Edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos. La façana és de composició molt plana, simètrica i amb dues obertures per planta. La planta baixa presenta doble portal, el primer pis té una doble balconada de ferro sostinguda per mènsules i cantells arrodonits, i en els pisos superiors hi ha balcons individuals de formes ondulades i també de ferro. El coronament de l'edifici es realitza amb cornisa i gablets dentats que reforcen la composició vertical de les obertures. El tractament de la façana és amb estuc i ornaments de motius florals a les llindes i sota els balcons. La línia d'imposta està a nivell dels balcons de l'últim pis, amb un intent d'integració amb les edificacions veïnes.

Edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos. Presenta una façana simètrica d'esquema vertical, aquest accentuat per la grandària, i el format de les obertures, en arcs parabòlics que van lligant en sentit ascendent fins a rematar en uns gablets escalonats en primer lloc i en arc al coronament. La planta baixa presenta dos arcs parabòlics amb relleus de pedra arenisca buixardada. La primera planta té balconada de ferro i perfils motllurats de ciment als arcs. El segon pis presenta el mateix esquema i amb balcons. Presenta el coronament de cornisa que ressegueix els gablets. La façana presenta sòcol de pedra i la resta estucada de gris. La planta interior està partida en dues zones dividides per una escala monumental. Els pisos estan tapiats amb volta catalana típica, de revoltó amb subjecció per biguetes de ferro. La part posterior de la primera planta, que està sota teulat, està coberta per volta de maó subjectada per tirants. La tercera planta, construïda només en part, té una lluerna de cristalls de forma semblant a les dents de serra fabrils. Cal destacar la fusteria i els treballs de forja. És un exemple molt representatiu de l'adaptació que Muncunill fa de la clàssica tipologia de casal per a convertir-lo en un edifici de caràcter industrial sense necessitat d'alterar la imatge de la ciutat. Participa dels corrents estilístics més propis del moment. Fou construït per sol·licitud de Joaquim Alegre i va ser magatzem tèxtil fins que quedà abandonat. Finalment, la propietat passà a una immobiliària de Barcelona. L'extint "Grup d'Arquitectes de Terrassa" tingué un acció brillant i eficient per tal de salvar l'edifici de la destrucció. Posteriorment, a finals dels anys 70, fou adquirit per Manuel Tobella i Marcet per a instal·lar-hi l'arxiu que porta el seu nom, fundació destinada a la ciutat on ja són d'utilitat pública una sèrie de col·leccions particulars de fotografia, programes i fulletons locals, a més de documentació diversa. L'entitat està regida per un junta, té un equip de treball, biblioteca i organitza activitats culturals i publica obres d'interès local.

De totes les naus industrials construïdes per Muncunill a Terrassa, la fàbrica Aymerich, Amat i Jover és la més significativa, tant per les seves dimensions com pels procediments constructius emprats. Ocupa una superfície de 15.000 metres quadrats, dels quals 12.000 corresponen a la gran sala de màquines. Es tracta d’un gran espai de set cossos disposats sobre columnes de ferro colat i cobert amb voltes de maó de pla i tirants. La nau rep la llum a través d’unes obertures orientades al nord, que adopten una disposició de dents de serra. Cada volta és de generatriu circular i de directriu arbitrària. La directriu es recolza sobre dos trams de la nau i és situada sobre dos arcs, un rebaixat i l’altre el·líptic. La generatriu dibuixa un arc molt rebaixat. La volta està doblada per facilitar l’aïllament de la nau. Cada volta és formada per tres gruixos de rajola i es troba separada per petits envans de maó que deixen una capa d’aire de 15 centímetres. Cada volta queda subjectada per tirants de trenta mil·límetres de diàmetre. D’aquesta manera s’aconsegueix una il·luminació difusa i equitativa a tota la nau.

La “masia” és el resultat de la reforma i rehabilitació d’una nau industrial existent. L’any 1907, la firma Freixa i Sans decidí construir un nou edifici per a la fabricació d’alpaques. Muncunill conserva íntegrament l’estructura de l’antiga fàbrica i opera una feina de superposició de nous elements. Sobre els murs antics es recolzen unes voltes de maó de pla subjectes amb tirants sobre bandes de maó. A més, es dobla la paret per la cara interior per a la col·locació de portes i finestres. La resta d’intervencions tendeixen a modificar substancialment l’efecte visual produït per l’edificació. Els murs s’arrebossen de color blanc. A la banda sud s’obre la gran galeria, formada per una successió d’arcs parabòlics, en vuit trams, sobre una àmplia vorera que dibuixa unes formes ondulades. Cada tram queda cobert per una petita cúpula sintonitzada amb les que cobreixen el sector central. Un gran arc tanca aquesta galeria per la banda oest, coberta per una cúpula que sobresurt respecte a les altres. Posteriorment s’hi van afegir dues plantes més, destinades a cuina i cambres de servei.

Nau industrial aïllada que forma part d'un conjunt més ampli, però amb menys interès. És de planta rectangular, dues plantes d'alçada i coberta amb voltes a la catalana, de revoltó. L'estructura del forjat intermig és igualment de volta a la catalana tensades. Tota l'obra és vestida en maó vist, amb obertura d'arc rebaixat en maó aplantillat com a únic element decoratiu. La façana està ritmada per lesenes i cornises corbes, de perfil rom, que fan visible l'estructura de voltes a la catalana de la coberta i a la vegada conformen els espais on s'obren les finestres.

Edifici de planta rectangular, subdividida longitudinalment en dues crugies, amb estructura interior de columnes de ferro colat que sostenen voltes de quatre punts atirantades, de maó de pla, reflectides a l'exterior per volums semiesfèrics, coronats per torratxes de ventilació també de maó. Davant de la nau hi ha una zona urbanitzada, on s'ha mantingut la part baixa de l'antiga xemeneia del vapor. L'origen del Vapor Amat es pot situar l'any 1833. Posteriorment, el 1876 va ser molt reformat. El 1914 s'hi instal·là a Vapor Amat la fàbrica de Francesc Izard i Ramon Codina amb el nom d'Izard i Cia i, alguns anys més tard van passar a ser una societat anònima adoptant el nom SA Manufactura Tèxtil. El 1969 l'empresa s'associa a la societat Central de Acabados Textiles, SA (CATEX). Tanmateix, les naus que es conserven van ser bastides i reformades l'any 1925 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Posteriorment, el 1935, hi hagué una intervenció de l'arquitecte Joan Baca i Reixach. L'any 1982 l'antiga nau de tints va ser transformada en sala d'exposicions municipals, segons projecte de l'arquitecte terrassenc Francesc Bacardit i Segués. L'edificació més moderna es va rehabilitar per acollir l'Institut de Teatre.