Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte per l’ETSAB al 1996

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (8)

  1. Exposició Canvi de Rumb. 9 Condicions per a un Món Sense Pobresa

    Llamazares Pomés Arquitectura, Max Llamazares Viaña, Ivan Pomés Leiz

    Exposició Canvi de Rumb. 9 Condicions per a un Món Sense Pobresa

  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Intervencions Efímeres
    Exposició Canvi de Rumb. 9 Condicions per a un Món Sense Pobresa

  3. Reforma del Restaurant Il Giardinetto

    Llamazares Pomés Arquitectura, Max Llamazares Viaña, Ivan Pomés Leiz

    Reforma del Restaurant Il Giardinetto

    La reforma del restaurant Il Giardinetto, premi FAD d'Interiorisme al 1974, ha sigut un gran repte. Un treball delicat per no acabar amb la màgia d'un local dissenyat per Alfonso Milá i Federico Correa. Volgudament era un local molt tancat i poc permeable que amb el pas del temps ha necessitat d'una actualització en el sentit contrari. Renovar-se o morir. El gruix de la intervenció ha estat en planta baixa, a on, per aconseguir un major dinamisme i una clara relació entre exterior i interior, s'obre la façana, s'incorpora una nova barra a peu de carrer i es canvien els materials de revestiment, tot conservant la línia cromàtica de l'antic local. En contraposició a l'ús generalitzat de la moqueta, s'utilitza, a la nova intervenció, el vidre transparent, el vidre pintat i el mirall. Així, gràcies a la successió d'aquests nous materials al llarg de l'eix continu creat per l'entrada, la nova finestra corredissa i els revestiments de les contrabarres, s'aconsegueix que interior i exterior es barregin contínuament mitjançant un atractiu joc de transparències, brillantors i reflexes. Alhora d'incorporar la barra exterior, i aprofitant tot el gruix del mur de façana, aquesta es disposa paral.lela a la de l'interior, de manera que el cambrers puguin atendre al públic d'una i altre part del local des de la mateixa posició. El tancament de la nova obertura es soluciona amb una finestra corredissa que, una vegada oberta, queda dissimulada darrera del nou revestiment interior de vidre pintat. En aquesta posició el forat queda totalment net amb tots els marcs de la finestra camuflats. La contrabarra també va ser modificada. Es va potenciar la seva presència augmentat la capacitat i creant una imatge més suggeridora mitjançant el joc de la il.luminació amb les ampolles i els miralls de fons.
  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
    Reforma del Restaurant Il Giardinetto

  5. Botiga i Llibreria del Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    Llamazares Pomés Arquitectura, Max Llamazares Viaña, Ivan Pomés Leiz

    Botiga i Llibreria del Museu d'Art Contemporani de Barcelona

    La nova botiga-llibreria forma part de la primera fase de les reformes que el Macba està realitzant, amb l'objectiu d'aconseguir una major connexió de la planta baixa de l'edifici amb la Plaça dels Àngels. Per fer-ho possible, s’han seguit una sèrie d'estratègies com ara l'ampliació del vestíbul principal per re-situar el mostrador d'atenció al públic, la realització d'una gran obertura per connectar-ho directament amb l'atri i la conversió de l'antic hall en botiga-llibreria. El projecte de la llibreria és un disseny del nostre estudi respectant l’edifici contenidor, obra de Richard Meier, el qual no renuncia el projectar una imatge pròpia, fet imprescindible per a qualsevol botiga. La intervenció es basa en 3 eixos principals: un carrer-aparador, la geometria circular i el cromatisme carrer-aparador. La primera decisió del projecte va ser generar un carrer interior, paral•lel a façana, amb una doble intenció. D'una banda, evitar múltiples entrades en la botiga, incontrolables a nivell de seguretat. Per un altre, generar una façana contínua amb caràcter propi que no distorsionés a l'existent. Aquesta nova façana consta de tres elements: el sòcol, prestatgeria perimetral que genera un aparador semicircular continu de més de 24 metres lineals, un vidre corb de protecció i finalment un singular llum produït per Santa & Cole de 14,65 metres lineals de diàmetre composta per 36 tulipes. Concèntrica a aquesta, hi ha un altre llum de 8,45 metres lineals de diàmetre i 24 tulipes. Geometria: El segon punt a destacar és l'adaptació a la geometria circular de l'espai. Consta d'un gran moble perimetral que ocupa mitja circumferència exacta, una sèrie de mobles radials que generen tres espais diferenciats i el mostrador central, des del qual es controlen tots els punts de la botiga. Cromatisme: Un dels punts més rellevants de la llibreria és el seu cromatisme. A l'hora de projectar la tenda ens vam posar com a premissa la utilització d'algun color per destacar sobre el ja conegut color utilitzat per Meyer, el RAL 9003, i també per demostrar que alguna cosa estava canviant en el MACBA. Però, quin color utilitzar? Finalment, inspirats per una caixa de llapis Pantone, apliquem 41 colors diferents combinats progressivament en salts cromàtics constants, començant pels blaus, passant pels verds, grocs, taronges, vermells i violetes per tornar a trobar-se amb els blaus de nou, tancant així el cercle cromàtic.
  6. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Efímeres
    Botiga i Llibreria del Museu d'Art Contemporani de Barcelona

  7. Restaurant CROMA

    Llamazares Pomés Arquitectura, Max Llamazares Viaña, Ivan Pomés Leiz

    Restaurant CROMA

    Es pot fer un altre restaurant Flash Flash cinquanta anys més tard? És lícit clonar un dels projectes més emblemàtics de Federico Correa i Alfonso Milá del 1970? El projecte del restaurant Croma neix del gran respecte i admiració envers aquests dos grans arquitectes que, juntament amb Leopoldo Pomés, van ajudar a transformar l'arquitectura, l'interiorisme i, en definitiva, la cultura de la grisa Barcelona de la postguerra. El Flash Flash va ser i és un dels restaurants més innovadors tant per l'interiorisme com per la gastronomia. Sí, es pot fer un nou restaurant diferent del Flash Flash però que mantingui la seva essència. Precisament, aquesta va ser la principal premissa a l'hora de pensar al nou restaurant, el Croma. Tot i la utilització de la imatge icònica Pop (la fotògrafa que amb el seu flaix il·lumina el local) el resultat no és una còpia, no és un clon, sinó un restaurant nou i totalment diferent. Així, el Croma reinterpreta els principals trets del projecte de Correa-Milà dels anys 70, és a dir, els espais s'agrupen en zones mitjançant les illes de taules i terrasses a diferents nivells a través del banc corregut; l'alçada del sostre està controlada: els sostres són baixos, a escala humana, per tal de crear un lloc acollidor i casolà; té una geometria meticulosa, però que dóna lloc a un espai versàtil; crea un espai arquitectònic on la decoració sobra; la barra no és un element de separació, ni un element aïllat; utilitza materials amb acabat brillant: vidres, laminats, acer inoxidable, fustes lacades o envernissades, tot brillant,... Ara bé, si el Flash Flash era una aposta radical en blanc i negre, eliminant fins i tot l'escala de grisos, al Croma és precisament l'escala de grisos la que agafa protagonisme al costat de l'aparició atrevida del color groc del paquet del rodet de fotos Kodak i, com a homenatge als anys 60, al bany es pot trobar una típica gamma cromàtica de l'època: el color violeta, verd, taronja, vermell i gris-blau. Segurament, el punt més distintiu del restaurant són els 7 lluernaris màgics que el zonifiquen. Sorgeixen de la necessitat de baixar el sostre del local, originalment massa alt pel nostre restaurant. Aquest punt pot semblar contradictori, tenint en compte la demanda de sostres alts que busquen els restauradors actualment. Consideràvem que així es potenciaria l'efecte de recolliment i es crearia un espai més apaïsat. Només en aquestes lluernes aprofitem tota l'alçada del local. La imatge de la noia fotògrafa que és la icona del Flash, es troba plasmada a totes les parets del Croma, i, apareix projectada calidoscòpicament a les lluernes, gràcies als múltiples miralls ia la seva imatge retroil·luminada generant una visió onírica i màgica. La llum reflectida és d'un color igual al que transmetien els filtres de gelatina “orange” que s'utilitzaven als estudis de fotografia. El local es divideix en tres zones: “La terrassa”, el menjador i la barra. "La terrassa", una plataforma elevada 45cm sobre el menjador, característic recurs a l'arquitectura d'interiors dels anys 60/70, proporciona una sensació d'amplitud en un local de dimensions força reduïdes. Podríem dir que la terrassa és el lloc on un se situa per veure i ser vist. La barra és el punt que articula tot el local; com a lloc de benvinguda, de distribució, de moble de suport, de moble pastisser i de pròpia barra de bar. És el punt de connexió entre tots els espais. Les diferents zones es creen mitjançant el característic banc corregut utilitzat en el Flash Flash però, en aquest cas, una picada d'ullet cap a un altre dels projectes de restauració emblemàtics de Correa-Milà, el del restaurant Reno, on les juntes de la tapisseria són verticals a cop d'horitzontals. Llevat de les parets i el paviment, tots els materials tenen un acabat brillant; la fusta de noguera de la barra i dels mobles auxiliars, els cèrcols d'acer inoxidable de la façana i dels sòcols, la laca de les cadires, el laminat de les taules i del bany i, fins i tot els nous flaixos de la fotògrafa a xapa d'acer inoxidable polit, generen un joc infinit de reflexos i de llums. El local s'il·lumina mitjançant la llum indirecta que proporcionen els flaixos i lluernes de llum artificial i es puntualitza mitjançant un carril de focus situat estratègicament al perímetre de les lluernes proporcionant la llum directa a cadascuna de les taules. La combinació d'aquests tres elements dóna enormes possibilitats lumíniques, des d'un restaurant completament diürn a un espai que funciona a la perfecció per acabar la nit amb un còctel merescut. És, en aquest moment, quan el món calidoscòpic pren el protagonisme. L'escena més canalla del Croma. Les clàssiques lluminàries vermelles “M68” de Miguel Milá produïdes per Santa&Cole situades sobre l'única taula fixa del local i sobre el moble pastisser aporten un toc de color i de calidesa al local, així com les Headhat Bowl de color negre també de Santa&Cole col·locades al moble de l'entrada i com a llum de suport a la barra. Totes elles, evidentment, en acabat brillant. Un dels espais que s'han dissenyat amb més detall és el bany. Un cop més, aquest es converteix en un joc de reflexos constants gràcies als miralls i al laminat brillant. El bany es converteix en lloc d'homenatges i records. Homenatge als colors de finals dels anys 60. El color violeta del laminat del bany regna per tot l'espai a excepció de les cabines que són cadascuna de color diferent; verd, taronja, vermell i gris-blau. Les lluminàries són un record de l'antic flaix de la fotògrafa icònica, el mític plafó de vidre opal, però, el real homenatge ens el trobem només entrar al bany, concretament, al distribuïdor: el “Pavelló de la fotògrafa” una mena de Santuari on, per primer cop, se'ns mostra una fotografia original de la noia del Flash sense el seu tractament gràfic característic. I, finalment, la façana. Aquesta està formada per uns cèrcols d'acer inoxidable brillant, que recorden la façana del flaix, i per un fris. Un fris que actua com un gran anunci cap a l'avinguda diagonal. En ell, les nostres fotògrafes capten l'atenció del transeünt fent fotos constantment mitjançant la llum intermitent dels seus flaixos, enfocant sobretot el centre del local, just al lloc d'entrada per cedir tot el protagonisme al visitant: l'autèntic retratat. Es tracta d'un local màgic, un espai que es va creant a mesura que la persona hi interactua. Un local que no deixa de sorprendre ja que es miri on es miri sempre s'acaba descobrint una nova fotògrafa que capta la teva atenció, et mira i et fa la foto.
  8. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme
    Restaurant CROMA

Bibliografia

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!