Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
És arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser membre de la redacció de la revista Quaderns del 1987 al 1988. Des de 1989 al 2005 va ser arquitecte de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona i des del 2005 al 2019 del Servei d’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant aquests dos períodes va realitzar múltiples obres en l’espai urbà i edificació a Barcelona i municipis de l’Àrea Metropolitana, d’entre els quals destaquen: la Plaça de la Catedral, la plaça Universitat, l’avinguda Meridiana i l’avinguda Paral·lel a Barcelona; els carrers del Barri Sud a Sant Just Desvern; el parc de Can Ginestar a Viladecans; la plaça del Riu Sec i la Passarel·la de la Farigola a Cerdanyola del Vallès; els Jardins del Palau de Requesens a Molins de Rei; el parc de La Costeta a Begues. Ha dissenyat diversos elements urbans, d’entre els quals destaquen: el Gual 120, l’Edicle-V, la Barana V, la Cadira Nigra, la Barana Línea, el Banc Trapecio, i la Columna Paral·lel. La seva obra ha estat seleccionada o finalista en diversos premis: premis FAD (1991, 2011), Biennal d’Arquitectura espanyola BEAU (1991, 2011), Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba (2008, 2014 i 2016), Triennal d’Arquitectura del Baix Llobregat (2008), Mostra d’Arquitectura de Barcelona (2016), Mostra d’Arquitectura del Vallès (2016), Delta ADI FAD (1991, 2016) i la medalla FAD 1995 en reconeixement a la trajectòria de Projectes Urbans en el disseny de l’espai públic, com a membre d’aquest Servei. Va ser professora de Disseny de Mobiliari Urbà a l’Escola Elisava (1994-2009), del Màster “Disseny de Mobiliari Urbà” organitzat per l’Escola Elisava i l’UB (1992) i del Taller de Paisaje IV a la Escuela de Arquitectura de la UNAV (2006-2007). La seva activitat docent es completa amb la participació en conferències i com a professora convidada a cursos i màsters. Ha format part del Comitè d’experts per a la Selecció dels premis Delta ADI FAD (2009, 2011).
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Plaça del Riu Sec i Passarel·la de la Farigola
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer, Manuel Reventós i Rovira
Entre el riu Sec i les vies de tren, sobre un subsòl contaminat per amiant prèviament confinat i un entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques, s’ubica l’àmbit on es desenvoluparà la nova zona esportiva i escolar pel barri de la Farigola. La plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola preveuen la millora de la connectivitat entre àrees i conformar-se com a vestíbul d’accés als futurs equipaments. La plaça es composa de tres franges pavimentades que es pleguen per accedir a cota d’ascensor, estructurant l’espai. Queden separades per àmbits intersticials, amb talussos de zones verdes, d’estar i jocs infantils, que resolen la diferència de rasants per apropar-nos al barri residencial. La passarel·la, una estructura de dues bigues calaix, resol específicament la trobada amb els extrems: a la plaça, una plataforma és alhora mirador i accés a l’ascensor i l’escala, i al barri, creua per sobre del carrer F.Puig i les vies per buscar la rasant de la carretera de Barcelona. -
Remodelació de l'Avinguda Paral·lel
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Montserrat Periel i Piquer
La revitalització de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona és el punt de partida per la remodelació d’aquest eix urbà, ubicat en el límit de tres districtes, Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc. La intervenció millora la connectivitat peatonal, tant transversal com longitudinal, i crea nous espais d’ús públic. La ubicació del carril bicicleta a l’eix de l’Avinguda, limitat per un parterre longitudinal i un separador asimètric de cautxú a mode de vorada, fracciona la calçada, minimitza el seu impacte i incorpora els nous passos de vianants de gran dimensió. Les noves places en les trobades amb l’Eixample creen un espai únic, receptacle d’activitats, que es conforma en tres àmbits peatonals en integrar la xarxa vial. Un paviment de granit amb junts continus entre àmbits permet reconèixer el caràcter propi del conjunt de l’espai. La unitat del conjunt es reforça amb una malla de punts de il·luminació que resulta de la col·locació de la columna multifuncional Paral·lel. -
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais UrbansRemodelació de l'Avinguda Paral·lelMostres d'Arquitectura (Vallès)
SeleccionatPlaça del Riu Sec i Passarel·la de la FarigolaBibliografia
Societats
