L’encàrrec consisteix en la reforma d’un local comercial de 80m2 i dues plantes situat a la planta baixa d'un edifici del segle XX, situat en una plaça entre el centre de la ciutat vella i la xarxa de Barcelona (Eixample). El nou local es destinarà a un bar de sandvitx obert de 9h a 24h on prendre esmorzars, menjars ràpids o fins i tot còctels, lligant el caràcter de menjar ràpid al dinamisme que envolta la zona; diversos edificis d'oficines, dues estacions de metro, avingudes principals, etc.
Entenem el projecte com una oportunitat per recuperar allò que considerem essencial del local: la geometria triangular de l'espai, la generosa alçada original del local i el seu caràcter. Pel que fa a aquest últimpunt, l'establiment va funcionar durant la dècada dels 40 com ambigú, antic bar del teatre que encara es troba al'altre costat de la plaça. Tot i que el teatre i el bar no estan vinculats més en termes funcionals, proposem establir un vincle entre tots dos a través de la materialitat del bar. La intensificació de la memòria material no és en absolut nostàlgica o romàntica, sinó que es va optar per una actitud sense prejudicis i integradora que no discriminés entre això o allò, sinó que optés per això i allò; d'aquesta manera, es van actualitzar certes capes d'un passat (columnes octogonals de formigó) que conviuen amb altres capes afegides, en una relació vis-a-vis, fent ressò de dues qüestions fonamentals: l'antic teatre, utilitzant miralls, llums o el sostre de moqueta i les antigues sandvitxeries de Barcelona, amb l'ús de marbre.
A la planta baixa, on es situa el bar, els materials s'han definit seguint una estratificació de 3 franges per tal d'augmentar la percepció de l'alçada del local; marbre al terra, taulers de fusta i miralls a lesparets i la moqueta negra al sostre. A la planta soterrani, on se situen els lavabos i els magatzems, les parets existents han estat directa i simplement pintats encolor blau per tal d'equilibrar la inversió en planta baixa.
El procés va ser extremadament ràpid (tres mesos en total) i amb fortes constriccions econòmiques, així que vam optar per una estratègia clara i determinada: el BRICOLATGE. Això ha permès operaren una seqüència oberta d’acció-reacció, on els errors i les modificacions en obra s’entenen com un valor afegit. Ens interessa un tècnica híbrida capaç de tractar materials i tècniques locals properes ala tradició artesanal amb materials i tècniques industrials d'altres procedències.
