La Botiga Olivetti de Badalona és un dels locals que Federico Correa i Alfonso Milá van reformar i redissenyar per a la icònica firma de màquines d’escriure. Inaugurada el 1969, forma part d’un procés de perfeccionament per a trobar el model estàndard òptim que s’adaptés a l’encàrrec del disseny d’un total de vint-i-nou botigues, projectades pels mateixos arquitectes, arreu de l’estat espanyol. Així, com a part d’un procés, hi trobem solucions que posteriorment van ser descartades i d’altres que es van convertir en sistema o bé ja ho eren. Totes elles comparteixen l’objectiu principal de fer del producte el protagonista absolut de l’espai d’expositiu.
Una d’aquestes estratègies sistemàtiques la trobem a l’aparador i es tracta de l’altura del vidre, limitada a 1,65 metres. Aquesta, segons els arquitectes, és ideal per tal d’establir l’objecte exposat en el camp de visió del client sense que quedi distret per una excessiva dimensió del vidre que contradiria les reduïdes dimensions de les màquines d’escriure. A l’espai expositiu interior, el modus operandi és el mateix.
Els elements que permeten elevar i exposar les màquines són monolítics i semblen una continuació del paviment o les parets. Poden observar-se tres estratègies per a l’exposició. La primera consisteix en uns pedestals massissos de 40x40x40 centímetres utilitzats només per la zona de l’aparador per a ressaltar més l’element exposat, solució que va ser descartada per a les següents botigues a causa de la poca flexibilitat que presentava per a possibles canvis programàtics. La segona, mantinguda en totes les botigues, és el pedestal corregut; i la tercera, emprada per a productes més especials, entra dins el mur del local, creant una espècie de nínxol obert.
Aquests elements expositors —màssics, llisos, rectangulars— creen l’efecte que, en realitat, l’expositor és el mateix edifici, i l’únic element extern destacat són les màquines d’escriure Olivetti. D’aquesta manera, inclús les làmpades, de forma tubular rectangular, una per cada màquina en exposició, semblen extrudides directament del sostre, i el blanc que impregna totes les superfícies acaba d’aconseguir aquest efecte innovador que es desmarca de les tendències del moment, almenys en l’àmbit nacional.
