Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1957. Entre les seves obres trobem el bloc d’habitatges “La Vinya” a la Zona Franca (1968), bloc d’habitatges al C. Lepant (1968), estació d’autobusos a Tarragona (1987), 4 habitatges unifamiliars a la platja de la Fosca (1987), l’ETSAV del Vallès (1992) o l’edifici Nexus I (1992) per al Campus Nord de la UPC.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (16)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (19)
-
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges Lepant 307Grup d'Habitatges La Vinya
Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Jara, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba
Les pautes del projecte vénen determinades per la voluntat de mantenir el pressupost inicial de l’obra. Un mateix tipus d’habitatge es repeteix a tot el grup, amb variants a les testeres i a la cantonada entre tots dos blocs. La finestra que dóna al carrer és sempre la mateixa: el mur portant de maó es descarrega de forma piramidal, i el marc de la finestra queda per la part interior, pintat d’un color viu i enllaçat amb la peça de protecció, que és metàl·lica i està pintada del mateix color. El resultat és una façana llisa, enormement enriquida per aquest element singular. El porxo de la planta baixa, de formigó, crea unes voltes d’aresta rebaixades i reduïdes als perfils lineals.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaGrup d'Habitatges La VinyaCasa Yxart
Vicenç Bonet i Ferrer, Lluís Nadal Oller, Pere Puigdefàbregas Baserba
La proposta inicial consistia en tres blocs d’habitatges de planta aproximadament quadrada, d’alçàries diferents i escaires també diferents, que havien de ser determinants per completar la imatge de la cornisa de Tarragona des de distàncies i punts de vista ben diversos. Els dos blocs resultants tenen un mateix accés, pel passeig de Sant Antoni, un a mitja alçària i l’altre des de la coberta. La planta de tots dos blocs és diferent: el bloc més alt, a la banda oest, té dos habitatges per planta, amb un sol pati interior a la banda nord. L’altre bloc té quatre habitatges, tot mirant al sud, amb un pati al centre que serveix tots els habitatges. La implantació general i el disseny dels elements a petita escala estan pensats per donar continuïtat a una imatge de cornisa que encara es manté harmònica, gràcies a la regularitat tipològica i a la varietat de conjunt de les edificacions que l’han construït al llarg del temps.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges Tres Torres 44-50Quatre Habitatges Unifamiliars en Filera
El programa de quatre habitatges per a quatre germans permet aplicar un criteri compositiu molt clar en un context marcat pel desordre propi de la colonització turística. Els habitatges, emplaçats en un solar en cantonada, s’obren en ventall i es disposen seriats. La distribució de les plantes baixes queda determinada per dos elements tipològicament insòlits: el petit pati de la part posterior i la col·locació de les escales a les mitgeres, que arrenquen de la façana i condueixen al centre de la planta superior. S’accedeix a l’espai comú del darrere per una petita porta situada al costat del rentamans, i els dormitoris s’obren a la façana del davant a través d’una terrassa segregada de la composició general. Les caixes cegues de les escales i un ràfec ampli i estret defineixen l’àmbit de cada habitatge. El conjunt es troba a sobre d’un moderat terraplè que l’aïlla del carrer i permet elevar suaument el punt de vista.Habitatges Jacint Reventós
La intenció de l'encàrrec municipal de 1981 era la formació d'una plaça aprofitant el buit provocat per anteriors enderrocs a la meitat nord de l'illa, compresa entre els carrers de la Nau, Argenteria, Manresa i Basea. En atenció a la incòmoda presència de les dues mitgeres provocades per l'enderroc, l'administració autoritzà la construcció d'un nou edifici residencial adossat a les mitgeres i subordinat a l'envolupant ondulada que configura intencionadament la plaça, a la manera d'Álvaro Siza, com s'ha dit maliciosament però amb raó.Bibliografia (48)
Rutes i Apunts (3)
-
Rutes 64
-
Rutes 63
