Casa amb jardí, inicialment aïllada. Consta de planta soterrani, baixa, pis i golfes, sota coberta de teula àrab a dues vessants. A la part posterior hi ha porxos i galeries. Són interessants els aplacats ornamentals de terra cuita. En conjunt respón a les característiques de la sensibilitat noucentista. La Casa Riba va ser construïda per l'arquitecte Josep Ros i Ros. El projecte, que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament de Gelida, data del 15 d'octubre del 1925. Inicialment era un edifici aïllat actualment té una amplicació que l'adossa a la del costat.

Edifici públic aïllat, envoltat de jardí que fa cantonada amb el carrer de Cesar Martinell i amb el d'En Ferrer i Sallés. Presenta planta en forma de T. S'hi accedeix per una torre central davantera de planta baixa i dos pisos, les ales laterals tenen planta baixa, pis i golfes. Hi ha cobertes de teula àrab al cos anterior i terrat al posterior. Les finestres i les portes mostren llindes esglaonades. A les cobertes s'obren finestres-mansarda. Connecta a través d'una passera elevada amb l'edifici de nova planta de la Casa dels Avis. El que havia de ser l'antic hospital situat al carrer Torres i Bages construït a partir de la donació d'un terreny de Josep Ferrer Sallés no es va arribar a acabar i finalment l'any 1928 fou substituït per un nou hospital. Aquest hospital va ser encarregat l'any 1928 en el mateix temps que s'urbanitzava la plaça Manel Raventís a l'arquitecte Ygnacio Brugueras. Tres anys més tard hi col·laborà Josep Ros i Ros que dissenyà l'accés, les escales i la tanca. Posteriorment, l'any 1956 l'Hospital es va ampliar annexant un nou cos el projecte del qual fou responsable Moliner. L'última intervenció va ser l'any 2002 quan Ramón Fuste Sitges va projectar una passera elevada que connectava amb la Casa dels Avis després de la reconversió de l'hospital en una residència per gent gran. El 1988 la Fundació es va extingir i l'Ajuntament va cedir la gestió a la mútua La Aliança.

L'edifici original, obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros, que havia ja evolucionat del Modernisme cap a uns projectes més continguts i sobris del Noucentisme, pren un caràcter de gran contundència volumètrica per ser un edifici aïllat de planta baixa i tres plantes essent la darrera pensada com a galeria amb una gran barbacana sostinguda per bigues. La coberta és a quatre aiguavessos de teula àrab. Al tractar-se d'un edifici aïllat tot el perímetre és concebut com a façana tant les que donen al carrer com les orientades a l'interior de la finca. També el perímetre queda protegit per la inclusió d'una tanca que en el que seria la façana principal és a base de brèndoles de ferro alternades per pilars i amb les característiques boles. Destaca la façana pensada per a visitants orientada a un petit jardí amb escalinata, porxo i coronament mixtilini que recorda l'arquitectura vernacular i allotja un frontó de ceràmica amb el dibuix decoratiu de raïms i copes de cava, així com el nom de la marca "Cavas Freixenet". Pel que fa a la composició i tractament de la resta de façanes el joc de buits i plens segueix una distribució simètrica amb obertures allindades i d'altres amb òculs ovalats. Corresponent als eixos de simetria trobem balconades amb brèndoles de ferro en la planta primera. Tot el parament està estucat, excepte l'ampli sòcol tractat en paredat rústec. I respecte als límits de cada façana hi ha l'aplicació de l'encoixinat de carreus de pedra que n'augmenten la sobrietat del conjunt i estan en sintonia amb les obertures dels accessos a base d'arcs de mig punt amb dovelles de pedra. Es tracta d'un complex industrial dedicat a l'explotació i elaboració vitivinícola, amb la marca "Freixenet, S.A.". Com a centre productor es fundà el 1861 i va ser el 1914 quan s'inicià la producció de l'espumós. Arran de l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929, crearen una coneguda icona amb el denominat "nen Freixenet"; creat per encàrrec de Pere Ferrer Bosch, fundador de l'empresa i el cartell va ser obra d'un dissenyador alemany.