Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (11)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (18)
-
Parc de la Mar Bella
Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala
El barri del Poblenou es part de l’expansió industrial de Barcelona, que s’inicia a finals del s.XIX i es desenvolupa al voltant de la línea de ferrocarril que unia Barcelona i Mataró. Els terrenys, formats per material d’enderroc, eren ocupats per l’estació de mercaderies, les vies de tren, edificacions marginals, camps de jocs i diversos elements del sistema general d’infraestructures de la ciutat . L’actuació cerca l’articulació sobre aquests espais residents d’un conjunt d’espais públics i equipaments esportius i culturals, com el Pavelló de la Mar Bella, una pista d’atletisme i una base nàutica que ocupen la zona existent entre el cementiri, el nucli original del barri i la platja de la Mar Bella. El pla d’ordenació del front marítim preveu dos sectors, Vila Olímpica i Parc de Mar, en els quals la relació entre façana urbana, tronc i laterals del cinturó litoral, espais verds i equipaments públics és diferent. El complex esportiu i de lleure del Poblenou és el punt de trobada entre ambdós sectors. La transició entre el barri i la platja, la continuïtat entre el passeig marítim de la vila Olímpica i el de la Mar Bella, el paisatge propi de zones anàlogues d’altres indrets del litoral, la vegetació autòctona i la recuperació de l’antiga extensió de vies de ferrocarril i el record industrial del ferrocarril i del vaixell. Aquests són els temes que marquen l’origen del projecte. El parc es configura mitjançant una seqüència de dunes que queda fixada per el bosc de pins i que des de la platja de la Mar Bella s’extén cap al barri. A l’interior del bosc apareixen masses d’arbusts. Perimetralment, arbres de ribera creen els límits visuals del parc. L’estructura dels recorreguts de vianants és una malla formada per la projecció dels carrers del Poblenou cap a la platja i per uns camins curvilinis que creuen el parc longitudinalment. L’antiga extensió de vies de tren suporta les activitats d’ús intensiu a la vegada que estableix la connexió entre el Poblenou i la Vila Olímpica. -
Complex Esportiu de la Mar Bella
Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala
El pavelló de la Marbella havia d’ésser una construcció aïllada a l’extrem nord del parc del Poblenou, amb la que iniciar la sèrie d’equipaments i instal•lacions que en el futur haurien de configurar el sector del front marítim de la ciutat, denominat Parc del Mar. La instal•lació, inicialment utilitzada com a seu de les competicions de Badmington dels JJOO de 1992, havia de tenir un aforament de 4000 espectadors; posteriorment es convertirà en un centre esportiu i cultural, compost per 4 pistes poliesportives, seients per 1000 espectadors, vestidors i serveis, tant propis com per la pista d’atletisme annexa, biblioteca, sala de conferències, sala d’exposicions i dependències de l’Arxiu històric del Poblenou. L’ edifici es configura mitjançant un volum principal que cobreix la sala poliesportiva i la zona de públic, i un basament perimetral on es desenvolupa el centre cultural i els espais de serveis complementaris. El basament queda parcialment soterrat respecte al terreny circumdant, de manera que una part de la superfície edificada no es fa aparenta, i es redueix l’alçada visible de l’edifici. El volum principal es resol mitjançant la successió cada 3.75 metres d’uns diafragmes o quadernes de 50 metres de llum, formats per jàsseres metàl•liques i pantalles de formigó, que es cobreixen amb una coberta invertida lleugera. Els espais entre pantalles es tanquen amb plans de vidre practicable en la part inferior i amb plans de planxes metàl•liques perforades en l’exterior, deixant lliure una alçada de 2.50 metres respecte al basament, per impedir l’entrada directa de llum solar i permetre diferents graus de transparencia. Les pantalles traspassen el basament creant patis de’ il•luminació i ventilació pels espais interiors. En el del sud-oest, junt a la pista d’atletisme, se situa l’accés principal a l’edifici. Les dues primeres crugies es dediquen al vestíbul general de públic, a l’àrea d’administració i als accessos de les diferents parts de l’edifici. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicComplex Esportiu de la Mar BellaPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais PúblicsParc de la Mar BellaEscola Riumar
Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala
Des del començament ens impressionà el lloc. Travessarem extensions de camps d'arròs sempre canviants (tot terra, aigua, espigues, cel) per arribar a un conglomerat de construccions aïllades, petits volums de material senzill, al mig d'horts i camps. Entrarem dins d'un teixit sense alineacions ni formes urbanes precises, dominat per visions fragmentades i espais intersticials, on usos i elements diversos coexistien (habitatges, granges, pèrgoles, horts, coberts, canals, edificis industrials, camins, arbres...). Vàrem decidir que l'escola havia de formar part de tot això. Començaríem per esmicolar el programa donat (que s'estructura segons nivells escolars i activitats) per sobre del lloc. El projecte està format per edificacions i pavellons d'una planta, independents entre si, que en alguns casos es connecten a través d'una pèrgola. Les peces s'estructuren a través de patis o espais intersticials i s'orienten principalment a Sud -Est i Sud. Els quatre pavellons escolars s'ordenen al voltant del pati d'accessos, alliberant entre ells espais pensats com aules exteriors. Les peces que es situen junt al carrer agafen alineacions que semblen capritxoses i que responen a la dels seus homònims a l'altre costat de la calçada. Els aularis son elements iteratius i tenen una estructura constant de formigó i lloses prefabricades. Els materials emprats en els exteriors volen aconseguir una bona durabilitat i fàcil manteniment i els colors i textures són anàlegs als que es troben al voltant. La relació entre l'aula i el pati no s'estableix a través de finestres, per això el projecte proposa un gran tancament de formigó prefabricat amb vidre laminat que permet una gran transparència, a la vegada, degut al dimensionat dels montants , crea una certa privacitat des de l'exterior. El projecte proposa un porxo al final de cada bloc d'aules pensat per les possibles ampliacions que siguin necessàries, sense que aquestes afectin a l'estructura del conjunt.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaEscola RiumarBiennal Internacional de Paisatge (Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba)
FinalistaParc de la Fontsanta (Fase 4)Bloc de 62 Habitatges per a Joves i Escola Bressol
Manuel Ruisánchez i Capelastegui
Com a part de la remodelació de l’entorn urbà de la Travessera de les Corts, es planteja la construcció d’un nou equipament de habitatges per a joves, escola bressol, dependències municipals de serveis socials i aparcament. Es projecta un edifici amb una planta baixa continua, que ocupa la quasi totalitat del sòl, on es situen l’escola bressol municipal i les noves dependències de serveis socials. D’aquest sòcol emergeixen dos volums de 4 i 7 plantes, com a caixes contenidores de cèl·lules (habitatges), que recullen la diferència d’alçades dels edificis de l’entorn per donar més continuïtat a la nova façana de la Travessera de les Corts. L’escola bressol es desenvolupa en planta baixa sota el volum de 4 plantes, organitzada al voltant d’un doble espai central il·luminat, a la qual s’accedeix des de Travessera. Aquesta sala polivalent central dóna accés a totes les aules orientades a sud, que tenen sortida al pati ubicat a l’interior d’illa, i a la resta del programa, com són les peces de servei i administratives orientades a Travessera. Les dependències municipals, destinades a serveis socials, es desenvolupen en dos nivells independents, de planta baixa i altell, als quals s’accedeix des de Travessera per un espai comú. Sobre aquestes dependències, el volum de 4 plantes, format per dues peces decalades en planta, inclou 5 habitatges a cada banda d’un passadís central. El volum de 7 plantes, amb 4 habitatges per planta, s’entén com un volum independent del basament, com un element flotant separat de la planta baixa per una franja oberta destinada a una terrassa – porxo per als habitatges joves, un espai multifuncional al qual es pot accedir també des d’una rampa exterior que el comunica amb la plaça posterior. Els nuclis de comunicació vertical separen aquests dos volums de 4 i 7 plantes. El programa funcional de l’habitatge –amb una superfície útil de 38 m2- consisteix en un sol espai obert, cuina, sala, dormitori (amb la possibilitat de fer-lo independent) i un bany complet. Espai polivalent per tal de cobrir les diferents necessitats plantejades per l’usuari: estudi, menjar, oci, visites, dia/nit, etc. La distribució de l’habitatge es resol amb una diagonal que soluciona l’amplada mínima requerida per la sala i dormitori, peces obertes a façana per tal d’assegurar una òptima il·luminació i ventilació. S’ha optat per la concentració d’instal·lacions a la banda interior de l’habitatge, amb accés des del passadís i de fàcil manteniment i control. Per al disseny constructiu s’han pres com a criteris determinants garantir el confort, oferir a l’usuari la màxima polivalència i assegurar la màxima durabilitat i el mínim manteniment, de manera que en resulti un habitatge sòlid i amb poques possibilitats d’intervenció per part de l’usuari. L’estructura de l’edifici es resol amb lloses i pantalles de formigó armat, pel que fa al volum dels habitatges. L’edifici de planta baixa i 7 és una estructura formada per quatre grans pilars i una llosa alleugerida de formigó, d’un metre de cantell. D’aquesta forma s’alliberen les plantes baixa, altell i primera, allà on es troba la terrassa – porxo. Per altra banda l’estalvi en l’ús de recursos energètics ha estat una altra guia fonamental en el disseny del projecte. L’edifici assoleix un bon nivell en el camp de l’arquitectura sostenible, considerat com a necessari i creixent requeriment en el món de la construcció.Biblioteca Sagrada Família
Manuel Ruisánchez i Capelastegui
La biblioteca Sagrada Família neix de la reforma d’un edifici existent sense ús, dins un conjunt d’equipaments. La reorganització dels accessos del complex, una significativa modificació en l’estructura de l’edifici i una metamorfosi de la seva envolupant l’han transformat i han donat un nou valor al xamfrà de l’Eixample. Una construcció tancada ha donat pas a una biblioteca permeable, oberta a la llum, a les vistes i a la ciutat. La proposta del concurs es va basar en dues operacions principals, idees que van romandre fins a completar l’edifici. La primera, deixar entrar llum al interior de l’equipament mitjançant una obertura física significativa i a través de la substitució de la seva pell. La segona, canviar el sistema existent d’accessos espargits i poc jeràrquics per una fórmula que obre l’edifici al carrer, convertint els principals en una prolongació de l’espai públic. D’aquesta manera, amb la modificació dels accessos i la forma en la qual el nou edifici completa volumètricament l’illa de l’eixample, el xamfrà (que en la constel·lació anterior funcionava com un espai residual), rep aquí un protagonisme ben merescut. El nou ús de l’edifici, inserit en la trama Cerdà del Eixample, requereix espais oberts i llum natural. Un buidat vertical aparegut després de l’eliminació de la crugia central dóna forma a l’edifici, dividint-lo en dues barres paral·leles, introduint un espai de llum al centre de la biblioteca. Els vels de les façanes intercanvien, al llarg del dia, les transparències entre interior i exterior. La pell, com sèrie de filtres que dóna a l’edifici el seu aspecte variable, destil·la la llum exterior que omple l’espai de la biblioteca. El sistema de pantalles, filtres, transparències i visuals contribueix a un espai ric i perceptivament canviant.Parc de Vallparadís
BAMMP Arquitectes i Associats, Francesc Bacardit i Segués, Montserrat Garcia Carceller, Ferran Pont i Montaner, Manuel Ruisánchez i Capelastegui
L'àmbit és una peça allargada de generatriu curvilínia i de 78.498m2. En ell, el torrent s'eixampla i la seva secció és dissimètrica. A llevant, un talús de més de 15m, actua com a façana vegetal des de l'interior i separa el parc del barri de Can Palet. A ponent, una topografia suau actua com a pla horitzontal escalonat que enllaça còmodament amb el barri del s.XX. Una passera peatonal, travessa el parc de llevant a ponent a una alçada de 6mt i enllaça ambdós barris. La canalització del torrent ha augmentat la superfície plana de l'àmbit, permeten una plantació extensiva d'arbrat que recull la memòria històrica de les plantacions i horts de l'antic torrent. Les plantacions organitzades mitjançant paquets regulars de diferents espècies, són protegides per murs, que actuen de bancs lineals. La connexió del parc amb la ciutat es realitza mitjançant un sistema de rampes i escales en els punts de gir del torrent, que formen uns "baluards" mitjançant murs de gabions.Parc de Bombers de Montjuïc
Manuel Ruisánchez i Capelastegui
El nou Parc de Bombers de Montjuïc s’emplaça en el solar resultant de la confluència de l’Avinguda Josep Carner, el Passeig de Montjuïc i la vessant de la muntanya. L’edifici es col•loca en paral•lel a l’avinguda reconeixent la seva importància com a eix d’entrada i sortida a la ciutat. Amb clara vocació horitzontal, remarcada pels 100m de longitud del volum de formigó de la planta primera, el cos de la torre de pràctiques esdevé l’únic contrapunt vertical, fet que permet mantenir en tot moment, la referència de la muntanya de Montjuïc. L’articulació del programa funcional es duu a terme mitjançant la distinció entre les parts vinculades a la pròpia activitat del cos de bombers, ubicades totes elles a cota carrer, i les relacionades amb l’aspecte residencial, ubicades en planta primera.Fàbrica de Creació i Centre d'art contemporani Fabra i Coats
Francesc Bacardit i Segués, Manuel Ruisánchez i Capelastegui
La intervenció en la nau de producció de Fabra & Coats ha estat summament respectuosa. Es tracta, més que d’una transformació, d’una reocupació de l’espai fabril. Malgrat la complexitat del programa previst –fàbrica de creació artística, centre d’art contemporani, escola d’arts i centre d’interpretació del patrimoni industrial– s’han mantingut els elements constructius i estructurals, així com part de les instal·lacions originals. L’estratègia seguida ha operat amb criteris industrials, treballant a favor de l’espai de la fàbrica. S’han incorporat peces tecnològiques que acullen els usos més específics (un ‘jack’ de connexió de serveis, capses de música, etc.) i una divisió flexible de les naus amb un sistema de cables tensats i de lones que permeten variar l’espai en funció de les necessitats. Sobre les façanes de la nau només s’ha intervingut per a retirar els cossos afegits i restaurar-les, mantenint l’obra de fàbrica i les fusteries originals, recuperant la seva imatge original.Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeFàbrica de Creació i Centre d'art contemporani Fabra i CoatsMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció PúblicaParc de Bombers de MontjuïcMostres d'Arquitectura (Vallès)
SeleccionatParc de VallparadísBibliografia (49)