Habitatge entre parets mitgeres, amb una planta baixa i dos pisos. L'edifici està dividit en dos cossos: un d'accés que sobresurt del pla de la façana i acaba en un frontó d'estructura geomètrica, i un altre que, una mica més baix, està coronat per una gran cornisa sostinguda per carteles. Cal dir que les finestres són de diferent tipologia.

La façana, sobretot pel que fa a l'entrada, ha estat reformada en els últims anys per l'arquitecte J. Valls. Pertany a la etapa noucentista i acadèmica de M.J. Raspall.

Està situada al casc antic de la ciutat, al nucli urbà de l'Edat Mitjana.

Edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres plantes pis, cobert amb terrat. En la façana es marquen dos cossos: l'estret seguint un eix, el més ample seguint tres eixos. El de llevant sobresurt del pla de façana, tracta amb pedra carreuada, amb buits de proporcions verticals amb arc pla i emmarcats, acabant amb un treballat frontó amb un buit de perímetre pentagonal emmarcat per una faixa d'obra de ceràmica vista. El seu coronament enllaça amb les dues pilastres - medallons que limiten el cos. El cos de ponent, més baix, presenta a la façana i a les plantes baixa i primera un acabat de pedra carreuada, destacant un gran buit que compren les dues plantes, interromput per una llinda a nivell de forjat de planta baixa amb un gran arc carpanell de totxo a plec de llibre amb coixí de pedra, La planta segona, presenta un balcó corregut de llosa de pedra recolzada en mènsules el qual recull els buits de la planta, d'arc de punt rodó el central i pla els laterals. Una treballada barana de ferro, feta d'acord amb el llenguatge noucentista raspallià, tanca el balcó, mentre que emfasitza el gran buit de la planta baixa. La resta de la façana és d'obra ceràmica vista i queda coronada per una potent cornisa recolzada en cartel·les unides per una fina imposta i una balustrada de tres buits, sota de la qual hi ha tres finestres amb arc carpanell. En la composició d'aquest cos s'observa la intencionalitat de disminució progressiva dels buits de façana, des de la planta baixa a la coberta (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

El llenguatge utilitzat s'emmarca en el noucentisme de M. Raspall. El frontó i a les baranes de ferro es pot llegir l'incipient llenguatge decó raspallià (CUSPINERA et alií, 2001). El nom de Can Biel li ve donat del fet de que els baixos estaven ocupats per una botiga de queviures, de manera que a les dones de la casa se les coneixia amb el sobrenom de Les Bieles (GARCIA PEY, 1990).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-105