Edifici de planta i un pis. La façana és dividida en tres cossos, un de central amb tres portalades i tres finestres i dos de laterals amb quatre obertures cadascun. Un cop pujades les escales de l'entrada, ens trobem davant un gran atri, en altres temps teatre, i que avui fa de distribuïdor de es diferents dependències: biblioteca, teatre, cafè i secretaria. Vidrieres emplomades de tipus modernista sobre a porta en els que s'alternen les representacions florals amb les al·legories de l'entitat. El teatre, atribuït a l'arquitecte Pau Salvat i Espasa, és la dependència més important. Estructuralment té forma de ferradura i consta i consta d'una platea i dos pisos. A nivell decoratiu destaca la sanefa que rodeja el sostre i les baranes de ferro, decoració realitzada per l'escenògraf igualadí Pere Valls i Bofarull. A l'exterior hi ha l'escola Municipal de Música a l'esquerra de l'edifici i el jardí a la dreta amb una font -peixera de trencadís. L'ateneu nasqué a l'escalf de l'ambient de progressisme romàntic que estava en voga a Catalunya durant la segona meitat del segle passat, i ne la seva conjunció d'activitats culturals, docents i recreatives jugà un paper fonamental en la difusió de l'ideari progressista i de culturització popular. Després de l'incendi de 1873 de l'antiga seu social es construí durant l'any 1877 l'actual edifici. En l'etapa vuitcentista mantingué una escola primària, un teatre i una biblioteca. Durant els anys 1919- 1935 l'entitat prengué una gran embranzida amb l'erecció d'un grup escolar inserit en el moviment pedagògic català, d'un conservatori de música, d'una escola de teixits i d'un camp d'esports. Amb posterioritat a l 1939 les forces nacionals embargaren l'edifici i passà a anomenar-se "Centro Nacional".

Edifici escolar de planta baixa i dos pisos, remodelació de l'antic convent dels Agustins al que s'hi aixecà una planta al 1905. Per les seves grans dimensions -ocupa tot un costat de la plaça-, una vegada configurada aquesta, el ritme de les finestres queda interromput pels dos elements del final i per l'element central, format per tres arcades sobre pilastres amb capitells de decoració floral. Aquest darrer, del cos central, és de més alçada i té un remat amb un escut envoltat d'elements vegetals i és coronat per un element de ferro forjat que allotja la campana del rellotge. Dit rellotge de la façana fou muntat pel rellotger Salvador Nadal que també va construir el de l'antiga estació dels Ferrocarrils. A l'ala dreta de l'edifici, i formant-ne part, hi ha l'església de la Pietat. Església de la pietat Església d'una sola nau encara que els buits entre els altars laterals li donen un aspecte de tres naus. La part més important és el cambril on hi ha unes pintures murals realitzades per J. Torras i Viver, de l'any 1959. Està situada a l'extrem dret de l'escola Pía i adossada a ella. Això fa que la façana realitzada paral·lelament (1908) segueixi el mateix esquema que el de l'edifici principal. Està estructurada en tres bandes delimitades per pilastres de falsa pedra coronades amb capitells que recorden l'estil neoclàssic. En la part central, la porta d'entrada d'arc apuntat. Es una falsa façana que s'aixeca per damunt de la teulada i en el centre hi ha un campanar d'espadanya. Llegir menys Al 1835 el Reial Col·legi de les Escoles Pies situat al carrer Nou fou clausurat i els escolapis marxaren de la ciutat. L'any 1835 tornaren a Igualada i s'instal·laren a l'antic convent dels agustins on obriren el col·legi el mateix any. El 1905, es fa una reforma promoguda pel pare Rector Pere Villar.

Edifici d'estatges construït amb carreus de pedra; de planta rectangular i tres pisos d'alçada. A la primera planta destaca la balconada amb tres grans finestrals i una barana de ferro que inclou decoracions de temàtica floral. A la segona el balcó queda dividit en tres i també la barana de ferro decorada. Al pis superior desapareixen les baranes de ferro per donar pas a petites finestres de doble arc amb una columneta d'ordre corinti al mig. Destaca així mateix la decoració en relleus de pedra amb temes florals que es reparteix per tot l'edifici i s'accentua notablement al pis superior. Edifici antic que al 1920 es revesteix d'una nova façana.

Casa de planta i dos pisos. La façana segueix un ritme compositiu d'obertures, tres en cada planta, definint així tres eixos principals. L'eix central és més alt i s'aixeca un pis més. Al primer pis els balcons tenen barana seguida. Està decorada amb motllures de guix en els llindars del primer pis, en els balcons, (mènsules). En el segon pis els balcons també són decorats amb uns arcs treballats amb guix. PAU RIERA I GALTÉS. Mestre d'obres nascut a Igualada. Hi va construir la casa Casadesús i la façana de l'Escola Pía d'entre d'altres obres. Obra promoguda per Marià Munguet i Mullerachs.

La façana presenta uns esgrafiats de tipus floral que recobreixen la part corresponent als dos últims pisos. El tema és una flor de lis voltada de línies corbes amb ramatges vegetals. A més d'aquesta decoració trobem també en aquest edifici, les portes decorades amb sanefes asimètriques pseudo-florals, així com esgrafiats en el sòcol de l'entrada. També és decorada la barana de l'escala obtenint un conjunt bastant remarcable. A destacar també la forja dels balcons i baranes del terrat. Promotor de l'obra: Aleix Gabarró, comerciant.