Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Lluís Barangé

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Casa Lluís Barangé

    Churruca respon amb la millor retòrica racionalista a un emplaçament peculiar: una placeta situada encara sobre el pont de Vallcarca, amb una de les façanes que es desploma sobre el carrer que passa per sota el pont. El xalet assumeix el caràcter radicalment pla de la façana lateral, mentre que la façana principal es desdobla per mitjà d’una sèrie d’elements que donen profunditat al jardí: una tribuna, un ràfec curvilini en cantonada, un segon ràfec separat del pla principal. Per mitjà del treball formal en una cantonada, Churruca intensifica l’interès de l’objecte des de tots els punts de visió.
  2. Casa Rosales

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres

    Casa Rosales

    Edifici de planta rectangular aïllat situat al barri de la Bonanova. Consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i coberta plana; sobre la coberta hi ha una petita edificació d'una planta amb teulada a doble vessant, que no és visible des del carrer. A l'interior hi havia dos habitatges iguals per planta, la distribució dels quals es feia al voltant de l'espai del saló-menjador. A les quatre façanes les obertures, totes elles rectangulars sense decoració, s'organitzen seguin uns eixos longitudinals. En els costats llargs es situen les portes d'entrada a les quals s'accedeix a partir d'un tram d'escala que salva l'espai ocupat pel semisoterrani; en una d'aquestes façanes hi ha un balcó corregut d'obra per planta, que ocupa l'espai de dos obertures. En les dos façanes més estretes, la part central de cada planta esta ocupada per un gran finestral que dona pas a un balcó d'obra i una finestra a banda i banda. El parament està arrebossat i pintat de color crema excepte els murs dels balcons que estan pintats d'un color terròs que fa que ressaltin. Aquest edifici és el resultat de la transformació d'un xalet unifamiliar en una casa de pisos de lloguer. De la casa original només es conserva el jardí, actualment transformat en aparcament, un petit edifici annex, la porta d'entrada i la reixa exterior de la finca decorada amb rajoles. Ela promotors d'aquesta obra van ser Ignacio Rosales Fernández de Castro i la seva cunyada Manuela de Arquer, vídua de José Rosales. L'any 1954 l'arquitecte Joan Baca i Reixach va fer una reforma per adaptar-ho a dispensari de la Clínica Dexeus. Actualment (2018), acull el centre mèdic Milenium Iradier de Sanitas.
  3. Habitatges Diagonal

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Habitatges Diagonal

    Conjunt de cinc edificis entre mitgeres projectats unitàriament, que ocupa mitja poma triangular de l'Eixample de Barcelona, inclòs un xamfrà. Les ordenances municipals i el desig lògic dels promotors d’aprofitar al màxim l’edificabilitat han determinat la volumetria del conjunt, que és notablement compacta i amb una geometria difícil de resoldre. Les distribucions de cadascun dels cinc edificis s'han hagut d'adaptar simultàniament a les exigències funcionals del programa i les particularitats morfològiques de cada solar, que són molt diferents. En un dels costats de la mansana s'obre un gran pati, cosa que permet augmentar el perímetre de la façana interior, millorant la ventilació i l'assoleig dels habitatges. A més, l'obertura del pati permet corregir les diferències de nivell a causa del pendent del carrer. El conjunt ha estat unificat per mitjà d'un aplacat de pedra de color beix i per una trama uniforme de finestres quadrades. La solució de cada alçat segueix un esquema de composició diferent per respondre a cada situació en particular, generant alguns efectes estètics de gran modernitat compositiva: per exemple, a la cantonada de l'avinguda Diagonal amb el carrer Enrique Granados, es retallen les terrasses al volum i es pinta linterior de color granat per augmentar la sensació de profunditat.

Bibliografia

Rutes i Apunts (3)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!