Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (9)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (10)
-
Casa Blava
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Mínima ocupació en planta. Habitatge elemental que segrega allò que podria interferir el cartesianisme de la planta. Proposa una manera de viure tipus càmping: la major part del temps es fa vida a fora. La “roulotte” serveix per dormir, cuinar i per recollir-se, els vespres d’hivern. No hi ha una integració franca: el jardí és dominant sobre l’espai edificat. El Nord està cegat per la mitgera, el Sud i l’Est s’obren al jardí amb franquesa i el Ponent regula la llum amb compte, per preservar i controlar les vistes. -
Intervencions al Cementiri Vell de Girona
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
En aquesta obra es va iniciar un procés interessant de prefabricació de nínxols, encaminat a aconseguir un element lleuger que pugui prescindir de revestiment i ofereixi unes cares lateral i posterior tan interessants com la frontal. El caràcter urgent de l’operació va servir d’excusa per posar en pràctica el sistema de prefabricats. S’ha tingut cura d’accentuar l’ambient recollit, fraccionant l’espai. Té interès el tractament de la cota més alta, dissenyada perquè hi tinguin lloc les cerimònies civils de comiat. -
Cementiri Nou de Girona
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Es continua emprant el sistema de prefabricació posat en rodatge en la finalització del cementiri vell, encara que el plantejament del projecte sigui ben diferent. Donada la morfologia del territori es proposen una sèrie de feixes, adaptades a la topografia, on s’hi implanten els nínxols amb cura de conformar un espai controlat i assequible, minimitzant la visual frontal dels enterraments. Es projecta un eix central edificat, destinat a tensar el conjunt enjardinat. L’edifici, en planta baixa, es destina a serveis complementaris com sales de vetlla, crematori i administració. Les plantes successives havien de contenir enterraments a l’estil italià. L’ajuntament es va equivocar en les previsions de creixement doncs va proposar un cementiri de gran capacitat per satisfer les exigències de 50 anys, sense tenir en consideració que les practiques mortuòries actuals requereixen molt menys espai . El resultat és unes dependències desaprofitades, amb aspecte piranesià i un paisatge més preservat. Es pot resumir que l’actuació s’ha limitat a restituir un espai natural malmès pel traçat de la N-2. -
Pastisseria Escribà Rambla de les Flors
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Una petita joia, una antiga fàbrica de fideus modernista, que en la seva decrepitud va ser una modesta botigueta d’ultramarins una mica empolsada. La rehabilitació ha consistit en respectar al màxim la botiga i formalitzar de manera moderna la seva perllongació a la rebotiga. S’ha intentat que la intervenció a la façana fos molt discreta i, a la vegada, força afinada. -
Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 8)
Escribà&Nadal, Xavier Canosa, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Quant a l’arquitectura de les diferents construccions s’observa un nivell mig prou satisfactori amb exemples aïllats veritablement notables. La sorpresa personal més agradable l’ha construït el conjunt edificat pels arquitectes Mª Dolors Nadal i Joan Escribà, que em permet una reflexió sobre l’arquitectura actual a Catalunya. Aquests edificis de Nadal i Escribà s’adscriuen al fil conductor de la millor arquitectura d’arrel nacional del nostre país, des del Modernisme, però amb una voluntat de creativitat contemporània que passa pel GATPAC, fins a Coderch, el Grup R i la més significativa arquitectura d’avui. La voluntat de conjugar l’experiència viscuda amb la projecció cap endavant és una constant d’aquestes arquitectures. Nadal i Escribà recullen les ensenyances de les propostes dels anys 60 a Catalunya interpretades en l’actualitat segons una síntesi de contemporaneïtat i de tradició evidentment eficaç. Una obra, aquesta, exemplar de l’avanç d’una cultura arquitectònica com la nostra, sense discontinuïtats abruptes i que no precisa replantejar-se a sí mateixa des de zero cada cinc anys, en una histèrica carrera renovadora que arrisca la superficialitat d’arquitectura de moda. Jo vull confessar aquí que, com a membre del Jurat, en temps del concurs no vaig saber apreciar els valors d’aquest projecte que llavors vaig considerar només correcte i avalat per la qualitat dels seus autors als qui havia conegut ja com a brillants alumnes en la meva docència. Un cop més, l’obra ha estat més eloqüent que el projecte i ha contribuït, sens dubte, a modificar la meva opinió tres anys després d’haver estat jurat en el concurs. * Extret de l’article de Federico Correa, ‘La Vila Olímpica de Banyoles 2 anys després’. -
Observatori als Aiguamolls de l'Empordà
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
Forma part del conjunt de projectes mínims i voluntariosos de l’estudi. És una petita filigrana estructural que, sostenible d’acord amb les polítiques del Parc, ha conservat i potenciat una de les torres d’assecatge d’arròs, mantenint, reforçant i posant en valor les llums amagades d’una pell tan fràgil. -
Escola Josep Pallach
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
S’actua sobre un edifici que, després del seu origen com a fàbrica, ha estat durant molts anys un col·legi de monges. La justesa del pressupost ha obligat a una sobrietat de sistemes constructius i d’acabats que s’avé molt amb l’esperit de la casa. S’ha recuperat el pati-claustre, el qual ha passat a ser el nucli interior de relació de l’escola, s’ha actuat lleugerament en les façanes i sempre s’han superat amb subtilesa i un punt d’humor les mancances econòmiques presents a l’obra de rehabilitació . El luxe de poder fer la biblioteca a la capella neoclàssica de les monges, oberta a la plaça de l’antic escorxador, supera de molt les estretors de l’obra . El gimnàs, plantejat com obra nova, tenia un pressupost més ajustat a la realitat i s’ha tractat de manera més convencional. El seu mur de tancament constitueix l’actuació més evident de les obres efectuades. -
Terracotta Museu de Ceràmica
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa
La sobrietat i sostenibilitat són les característiques fonamentals de l’obra. Aquestes principis rectors, juntament amb un pressupost molt ajustat (438 €/m2), concorden amb l’essència de la terrisseria. Les intervencions arquitectòniques efectuades han consistit en: 1. Eliminació de totes les construccions secundàries que emmascaraven l’espai escènic per així revalorar els elements essencials sense desfer l’ambient de l’antiga fàbrica (no desterrar el fantasma). 2. Ordenació les naus industrials per tal de configurar un espai expositiu òptim. Els nous elements arquitectònics, introduïts quan ha estat estrictament necessari, s’han dissenyat amb racionalitat i sobrietat. 3. Recuperació d’elements característics de l’edifici preexistent (cavalls metàl·lics, làmpades, sòls, forns, lluernaris...) adaptant-los a la normativa actual sense desvirtuar-los. 4. Visibilització de l’equipament, que fins ara passava desapercebut, mitjançant el disseny de l’espai exterior: tanca, entrada del recinte, col·locació de pardaleres a la torre, il·luminació de les xemeneies, etc. -
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Menció Especial (ex-aequo). Categoria: ArquitecturaTerracotta Museu de Ceràmica
