Habitatge unifamiliar aïllat i de notables dimensions, situat sobre el Parc de Vallparadís i envoltat de jardins. És de planta rectangular i està constituït per diversos cossos. El cos posterior possiblement resultat de l'ampliació del 1926 feta per Masdeu, que la va convertir en casa pròpia. Els cossos són de diferent alçada i forma, donat com a resultat un joc de volums interessant. Les façanes són arrebossades i esgrafiades, amb influència de la Secessió Vienesa, molt planes i amb una successió d'obertures verticals estretes que van creant un ritme perfecte entre els buits i el mur. Presenta teulades inclinades de teules vidriades, excepte en el cos més alt que pren la forma de torre quadrangular rematada per una terrassa. Cal destacar les teules de ceràmica de color negre, groc caramel, de disseny especial, així com la tortugada. També és interessant la tanca del jardí, amb uns pilars decorats amb trencadís policromat i units amb barana de forja. Aquesta casa senyorial, que tenia un bonic jardí, està situada a la vora del torrent de Vallparadís, dalt del marge esquerre i tocant el Pont del Passeig, configurant típicament l'inici de l'Avinguda Jacquard. A part de la família Masdeu, que reformaren l'edifici l'any 1926, un altre propietari fou en Baumann, industrial que li deixà el nom pel qual avui es coneix la casa. S'havia proposat, de manera no oficial, que es canviés aquest nom pel de "Casa Coll i Bacardí", prenent el nom del seu arquitecte. La casa fou habitada d'antuvi pel seu creador, l'arquitecte Coll i Bacardí, però morí el 1917. Ernst Baumann, representant de llanes vingut de Suïssa, utilitzà la casa per habitatge i per despatxos fins que abandonà el negoci i la casa prop de 1960. Continuà aquell negoci de llanes en Josep Colomer i Montmany, fins fa uns cinc anys. Llavors quedà abandonada definitivament fins que l'adquirí l'Ajuntament de Terrassa per a fer instal·lacions museístiques. En els anys noranta, convenientment restaurada, és utilitzada coma seu del Servei de Joventut de l'Ajuntament de Terrassa.

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos. Façana de composició simètrica i molt regular amb grans balconades de ritme horitzontal que equilibren les obertures, de mercat ritme vertical. Edifici interessant per la seva decoració exterior, amb majòliques que cobreixen la totalitat de la façana, arribant fins al ramat superior compost per cornisa i barana ondulada de trencadís de ceràmica. El dibuix de les majòliques, sobre fons blancs, emmarca les obertures dels balcons i crea unes sanefes horitzontals a cada planta, a l'hora que reomple els panys de parets entremitjos amb plafons de motius florals (garlandes, penjolls, flors). Les baranes dels balcons són de ferro forjat, reproduint també motius florals. Planta baixa actualment molt reformada per locals comercials.