El parc de la Ciutadella s’estén sobre les restes de l’antic fort que es va bastir al segle xviii per controlar militarment Barcelona, juntament amb el Castell de Montjuïc, i poder sotmetre la ciutat a un foc encreuat si es tornava a revoltar. Alliberat l’espai al voltant de la ciutat i començat el pla Cerdà, els militars imposen, per a l’enderroc del fort, la condició que els terrenys s'han de convertir en un parc. Aquest se sotmet a concurs, que guanya Josep Fontserè gràcies a la seva capacitat d’entregar els terrenys contra les restes del barri de la Ribera, enderrocat precisament per construir-hi el fort, i contra la ciutat que creix organitzada per Cerdà. Contra el barri de la Ribera Fontserè disposa una urbanització organitzada pel passeig del Born i per l’actual passeig Picasso, ambdós paral·lels, culminats pel mercat del Born. Contra l’Eixample, Fontserè disposa el que es convertirà en el passeig de Sant Joan. El projecte pateix dos contratemps importants: el primer, quan es força Fontserè a conservar part dels edificis de la Ciutadella (com el que actualment allotja el Parlament de Catalunya) i a disposar un dipòsit d’aigua que acaba convertit en la cascada monumental que el mateix Fontserè projecta amb la col·laboració d’un Antoni Gaudí encara estudiant. El segon és l’Exposició de 1898, que n’endarrereix la urbanització. Aquesta es porta a terme episòdicament al llarg de les dècades següents, mai completada al vessant sud on l’alcalde Porcioles acabarà bastint el Zoo que impedeix la connexió amb el Poblenou. Actualment es conserven tots els jardins, d’inspiració romàntica, pautats pels edificis existents i els que es van construir al principi del segle xx, que produeixen un dels passejos més agradables de la ciutat. La cascada monumental, on Gaudí va tenir un paper decisiu, continua oberta al públic i visitable. El parc es manté guardat per una tanca perimetral i el Zoològic continua esperant el trasllat. Quan es faci, el parc assolirà, per fi, el seu perímetre original.

El dipòsit que va aixecar Josep Fontseré el 1874 reuneix les virtuts de la bona construcció, de la facilitat per adaptar-se a usos canviants i de la capacitat per entendre i millorar el lloc on està situat. Un magnífic exemple de bona arquitectura. L'edifici estava en perfectes condicions físiques després que es fes servir com a pavelló a la Fira Internacional de 1888 i posteriorment acollís un centre hospitalari, un magatzem municipal, un plató cinematogràfic i es convertís també en punt important de descans de nombroses aus migratòries. El projecte va proposar enderrocar totes les divisions interiors, la part central del forjat intermedi, i obrir cinc lluernaris al centre geomètric de la coberta que van equilibrar la llum perimetral i van establir una relació visual i calidoscòpica entre l'interior i el terrat. Per qüestions de seguretat, a la gran massa d'aigua que s'havia previst emmagatzemar mai se li va permetre arribar a la vora superior del dipòsit i la nova proposta la va substituir per una fina làmina situada al capdamunt. Va millorar així l'antiga imatge de l'estany permanentment mig buit i es va resoldre el problema de les càrregues verticals, accions sísmiques i estanquitat en disminuir el pes i formar una càmera intermèdia de seguretat entre el fons del nou vas i el de l'antic. Pel que fa a l'interior, dues elaborades peces prefabricades de formigó, una com a forjat i una altra com suport, van organitzar uns altells discontinus a tres metres d'alçada sobre el terra de la sala. Tractats com mobles dins l'enorme espai, van augmentar la superfície d'ús, van contenir totes les voluminoses instal·lacions que l'edifici necessitava i van donar lloc a una gran diversitat d'espais de lectura, des d'uns de molt recollits i casolans a d'altres amb visions més àmplies i alçades espectaculars . Si exceptuem les noves claraboies, tot, inclòs el nou estany, es va superposar delicadament sobrel'edifici sense ferir-lo. Tot podia desmantellar-se perquè aparegués de nou el suport original intacte. La recerca de l'expressió formal d'aquesta estratègia va guiar el projecte en tots els seus aspectes. De nou un exercici de reflexió sobre la relació entre arquitectura i decoració.