A començaments dels anys seixanta del segle XIX, es va constituir una empresa per tal de portar aigua procedent del Vallès (voltants de la riera de Caldes i del riu Ripoll) a Barcelona. El promotor era Andreu Marí però el finançament de l'obra la van fer els germans Manuel, Ignasi, Jaume i Casimir Girona, banquers. Un altre soci important va ser Josep Rosich i Jené, que el 1864 va donar una impuls a l'obra que no acabava d'arrencar. El 1869 el projecte obtingué la declaració d'interès públic. Les obres s'allargaren fins el 1875.
La conducció, que tenia una longitud de 20.218 metres, s'iniciava a la finca de Can Tintoré, a Barberà del Vallès, i havia d'acabar en un dipòsit al Guinardó que no es va arribar a construir. Per fer arribar l'aigua, es van construir túnels subterranis en molts trams i aqüeductes aeris en altres i, com no hi havia un dipòsit al final del trajecte, s'injectava directament l'aigua a la xarxa de distribució; l'aigua sobrant no es podia acumular i es desguassava al torrent de la Guineu. La construcció va patir diversos retards i, l'any 1876, els germans Girona negociaren amb la Companyia d'Aigües de Barcelona (CAB) la fusió de les dues empreses. La CAB era la propietària de l'aqüeducte de Dosrius, que a la Trinitat Nova coincidia amb el del Vallès i a partir d'aquest punt discorrien de forma paral·lela. Les negociacions es van allargar per un seguit de polèmiques i desavinences i, finalment, l'any 1881 la CAB va comprar els actius de les Aigües del Baix Vallès. Les aigües que venien de la canalització del Baix Vallès es van introduir en les conduccions de Dosrius, en el punt que coincidien a la Trinitat Nova, i es recollien en el Parc de les Aigües d'Horta-Guinardó; el tram de canalització entre la Trinitat Nova i el Guinardó de la conducció del Vallès va quedar en desús.
L'any 1882, la Companyia d'Aigües de Barcelona passà a mans de la Societat General d'Aigües de Barcelona, la matriu de l'empresa AGBAR. Aquestes canalitzacions van funcionar fins als anys 80 del segle XX però amb un ús decreixent.

Aquest tram de l'aqüeducte del Vallès es troba dins del Parc Central de Nou Barris. Tres grans arcs de mig punt aguanten el pas per on circulava l'aigua. Aquesta canalització actualment està oberta i és transitable. A banda i banda dels arcs unes pilastres ressegueixen el mur fins a arribar a unes torres de control de pas de l'aigua. Aquestes són de planta quadrangular, obertes pels costats que s'obren a l'aqüeducte i amb petites finestres d'arc de mig punt als murs laterals i una cornisa a la part superior. En un dels costats, a continuació de la pilastra, hi ha una petita obertura de pas d'arc de mig punt. El parament és de paredat irregular amb alguns elements en maó com l'intradós dels arcs, les cantonades, les cornises...