patios, se le realizan unas nuevas aberturas transversales que, a través de las visuales, la permeabilizan a modo "palladiano", eliminando la estanqueidad de los espacios. Se replantea así la lectura, el funcionamiento y los recorridos del edificio en su interior, al mismo tiempo que se hace también a nivel urbano, alterando la relación con su entorno inmediato. Mientras que a la prisión original se accedía desde la vía principal a través de un portal monumental con un mínimo espacio de acera, en la propuesta se elimina el muro que limitaba el patio del edificio penitenciario, convirtiéndolo en un espacio público abierto cedido a la ciudad, que permite al transeúnte tomar conciencia del equipamiento a través de la continuidad de sus fachadas. Una estructura esbelta de acero se convierte en un gesto que recuerda el muro ahora ausente, al mismo tiempo que cose tres períodos históricos diferentes. A su vez, la conservación del portal monumental da testimonio del muro desaparecido y realza el valor patrimonial del equipamiento. En otra escala más doméstica, los elementos como ventanas, núcleos húmedos, etc. se introducen por tangencia reforzando la idea de palimpsesto.
  11. Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota

    Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Centre Social El Roser

  12. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic
    Parc de Bombers de Moià

Audiovisual

  • 12 NOV - JOSEP FERRANDO: CONFERENCIA MAGISTRAL

    1:30:45

    12 NOV - JOSEP FERRANDO: CONFERENCIA MAGISTRAL

  • Josep Ferrando, arquitecto y docente

    0:46

    Josep Ferrando, arquitecto y docente

Rutes i Apunts (3)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!