Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1899. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Arquitecte municipal del Papiol on trobem la Casa Bou (1914). A Barcelona va realitzar la Casa Comalat (1911) i les Cases Espona i Llaudet (1915), la Casa d'estiueig de Fèlix Trian a Sant Vicenç dels Horts o La Fàbrica Roca i Clos (1923) a Igualada
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Casa Comalat
El casal s’emplaça en una illa irregular triangular, idèntica a la que, uns centenars de metres en direcció Besòs, conté la Casa de les Punxes, que queda a uns dos-cents metres. És un casal de tres crugies (amb tres finestres per planta a la façana principal) que presenta façanes a la Diagonal i al carrer Còrsega. Valeri concep l’edifici com si estigués a l’interior d’una illa de l’Eixample, amb dues façanes clarament diferenciades: l’anterior, abocada a la Diagonal, representativa, treballada amb pedra vista, i la posterior, al carrer Còrsega, treballada com si fos donés a un pati interior d'illa, amb uns detalls cuidadíssims i un sòcol singular que valoren el seu paper ambigu de façana del darrere urbana. L’edifici no té cap accés a través d’aquesta façana posterior. La planta baixa de l’edifici està aixecada mig nivell i deixa un semisoterrani que la separa del carrer. La porta d’accés a la Diagonal té tota l’alçada del semisoterrani i la planta baixa (una planta i mitja), i queda arrecerada sota una tribuna de disseny atractiu per crear un portal singular, amb un disseny interior i uns mobles molt treballats. La façana a la Diagonal queda coronada per un frontó orgànic molt aparent que recorda una bandera catalana en monocrom. La façana posterior de l’edifici, que dóna al carrer Còrsega, és una de les més singulars de la ciutat: consisteix en una tribuna molt semblant a la popa d’un vaixell, en voladís espectacular sobre el carrer, singularitzada per unes veritables finestres seguides protegides per persianes corredisses que prefiguren el racionalisme, decorades amb uns ampits ceràmics molt atractius. El sòcol és de terratzo policromat en massa, amb un treball d’emmotllatge i poliment espectacular, de disseny bellíssim. Les dues plantes superiors presenten la galeria partida en dos, en un joc ambigu que prescindeix de l’organització en tres crugies per marcar els dos habitatges en planta que té l’edifici. La casa és de propietat privada i no pot ser visitada interiorment. -
Can Bou
Edifici de pedra, de planta gairebé triangular i tres pisos d'alçada; té un cos central cobert a quatre aigües. A banda i banda d'aquest cos central hi ha dos cossos laterals que s'avancen a les façanes de tramuntana i migdia. Al primer pis es comuniquen tots tres cossos per una balconada, també de pedra. Els acabats són en formes ondulades que recorden la manera gaudiniana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí, tancat per una porta també modernista amb reixes de ferro forjat on hi consta el nom de l'edifici. Va ser construïda el 1914 pel que aleshores era arquitecte municipal: Salvador Valeri i Pupurull. -
Fàbrica-Magatzem Roca i Clos
Senzilla construcció industrial del Modernisme de la segona època, on el més remarcable és la façana exterior construïda amb pedra recoberta d'estuc de color ocre que deixa ressaltar el totxo vermell que domina la decoració amb línies sinuoses que arriben fins a l'acabament superior de l'edifici. Destaquen també les obertures amb un acabat excel·lent de totxo. Cal remarcar la preocupació de l'arquitecte per amagar les rasants de la teula aixecant per això el cos superior de l'edifici. La façana de l'Amor adopta un caràcter més racional.