Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
1939-2000
Arquitecte per l’ETSAB
Va tenir despatx a Barcelona des del 1967 i també a Alp des de 1972, fins a l’any 2000
Bona part de les seves obres es troben al Pirineu. També a les comarques Barcelona, Girona i Lleida.
Obres seleccionades a Premis Fad: Farmàcia Arderiu a Barcelona, Restauració de l’Absis de l’església de Santa Maria a Castelló de Farfanya.
Entre 1983-1992. és arquitecte Municipal del Poble de Das, a la Cerdanya.
1990-1993 Membre de la Comissió del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Autor: Vidal i Solanes Arquitectes
Obres (6)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (9)
-
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: InteriorismeFarmàcia ArderiuNou Poble del Pont de Bar
Les inundacions que van tenir lloc a Catalunya l’any 1982 es van endur una bona part de l’antic poble i van provocar esllavissades de terres que van revelar lesions serioses en el subsòl de la muntanya propera, fins al punt de posar en perill qualsevol intervenció de reconstrucció del poble. El nou assentament es troba en uns terrenys situats a 1.000 metres de l’antic poble, al vessant nord, amb orientació a migdia. El nou nucli satisfà el mateix programa que el vell: onze habitatges, l’ajuntament, la capella i una fonda. El nou poble adopta una estructura urbana rígida per motius geotècnics, de costos i d’ús de prefabricats. El resultat manté, però, un ritme i una cadència que permeten d’integrar-lo en l’entorn i la zona. El projecte manté o té en compte alguns elements preexistents que recorden el pas de l’home per aquest lloc i que han estat utilitzats com a pautes d’algunes de les noves construccions.Intervencions a la Cripta de la Catedral de Santa Maria d'Urgell
La cripta dels bisbes, situada a la nau lateral nord i amb difícil accés, disposava de molt poc espai aprofitable i estava situada en un nivell intermig entre el paviment de la catedral i el de l'antiga cripta. Es construeix una escala nova i còmoda, adossada a l'antiga, que es conserva amb poselles per posar-hi flors i ciris. Les caixes amb les restes s'instal·en damunt de suports de vidre entre la llum i l'observador. El vidre de protecció sintetitza una trencadissa en memòria de les tragèdies. L'ampit metàl·lic de protecció que fa de barana al nivell de la nau és reversible, tancant la cripta i esdevenint un paviment d'entramat metàl·lic.Intervencions al Monestir de Santa Maria de Lillet
Partint d'un context de runes històriques amb poques possibilitats de reutilització pel seu estat, la proposta del projecte és de no reconstruir, si no de consolidar les runes existents i construir una estuctura metàl·lica desmuntable i transparent. L'estratègia de situar-la inclinada respecte els murs escairats permet visitar les runes amb detall i anar observant en planta les diferents etapes de construcció , i finalment generar dos miradors sobre les valls del riu Arija que permeten valorar la importància de l'emplaçament.Llar d'Avis a la Casa dels Ducs d'Alba
La nova intervenció sobre el vell edifici té en compte l’estructura urbana del poble, formada per una trama de carrers estrets que s’eixamplen en alguns punts, formant petites places. El nou edifici es disposa de manera que, darrere de la casa dels ducs d’Alba, es crea una nova plaça que esdevé l’accés independent a la sala d’actes de la nova llar d’avis. El nou edifici en si mateix es configura de manera semblant a com ho fa l’absis de l’església de Sant Miquel. La part posterior del vell edifici queda a la vista i se’n conserva l’estat actual. La nova construcció queda separada de les antigues parets en alguns casos, mentre que en d’altres s’insereix en les velles estructures amb un material diferent i lleuger. La nova edificació estableix d’aquesta manera una continuïtat amb l’estructura urbana existent i utilitza la diferenciació del llenguatge emprat per distingir les parts velles i les parts de nova creació.Reforma de l'Antiga Caserna militar a Centre Cívic "El Passeig"
Vidal i Solanes Arquitectes, Lluís Maria Vidal i Arderiu
El projecte és fruit d’un concurs convocat per l’Ajuntament de La Seu d’Urgell l’any 1996. L’edifici de l’antiga caserna militar era un símbol inequívoc del Passeig, i necessitava recuperar la vitalitat i abandonar definitvament l’aspecte deplorable que havia adquirit. Atesa la ubicació de l’edifici en el context urbà i la conveniència de dinamitzar el centre històric es considera important dotar el centre d’una façana principal vinculada a l’antic pati, configurant la nova plaça. Amb aquesta actuació s’estableix una circulació de vianants entre el centre històric i el nou equipament. També es preveu un accés des del Passeig. Els dos accessos s’encaren cap a l’interior de l’edifici trobant-se en un espai que té aspecte de carrer i que, il·luminat per una gran claraboia serveix de gran distribuïdor als diferents locals. A la nova plaça s’hi col·loca un important moble de fusta en forma de gran mampara que, d’una banda situa en segon pla la façana de l’hospital i per altra banda separa la zona pública de de l’àrea d’instal·lacions (dipòsits oxígen de l’hospital i magatzem del bar del centre cívic) Com a criteri d’intervenció a l’interior es defuig de qualsevol semblança amb unes galeries comercials. Es proposa un tractament més proper al local industrial, com una mena de “fàbrica” de l’oci i la cultura. En el context urbà el Centre Cívic recordarà els seus orígens d’edificació militar, amb la millora de tenir unes obertures més grans que treuen la violència de les antigues finestres amb aspecte de penitenciari.Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Menció Honorífica. Categoria: Restauració, Rehabilitació, ReformaReforma de l'Antiga Caserna militar a Centre Cívic "El Passeig"Bibliografia (17)
Rutes i Apunts (2)
