Condicionants. El projecte dóna resposta a les característiques particulars del conjunt de cinc parcel·les que conformen aquesta illa fragmentada de l’eixample i el seu entorn. La singularitat d’aquest conjunt s’origina en el moment en que es recupera un espai anteriorment ocupat per les vies del tren, convertint-se en un espai verd i de lleure. Aquest procés de transformació urbanística genera una sèrie de tensions que radiquen en la coexistència d’edificis que responen a diferents realitats. En concret els edificis de les parcel·les contigües amb una profunditat edificada molt inferior a la permesa actualment fan que les mitgeres de l’edifici proposat tinguin una gran presència des del pont del carrer Marina i des del carrer Sardenya, el que provoca que el futur edifici es percebi més com a un edifici aïllat que no pas com a un edifici entre mitgeres. Implantació. Partint d’aquests condicionants i dels requeriments programàtics sol·licitats, es proposa un edifici format per dos cossos separats per un pati central, que funciona com a pulmó verd i com a espai de comunicacions. Dels dos volums , el que té façana al carrer d’Alí Bei ocupa tot l’ample de la parcel·la i consolida el front d’illa que dóna a aquest carrer. El segon cos edificat es concep com a edifici aïllat, amb els seus testers tractats com a façanes gràcies al desplaçament asimètric d’aquests respecte els límits de la parcel·la. Amb aquest desplaçaments laterals es respon a les diferents realitats del context al que s’enfronten i s’aconsegueix una millor ventilació i il·luminació del pati central, així com l’ampliació i aparició de noves visuals sobre el particular entorn on s’ubica la proposta. Programa. La planta baixa es tracta com un equipament, en ella s’hi ubiquen tots els espais col·lectius del programa dels allotjaments incorporant el pati central i lateral com a espais de comunicació i relació. Els accessos es realitzen a través de dos passatges col·locats als extrems oposats de la façana d’Alí Bei, atravessant aquest cos edificat i garantint un funcionament independent d’ambdues parts del programa. A la primera planta s’hi ubiquen els allotjaments que, tot i les seves reduïdes superfícies, mantenen el caràcter i el ritme dels habitatges de les plantes superiors. Les cinc plantes restants, destinades als habitatges, s’organitzen en base al desplaçament realitzat en els testers. Gràcies a la bona il·luminació i a les vistes diagonals cap al pont de Marina el nucli vertical de comunicacions esdevé un espai de relació en continuïtat amb els espais col·lectius ja previstos en el programa i que es troben ubicats en la tercera, cinquena i sisena planta del cos amb façana al camp de futbol.

L’habitatge s’entén com una agrupació d’espais no jerarquitzats. La disposició d'una malla organitzadora on tots els espais parteixen d'una dimensió homogènia configura el patró per emplenar o buidar l'edifici, agrupar-se a banda i banda de la passarel·la i adoptar diferents tipologies d'habitatge d'una, dues i tres habitacions en funció del número de mòduls emprats. A l'interior dels habitatges, els espais modulars se succeeixen des de l'accés fins a la façana a carrer. Agrupar, comunicar o tancar les peces són les opcions d’ús que permet aquesta tipologia flexible. Tots els pisos tenen ventilació creuada a través dels patis interiors, que permetran alhora introduir la llum d'orientació sud cap a l'interior de l'edifici.