Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecta llicenciada amb Matrícula d’honor (10MH) per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (2011), incloent una estada a l’Edinburgh College of Art (ECA) per completar els seus estudis durant el curs 2009-2010. L’any 2011 guanya una de les beques Arquia Caixa d’Arquitectes per concurs, i l’any 2014 realitza el postgrau en disseny gràfic a EINA. Actualment desenvolupa el doctorat al Departament de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC, 2018-).
Ha estat professora a l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA, 2019), professora d’arquitectura efímera a l’Escola d’Art i Disseny de Reus (EADR, 2017 i 2018) i actualment és professora associada de projectes i urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili ETSA-URV (des de 2018).
L’any 2013, conjuntament amb Ferran Tiñena i Maria Rius, funda l’estudi NUA arquitectures a Tarragona. L’obra de NUA ha estat distingida amb el Premi Alejandro de la Sota 2015, seleccionada als Premis FAD 2018, finalista en la XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, reconeguda amb una menció d’honor al VI Programa Arquia Próxima de la Fundació Arquia i nominada al Premi Europeu d’Arquitectura Contemporània - premis Mies van der Rohe 2019, entre d’altres. També ha estat exhibida en diferents exposicions, i ha estat publicada en diversos mitjans nacionals i in¬ternacionals com en la Monografia “España 2019” de AV. Durant els anys 2014, 2016 i 2018, l’estudi ha estat seleccionat com un dels estudis joves emergents d’Espanya en el marc del programa Arquia/próxima, i l’any 2016 va ser un dels 7 estudis seleccionats per representar a Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’estudi ha estat convidat a donar conferències en diverses institucions i escoles d’arquitectura com el Congrés Internacional Archmarathon de Milà (2016) o l’Escola d’Arquitectura de la Texas A&M University, EEUU (2014), entre d’altres. També ha estat convidat a formar part del jurat en diverses sessions crítiques en diverses escoles com l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) o l’Escola d’Arquitectura de la Salle (URL) entre d’altres.
Obres (8)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (16)
-
Centre per al Servei de Distribució d'Aliments a Campclar
NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
Situat al barri de Campclar, el nou centre de distribució d'aliments per a Cáritasva ser dissenyat expressament per a ser construït en només tres mesos i escassos recursos econòmics. Els acabats els van realitzar 120 voluntaris en un sol matí. El centre s'organitza en tres espais, una part de magatzem, una franja de servei, i un espai de distribució. L'edifici es va concebre amb una doble lògica industrial-artesanal. El sistema estructural i els tancaments laterals es van realitzar mitjançant elements prefabricats metàl·lics per escurçar els temps d'execució, i les façanes frontals es van realitzar amb una pell ceràmica contextualitzada amb al barri. La naturalesa compacte i hermètica del centre respon a requeriments climàtics i de seguretat, però quan es du a terme el servei, la caixa s'obre als usuaris permetent la il·luminació natural de l'interior. -
Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat
NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
L'església barroca de la Santíssima Trinitat va ser reconstruïda sobre l'edifici original en finalitzar la guerra del francès (s.XIX) a la Plaça del Rei, un espai que apareix com a resultat de la transformació medieval de la plaça del Concilium Provinciae, que ocupava la terrassa mitjana de l'acròpolis romana de Tarragona. Per la restauració de les façanes es proposa una intervenció que respecta l'estructura morfològica original del monument, considerant la seva austeritat com un valor fruit de les seves circumstàncies al llarg del temps. La intervenció juga amb la materialitat descobrint les diferents capes constructives i els elements originals més singulars de les façanes i retorna la lectura simbòlica a l'edifici redescobrint elements i obertures que portaven anys amagats. En una segona fase es proposa incorporar en la façana del carrer Santa Anna el ritme de les pilastres del Temenos del Fòrum Provincial per fer més comprensible l'estructura de la plaça de la Tàrraco romana. -
Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicCentre per al Servei de Distribució d'Aliments a CampclarMostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaRestauració de l'Església de la Santíssima TrinitatIncorporació d'un Nou Espai Cultural al Teatre-Auditori Torredembarra
NAM Arquitectura, NUA Arquitectures, Nacho Álvarez Martínez, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
El Teatre-Auditori de Torredembarra es va concebre l'any 2008 com un gran equipament que comptava amb 2.700m² i una sala per 500 espectadors. L'obra es va paralitzar l'any 2010 i va restar abandonada durant 7 anys. L'any 2017 l'Ajuntament convoca un concurs per reactivar parcialment aquesta ruina moderna transformant el vestíbul en Espai Cultural, recuperant un 25% de l'edifici per poder-lo obrir a la ciutadania. En una realitat econòmica molt diferent a la que es va concebre el Teatre-Auditori, la proposta aprofita al màxim tot allò preexistent que estigui en bon estat per minimitzar l'impacte econòmic i material de la intervenció, que s'afronta a través de 3 estratègies bàsiques: l'enderroc d'una de les dues escales per alliberar l'espai per habilitar un escenari, la inundació de tot l'interior amb una veladura negra per afavorir la polivalència de l'espai, i la materialització d'una nova façana lleugera i transparent que representa i dona identitat al nou equipament.Cafè Roquet
NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
En un local abandonat ocupat antigament per una gestoria, es planteja una actuació per transformar-lo en un espai gastronòmic que acollirà, a més dels serveis de restauració, usos culturals que poden contribuir a l'activació del barri. L'espai es situa entre mitgeres i presenta dues façanes: una a la part posterior, ocupada parcialment per una nau industrial, i una altra que s'obre al carrer. La primera acció del projecte consisteix en buscar la màxima transparència transversal perquè la llum natural pugui arribar a tots els racons del nou cafè. Mentre a la façana posterior es conceben unes obertures altes per il·luminar i ventilar les zones de servei, la façana urbana es planteja permeable i s'obre completament a l'espai públic desdibuixant els seus límits. La segona estratègia de la intervenció consisteix en descobrir els tres pòrtics que configuren l'estructura existent de formigó i que divideix un únic espai diàfan en tres àmbits domèstics concatenats: el jardí, el menjador i la cuina. Jardí. L'espai d'entrada és un àmbit intermedi entre el carrer i el cafè. El sostre tèxtil de voltes invertides ens transporta a un espai festiu que forma part d'un jardí. El disseny del mobiliari i la incorporació de vegetació donen lloc a una zona distesa entre l'interior i l'exterior. Menjador. L'espai central està protagonitzat per una taula central, un espai on reunir-se i compartir que permet acollir una gran diversitat d'activitats. Un banc amb diferents taules recorre una de les mitgeres donant l'opció de gaudir d'una zona més íntima. L'altra mitgera conté un moble-taulell de servei i emmagatzematge. Cuina. La tercera crugia conté la cuina, que s'obre a l'espai central, els banys i les instal·lacions. Per acollir els espais tècnics, el pòrtic estructural es completa amb blocs de formigó i superfícies de vidre translúcid per transportar la màxima llum possible a l'espai central. Un únic espai sense atributs. Un ámbit polivalent on tot és posible.Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaIncorporació d'un Nou Espai Cultural al Teatre-Auditori TorredembarraEU Mies Award
NominatTallers Gon-garMostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o PermanentsCafè RoquetRestauració del Mas Totosaus
NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
Projectat per l'arquitecte Pere Caselles l'any 1.906, aquest petit temple modernista de planta quadrada forma part del conjunt de masos situats originalment als afores de la ciutat, concebuts com a cases d'estiueig. Inevitablement engolit dins la massa de la ciutat, Mas Totosaus es troba avui integrat en un Parc dins la trama urbana de Reus, envoltat per un conjunt d'arbres notables que semblen voler protegir-lo del brogit de la ciutat, tot evocant l'entorn natural en el qual va ser concebut a principis del segle XX, a tocar del camí de Riudoms. Segons la documentació original, havia de ser un edifici molt més monumental. Per circumstàncies desconegudes, tan sols es va dur a terme la planta semi-soterrani i la planta baixa, que s'articula a través d'una sala noble central que dona accés a un seguit de sales satèlit. Tot i el seu valor, a dia d'avui el mas encara no té cap tipus de protecció patrimonial. Degut al seu estat d'abandonament des de fa 10 anys, l'edifici presentava patologies serioses que afectaven tant als seus elements estructurals, com als acabats superficials interiors i exteriors. El projecte de restauració i reactivació del Mas té l'objectiu de reivindicar el seu interès històric i patrimonial. Després d'una recerca històrica, es realitza una consolidació estructural (enderrocant i fent de nou el forjat de la sala principal), s'equipa, i es restauren tots els seus elements originals com ara fusteries, baranes, façana, i pintures i paviments de mosaic Nolla interiors. La restauració es complementa amb una sèrie d'elements nous de llenguatge contemporani com ara baranes, una reixa a la porta d'entrada i gàrgoles, tots ells lleugers i aeris, que volen distingir-se clarament del que és original. El Mas també es fa accessible a través d'una nova topografia en el parc. La planta semi-sotarrada, s'aprofita com a espai d'instal.lacions. Mas Totosaus serà la seu del Servei d'Atenció i Orientació a les famílies de Reus. Un nou equipament públic per la ciutat.Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments
NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
Concebido inicialmente como una vivienda levantada sobre un podio, a la que se le fueron añadiendo plantas para albergar un hotel, este edificio se convirtió posteriormente en una residencia geriátrica. Después de trece años de abandono, la construcción se reutiliza evitando el derribo, idea inicial del proyecto, para acoger 27 apartamentos en seis tipologías diferentes. Cumpliendo con funciones técnicas y estéticas, se emplea la cerámica en un solo formato: la rasilla tradicional. Las baldosas en acabado natural y las esmaltadas en color verde vinculan la fachada con la historia del lugar, siguiendo la tradición constructiva modernista y novecentista de las casas de veraneo en Salou. Entre las intervenciones para rehabilitar y transformar el edificio se encuentran: la conservación y el refuerzo de la precaria estructura existente; la reorganización completa de las plantas, que sitúa las unidades habitaciones en el perímetro de la fachada; la eliminación de la buhardilla existente; la apertura de nuevas ventanas en las fachadas laterales, manteniendo las existentes en las frontales; finalmente, se ha abierto al exterior el cuerpo en planta baja que contiene la recepción y el restaurante.Ritual
NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos
Plantar la terra és una de les accions primigènies per establir-se en un lloc. A través de l’acció de cultivar, el lloc es transforma físicament, però també en l’aspecte simbòlic, per esdevenir una fita de referència des d’on habitar el món. No per casualitat habitar i cultivar provenen d’un mateix terme llatí, colere. Ritual és un cultiu al·legòric que construeix un lloc: un hort de llum de vint metres de diàmetre que redefineix l’espai, un refugi, una plaça, una estança. Una acció mínima, un camp de fesols enramats abstracte i eteri que es confronta amb la presència sòlida de can Vayreda. L’antic hort de la masia, desaparegut, reneix en la seva forma més essencial per acollir i protegir, generant un dins i un fora que convida a compartir experiències intangibles. Un petit temple primitiu dedicat a l’agricultura. L’hort com a culte a l’existència. Ritual és l’hort de la llum de Lluèrnia 2023, a Olot. Una instal·lació efímera muntada en dos dies per set persones no professionals amb un cost material de 2.500 € + IVA.Mostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaRestauració del Mas TotosausMostres d'Arquitectura (Tarragona) / Biennal Alejandro de la Sota
Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaTransformació d'Edifici Abandonat en 27 ApartamentsPremis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: PaisatgesRitualSocietats
