Els edificis s'emplacen al límit amb l'avinguda Meridiana, artèria principal de la ciutat de Barcelona. A l'època en què les noves ordenacions urbanes s'obrien pas en un dels sectors més desafavorits de la ciutat, l'habitatge havia de conviure amb la indústria i el ferrocarril al barri de la Prosperitat.
RENFE, amb un solar propietat de 3.402 m2, decideix construir habitatges en règim de cooperativa i amb destinació als empleats de l'empresa. Ballesteros, Cardenal i La Guàrdia decideixen projectar un conjunt de blocs aïllats, quatre en forma d'estrella i la resta en forma de blocs lineals, dels quals només arriben a dirigir la construcció de dues de les torres en estrella situades als extrems del solar, a tocar de l'avinguda Meridiana. En una segona fase, el projecte original va ser variat, essent realitzat i dirigides les obres per altres arquitectes.
De planta baixa i dotze plantes superiors, els blocs consten de tres ales unides per un accés central únic. Els distribuïdors horitzontals funcionen a manera de galeries que condueixen als 79 habitatges de tres o quatre dormitoris, desenvolupats en tríplex amb total independència de les zones d'estar i dormitoris, safareigs-estenedors i terrasses a les sales d'estar.
La construcció convencional a base de pilars de formigó armat i tancaments exteriors de maó no impedeix als arquitectes dur a terme una solució tipològica innovadora que els atorga, alhora, l'avantatge d'eliminar els patis interiors i ventilar a la façana la totalitat de les estades.
