Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’Institut d’Ensenyament Secundari Juan Manuel Zafra es troba situat al carrer Rogent, 51 a l’Eixample dret de Barcelona.
El primer edifici i principal fou construït a principis de segle passat amb una clara estètica Modernista postindustrial. Al final de la dècada dels vuitanta, l’escola de formació professional es planteja la seva ampliació com a conseqüència de la insuficiència d’espais docents i la dificultat d’adequació de l’escola als nous programes escolars.
En aquesta situació es planteja la construcció d’un nou edifici que allotgés tot el programa docent teòric, deixant en l’antic edifici les aules de pràctica, tallers i administració del centre. Així mateix, en el nou edifici haurà de situar-se el programa de suport esportiu a l’escola consistent en una sala polivalent-gimnàs i vestidors.
La disponibilitat de sòl de l’escola era molt limitada i es reduïa al pati de jocs. Aquest es troba en el buit deixat per les edificacions al número 598 del carrer Provença.
Aquest espai de dimensions molt ajustades estava a més flanquejat per les grans mitgeres dels edificis d’habitatges contigus.
Una de les decisions més importants va ser mantenir el caràcter de pati interior d’illa obert al carrer Provença i així alliberar visualment a l’antiga escola. Per tant, el nou aulari tan sols es podia situar en un dels laterals curts del pati, i encaixat entre dues mitgeres dels dos edificis colindants. La longitud reglamentària de la pista de jocs va fixar de forma inamovible la posició de la façana.
Aquest fet va suposar un exercici de continència i compactació del programa en alçada. Amb aquesta situació va sorgir la idea de considerar com a peça principal el volum definit per les dotze aules com una caixa suspesa a l’espai i presidint el pati de jocs. La resta de programa, serveis, tutories, escales i d’altres s’enganxa literalment a les mitgeres existents, resolent la falta d’ortogonalitat de les mateixes.
Les circulacions que es produeixen entre la franja de serveis i les aules encara emfatitzen més aquesta autonomia del volum principal. La resta de programa se situa per sota de la cota d’accés des del carrer Provença. El gimnàs, com a gran espai buit, se situa a la planta soterrani a doble alçada i amb visió directa des del porxo d’accés.
El fet de mantenir la cota de la pista esportiva al mateix nivell que la planta baixa de l’antiga escola permet optimitzar les circulacions internes de l’escola i fer una tanca menys alta a una escala més humana.
Creiem que el rigor programàtic i la racionalitat alhora de plantejar la seva construcció han afavorit la claredat final de la intervenció.
L’Institut d’Ensenyament Secundari Juan Manuel Zafra es troba situat al carrer Rogent, 51 a l’Eixample dret de Barcelona.
El primer edifici i principal fou construït a principis de segle passat amb una clara estètica Modernista postindustrial.
Al final de la dècada dels vuitanta, l’escola de formació professional es planteja la seva ampliació com a conseqüència de la insuficiència d’espais docents i la dificultat d’adequació de l’escola als nous programes escolars.
En aquesta situació es planteja la construcció d’un nou edifici que allotgés tot el programa docent teòric, deixant en l’antic edifici les aules de pràctica, tallers i administració del centre. Així mateix, en el nou edifici haurà de situar-se el programa de suport esportiu a l’escola consistent en una sala polivalent-gimnàs i vestidors.
La disponibilitat de sòl de l’escola era molt limitada i es reduïa al pati de jocs. Aquest es troba en el buit deixat per les edificacions al número 598 del carrer Provença.
Aquest espai de dimensions molt ajustades estava a més flanquejat per les grans mitgeres dels edificis d’habitatges contigus.
Una de les decisions més importants va ser mantenir el caràcter de pati interior d’illa obert al carrer Provença i així alliberar visualment a l’antiga escola. Per tant, el nou aulari tan sols es podia situar en un dels laterals curts del pati, i encaixat entre dues mitgeres dels dos edificis colindants. La longitud reglamentària de la pista de jocs va fixar de forma inamovible la posició de la façana.
Aquest fet va suposar un exercici de continència i compactació del programa en alçada. Amb aquesta situació va sorgir la idea de considerar com a peça principal el volum definit per les dotze aules com una caixa suspesa a l’espai i presidint el pati de jocs. La resta de programa, serveis, tutories, escales i d’altres s’enganxa literalment a les mitgeres existents, resolent la falta d’ortogonalitat de les mateixes.
Les circulacions que es produeixen entre la franja de serveis i les aules encara emfatitzen més aquesta autonomia del volum principal. La resta de programa se situa per sota de la cota d’accés des del carrer Provença. El gimnàs, com a gran espai buit, se situa a la planta soterrani a doble alçada i amb visió directa des del porxo d’accés.
El fet de mantenir la cota de la pista esportiva al mateix nivell que la planta baixa de l’antiga escola permet optimitzar les circulacions internes de l’escola i fer una tanca menys alta a una escala més humana.
Creiem que el rigor programàtic i la racionalitat alhora de plantejar la seva construcció han afavorit la claredat final de la intervenció.
Bústia suggeriments
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!