Habitatge unifamiliar aïllat situat en una zona residencial molt propera al nucli antic de Pedralbes. La planta està girada uns trenta graus pel que fa a la parcel·la perquè la casa quedi orientada cap al sud, on hi ha una vista del Monestir de Pedralbes. El desnivell del terreny ha motivat la creació d’una sèrie de plataformes que permeten sortir directament de les habitacions al jardí posterior, reservat per als nens. L'habitatge està aixecat sobre pilars metàl·lics per millorar les vistes i aconseguir que tota la superfície del terreny, que no és gaire gran, es pugui destinar a jardí. La distribució de la casa està organitzada al voltant d´un pati central enjardinat, que serveix d’accés a l’habitatge per sota. A la part nord hi ha les habitacions dels nens i les de servei, amb un passadís molt ample on es pot estudiar i jugar, i que en un extrem es converteix en el safareig. A la part central hi ha la suite dels pares, el vestíbul amb l'escala i la cuina. Finalment, a la part sud hi ha el menjador i l'estar. La casa està envoltada per una terrassa perimetral que es divideix en dues parts, una per a la zona de dia i una altra per a la zona de nit. L’estructura de formigó és un element molt expressiu de la casa. Els tancaments estan estucats de color siena, els sostres estan pintats de blanc, i les finestres de fusta queden protegides amb persianes corredisses de llibret de color blanc.

L'edifici va ser concebut originalment com a seu d'una fàbrica de joieria. La part baixa està plantejada com a sòcol transparent que deixa veure l'estructura i conté la zona més pública del programa: atenció al públic, oficines i sala d'exposicions. En canvi, el volum superior és molt més opac i conté la fábrica pròpiament: tallers de muntatge, serveis i vestuaris. La distribució de totes les plantes és molt flexible i sistemàtica, organitzada a partir d'un recorregut perimetral que envolta els espais de treball i el nucli de comunicació vertical, perpendiculars a la façana més llarga. El volum superior està aplacat de gresite gris i té les obertures estratègicament situades en funció de l’orientació solar i la voluntat de potenciar la puresa del prisma rectangular. En una de les testeres apareix un sol tall vertical, mentre que la façana més llarga conté tres galeries que estan protegides per uns plans de lamel·les orientables enrasats amb la cara exterior. La planta de la coberta està protegida per un mur opac d’una alçada que remata el conjunt i té una gran obertura que equilibra la composició general dels buits.

Els edificis s'emplacen al límit amb l'avinguda Meridiana, artèria principal de la ciutat de Barcelona. A l'època en què les noves ordenacions urbanes s'obrien pas en un dels sectors més desafavorits de la ciutat, l'habitatge havia de conviure amb la indústria i el ferrocarril al barri de la Prosperitat. RENFE, amb un solar propietat de 3.402 m2, decideix construir habitatges en règim de cooperativa i amb destinació als empleats de l'empresa. Ballesteros, Cardenal i La Guàrdia decideixen projectar un conjunt de blocs aïllats, quatre en forma d'estrella i la resta en forma de blocs lineals, dels quals només arriben a dirigir la construcció de dues de les torres en estrella situades als extrems del solar, a tocar de l'avinguda Meridiana. En una segona fase, el projecte original va ser variat, essent realitzat i dirigides les obres per altres arquitectes. De planta baixa i dotze plantes superiors, els blocs consten de tres ales unides per un accés central únic. Els distribuïdors horitzontals funcionen a manera de galeries que condueixen als 79 habitatges de tres o quatre dormitoris, desenvolupats en tríplex amb total independència de les zones d'estar i dormitoris, safareigs-estenedors i terrasses a les sales d'estar. La construcció convencional a base de pilars de formigó armat i tancaments exteriors de maó no impedeix als arquitectes dur a terme una solució tipològica innovadora que els atorga, alhora, l'avantatge d'eliminar els patis interiors i ventilar a la façana la totalitat de les estades.

Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada. Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments. Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments: 1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú. 2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent. Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural. Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules. La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.