Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1849
-
1852
-
1873 - 1874
-
1880
-
1881
-
1882 - 1885
-
Torre del Governador. Escoles Pies d'Alella
Conjunt d'edificacions de tipus civil, encara que actualment siguin propietat dels Escolapis, format per moltes dependències, entre les quals sovint no hi ha relacions d'estil. Una de les característiques del conjunt és el seu fort eclecticisme: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neoàrab; columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura; ús de maó compaginat amb l'ús de la pedra i les teulades planes amb els pinacles; i escultures clàssiques que conviuen amb fanals modernistes. El conjunt està voltat d'un ampli jardí que també participa de les característiques generals: al costat dels xiprers retallats a l'estil francès, hi ha palmeres. Primitivament hi havia el Mas Torrella, del segle XIV. A finals del segle XIX, l'any 1890, la propietat passà a mans d'Antoni Borrell, el qual en morir la deixà a les Escoles Pies. Antoni Borrell, Governador de Catalunya, fou qui ordenà la construcció de l'obra actual.1890
-
Col·legi i Convent de Nostra Senyora de Montserrat
Espaiós casal de gran solidesa, en forma de U, que consta de cellers amb voltes de rajola, tres plantes i golfes. Els interiors es divideixen entre els serveis als baixos o cellers, aules d'ensenyança, habitacions d'internes i clausura als pisos superiors, disposats a l'entorn del pati en forma de U esmentat. Cal destacar l'harmoniositat monumental de la façana que fa xamfrà, els arquets de les golfes, i la capella d'una sola nau amb espadanya, adossada a l'edifici. Les Monges Franciscanes, a precs del Rector Josep Perera, el qual veient la manca d'instrucció de les noies de la vila, començaren les classes el dia dos de gener de 1888. Dos anys després, durant la Festa Major del 1890, fou beneïda la primera pedra del Col·legi i capella pública franciscana. -
Can Valls
Gran casa quadrangular, de coberta plana de terrat, de planta amb voltes i dos pisos. La planta principal presenta una tribuna afegida en època modernista, de cinc cares i escalinates a la part posterior. L'interior ofereix grans espais il·luminats. Amb la darrera República, la casa es convertí en escola nacional i aleshores s'alterà tota l'antiga distribució interior. Cal destacar les restes del gran jardí que l'envolta, al garatge -avui convertit en habitatge del masover- i la cova d'invenció fantàstica, avui aparedada. Durant molts anys, aquest casa va ser la casa d'estiueig de la família Valls. El 1932, l'ajuntament republicà de l'època va llogar l'edifici per convertir-lo en escola tot i que no va funcionar com a escola nacional fins als anys 1940. Aquest ús escolar es va mantenir fins l'any 1976, quan es va inaugurar l'Escola Montcau. Poc després fou salvada de l'enderrocament per a fer-hi pisos, gràcies a la campanya de salvació d'edificis i espais verda portada a terme per l'Assemblea Democràtica de Gelida i d'altres persones sensibilitzades per l'art. A principis dels anys 1990 s'hi va ubicar provisionalment l'institut de secundària fins a la inauguració de l'Institut Gelida l'any 2004. El 15 d'octubre de 2013 l'Ajuntament va aprovar en el ple ordinari l'expedient de contracció de les obres de rehabilitació de l'edifici, que acollirà l'Escola de Música Municipal.1891
-
1892
-
1891 - 1893
-
1893
-
Col·legi de les Teresianes
L’edifici segueix un pati de tres crugies longitudinals, de manera que la crugia central esdevé un complex dispositiu d’il·luminació de l’interior, que assimila tot el conjunt a un claustre. En treballar amb un pressupost reduït, Gaudí opta per emprar un arc parabòlic molt estret, repetit nombroses vegades, que li permet resoldre els corredors centrals de distribució i alhora les obertures de la façana. Els patis centrals permeten fer arribar una llum atenuada fins a la planta baixa, per mitjà d’uns escalonaments successius que deixen passar la llum per recorreguts indirectes. Cal destacar la senzillesa amb què s’han resolt les fusteries: a l’interior, les particions de les fulles vidriades adopten formes abstractes sense cap simbolisme. La finestra tipus de la façana consisteix en una persiana rectangular, encaixada dins la massa de la fàbrica, que cobreix l’obertura pròpiament dita, la qual adopta la forma de l’arc parabòlic de referència.1888 - 1894
-
Col·legi del Roser
Edifici religiós. Col·legi de planta rectangular, amb un cos centrat allargassat horitzontalment i dos cossos a cada extrem amb disposició vertical. El de la part esquerra correspon a la porteria i el de la part dreta a la capella. Al cos esquerre hi ha un annexe que forma una espècie de torre acabada amb merlets, que feia d'observatori. Els sistemes d'obertura són diferents, no segueixen cap pauta (rectangulars, en forma d'arc, etc.) enfront d'aquest edifici n'hi ha un altre destinat a magatzem que té unes característiques constructives similars. Els materials són molt variats: pedra, totxo vermell, mosaic, vitralls i ferro. Josep Puig i Cuyer, nascut a Breda, estiuejava a Sant Julià de Vilatorta i, amb el desig de realitzar una obra benèfica va fer construir el col·legi d'orfes que s'inaugurà l'any 1894. Tres anys més tard s'hi instal·là un observatori meteorològic que fou el primer de la comarca. També es creà un interessant museu de ciències naturals, aquestes dues tasques eren portades a terme pel pare Cazador. L'any 1958 es produí un incendi que destruí el museu i la biblioteca. L'ant 1972 es realitzà una reforma que modificà parcialment l'estructura interna del col·legi.1894
-
1893 - 1896
-
Col·legi Blanenc
autoria desconeguda
Ens trobem davant d'una gran edificació quadrangular de tres plantes, amb el cos central elevat o sobresortint o repujat respecte del nivell del pla i dels dos cossos laterals. La façana es fa ressò, manlleva tot un cúmul de trets i motius característics del lèxic clàssic. D'altra banda, els assimila com a mer ornament, sense cap voluntat arquitectònica i constructiva, és a dir trets assimilats en "l'epidermis" de l'edifici (part més superficial), sense afectar ni fer-se copartícip de les estructures internes. Tot i això, es tracta de tota una sèrie de motius interessants que recalquen encara, la vigència i importància del llegat clàssic filtrat en una versió molt menys compromesa, com és el format neoclàssic. Des de l'àmplia profusió d'arcs de mig punt (acapara el protagonisme en totes les obertures), passant per les arquetípiques balustrades fins a la puresa visual, nitidesa ornamental desmarcant-se de qualsevol signe de recargolament o pesadesa, aposta per la claredat compositiva, constituïda per mitjà del disseny dels òculs, cornises de separació de les diverses plantes – són simples i senzilles però alhora clarividents-, la unitat compositiva... Tots aquests motius són arguments més que suficients, que corroboren l'encara dependència i interès per aquestes morfologies clàssiques. D'altra banda, una dependència no aïllada, sinó en consonància amb la resta d'edificis de la vila, ja que com hem pogut comprovar molts dels edificis emblemàtics de la vila, es deixen impregnar per aquest lèxic tan universal. Finalment, cal dir que l'edifici està coronat per una gran torre quadrada i emmerletada, que magnifica i ressalta, el de si ja per si sol monumental edifici.1896
-
Col·legi Enric Casassas
Escola pública, cantonera i de planta baixa. L'edificació es disposa al voltant d'un pati fent una “L”. Al centre es troba el vestíbul i les dependències de la direcció. A cadascun dels braços hi ha una aula que dóna al pati i al carrer. La façana és d'estil modernista i està feta amb obra vista molt treballada, amb un sòcol de pedra. És notable el mural ceràmic que es troba el xamfrà, amb l'escut de Sabadell i la data de construcció de l'escola. Aquesta escola fou construïda l'any 1897. Va ser el primer i el darrer testimoni del moviment pro edificis escolars iniciat el 1888. Es va enderrocar la part interior de l'immoble i al desembre del 1982 es va construir una nova escola acoblada a l'antiga façana.1897
-
1898
-
Col·legi de Jesús i Maria
Al llarg del segle XIX es van establir a l'àrea de Barcelona nombroses ordres religioses, moltes d'origen francès, que van monopolitzar l'ensenyament i van intentar contrarestar les tendències de l'ensenyament laic; per aquest motiu, van tenir el suport de les classes més conservadores. No era infreqüent que aquestes congregacions comptessin amb una escola a la trama urbana de Barcelona i amb una altra, més elitista, a les poblacions de Sarrià o Sant Gervasi. Les religioses de Jesús i Maria, establertes inicialment a Sant Andreu del Palomar, on Sagnier va aixecar el 1906 un senzill col·legi, disposaven d'un centre educatiu al centre de la ciutat, a la zona de l'Eixample on es concentraven els habitatges urbans i els magatzems dels pròspers industrials tèxtils (tots dos col·legis ja desapareguts). El col·legi de Jesús-Maria a Sant Gervasi, afortunadament conservat sense gaires modificacions (només algunes finestres de la primera planta han perdut l'ornamentació original), respon a la tipologia habitual del college com a gran edifici aïllat, al bell mig d'un jardí. Tot i que no falten exemples de col·legis projectats seguint el llenguatge clàssic, el més freqüent és l'aspecte neogòtic, tòpicament identificat amb l'arquitectura religiosa, i aquest edifici és un dels millors exemplars: estructurat al voltant d'un pati, utilitza el totxo vist amb algunes aplicacions ornamentals en pedra. El projecte original preveia que la capella es manifestés exteriorment, però va acabar integrada a una de les quatre ales del pati. De tota manera, continua sent una de les parts més destacades de la construcció: com va fer en altres temples, Sagnier va utilitzar un recurs habitual a l'arquitectura gòtica catalana: el sostre de bigues decorades sostingudes per arcs diafragmàtics que van de banda a banda de la ampla nau. Només el presbiteri apareix cobert amb una volta apuntada.1892 - 1899
-
Col·legi-Asil dels Infants
Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.1898 - 1901
-
Col·legi Teresià
Erigit pel fundador de l'Orde -Sant Enric d'Ossó- i contemporani del col·legi del carrer Ganduxer, a Barcelona, aquesta edificació li fou encarregada a Antoni Gaudí -gran amic del sant- però les creixents ocupacions del primer van impedir la seva participació i Bernardí Martorell ( 1870- 1937), un dels seus col·laboradors, es va fer càrrec del projecte. Tot i això, obra d'en Gaudí són les reixes de l'oratori i, pel que sembla, l'orientació estilística de l'edifici. Aquest, prismàtic de planta rectangular, es caracteritza pel paredat sense treballar de la façana i pels seus elements neogòtics.1888 - 1904
-
Escola Industrial d'Arts i Oficis
Edifici públic destinat a escola d'ensenyament professional. Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l'escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L'altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa. La torre de l'escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d'escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d'arc parabòlic. Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s'hi combina l'obra vista i l'estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l'altre té la coberta de dent de serra. L'actual edifici de l'Obra Social de la Caixa de Sabadell havia d'acollir les aules, els tallers i les dependències de l'Escola d'Arts i Oficis. Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l'edifici de la Caixa d'Estalvis ajudat pel mateix equip d'artesans. Hi col·laborà l'escultor Tomàs Priu i Marine. L'escola va ocupar l'edifici durant cinquanta anys, però posteriorment va patir una reforma a l'interior, a fi d'adequar l'edifici a seu de l'Obra Cultural de La Caixa d'Estalvis, aquesta fou realitzada per l'arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta. El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per adequació a biblioteca creant un accés pel carrer Font.1898 - 1910
-
Institut Pere Mata
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.1897 - 1919