Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'exterior de l'Escola Ignasi Iglesias.
-
- Autor:
- Ricard Giralt i Casadesús
-
- Data:
- 1930 - 1932
-
- Tipus:
- Dibuix
-
close
Obres (6)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (8)
-
Can Casas Petit
Habitatge unifamiliar d'estiueig entre mitgeres format per planta i pis. Una façana està alineada al carrer i l'altra s'aboca al torrent de l'illa i està vorejada per un jardí. Destaquen els elements decoratius com són: el fris ornamental ceràmic de rajoles que envolta el primer pis i el de la porta d'entrada amb una mena de testera feta amb mosaic de colors d'un contorn ondulat i sinuós. La teulada és de teula envernissada de color blau i la barana del terrat té uns elements decoratius de maó vist. Es diu Can Casas Petit perquè hi anà a viure un fill de Can Casas. La planta original del projecte preveu l'entrada a la casa pel jardí lateral. El projecte és a nom de Joan Elías i Creus, propietari d'una bòvila del Bruc. -
Cal Diaz
Casa d'estiueig de planta rectangular, un pis i una torre adossada. En conjunt presenta una composició arquitectònica de composició harmònica amb un cert esperit de mediterranisme, façanes blanques. Però al mateix temps s'hi poden observar elements del colorisme modernista com són: la xemeneia recoberta de rajoles de ceràmica, la teulada de teules envernissades de colors blau i groc, i també el treball de maó vist dels terrats, sobretot la barana i la columna salomònica i els arcs de les obertures fets amb maó repintat. La terrassa i els porxos són construccions molt posteriors. Restaurada al 1991. Projecte a nom de J.Diaz Vidal, data de 7 de gener de 1913. En el projecte no hi figura la torre. -
Casa Fàbregues
Edifici cantoner amb revestiment d'encoixinat a les façanes. Aquestes s'ordenen sobre l'eix de composició de les obertures de l'accés, que ve remarcat per un singular tractament de remat. Altres aspectes destacables són les relacions de jerarquia entre els diferents elements compositius i l'emmarcament de finestres i balcons, treballat amb pedra i, sempre, amb arc de mig punt. -
Cal Calvo
Casa d'estiueig unifamiliar entre mitjaneres formada per dos cossos, un de planta baixa i pis i una torre adossada de planta baixa, pis i golfes. A la façana s'observen elements decoratius que recorden l'estil gòtic com són els emmarcaments de finestres. La torratxa, construïda posteriorment, segueix un estil neogòtic molt clar en l'arc del balcó. Tant a l'exterior com a l'interior està ornamentat amb rajoles de ceràmica. Al menjador és característic el sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret està decorat amb inscripcions de consells d'elogis a l'art i a la vida. Al 1914, Josep Calvo i Verdonces comprà un terreny a Joan Elias i Creus per a edificar-hi una casa. La idea del projecte i la organització interior de l'edificació va ser obre del mateix J.Calvo, essent l'arquitecte Gilralt i Casadesús, l'autor del projecte. Al 1915 es construeix una primera part, el 1925 s'edifica la torre amb un petit angles anteriorment destinat a jardinet. Al 1930 s'allarga l'edificació cap al torrent. -
Escola Ignasi Iglesias
L’escola s’encavalca sobre un vessant de la muntanya de Montjuïc, de manera que les dues primeres plantes queden adossades a la roca per mitjà d’un mur de contenció. La planta baixa, oberta, fa de porxo destinat als jocs, mentre que la planta primera allotja la cantina i els espais comuns. Les dues darreres plantes acullen les aules de noies i nois, respectivament. La volumetria del conjunt queda clarament orientada pel balcó circular que dóna a les vistes i la torre de l’escala a la part posterior. La retòrica racionalista arriba fins a les finestres, de guillotina i de compàs, justificades per la ventilació i per la bona il·luminació de les aules. -
Cambra de Comerç de Girona
Claudi Díaz Pérez, Ricard Giralt i Casadesús
Programa institucional a les dues primeres plantes i d’habitatges/oficines a la resta. S’hi articula sòbriament un conjunt de recursos neoclàssics esquemàtics, amb contrapunt en el cromatisme i amb la textura que aporta un nou material: el revestiment de gres bicolor. L’ús de la ceràmica es pot atribuir possiblement a la tradició —«estil local», diu la memòria— o a les influències del classicisme nòrdic. Els alts relleus en marbre de Carrara són de F. Torres Monsó (1966). Cas únic a Girona de pati anglès.
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de l'Escola Ignasi Iglesias.