El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Magnífic conjunt neomoresc. L'edifici és en gran part edificat amb obra de maó, utilitzant sovint procediments característics de palau català, com les voltes de maó atirantades. Entre els elements més utilitzats hi ha l'arc de ferradura i els merlets de coronament piramidal que formen la tanca principal presidida per dues grans portes, d'arc de ferradura, protegides cada una, per dues torres cilíndriques. Cal esmentar el claustre lleugerament rectangular format per 5 x 6 arcs de ferradura organitzats en dues plantes, amb tres palmeres interiors. Aquest claustre forjat amb biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics, conté els estris necessaris per l'elaboració del vi, destacant especialment les tines, a la planta baixa. Entre les dates que hem pogut veure a l'edifici, resenyen l'any 1888 a una reixa forjada, l'any 1924 a una font i l'any 1925 a la capella sense culte.
L'obra, encara que dins de l'arquitectura de l'eclecticisme, presenta algunes contradiccions, degudes possiblement a ampliacions posteriors, com el porxo lateral. D'altra banda, els dubtes sorgeixen també de la seva cronologia en relació amb la figura d'Ali Bey (l'aventurer i espia Domènec Badia i Labric) la vida del qual transcorre entre 1766 i 1818, període possiblement massa avançat en relació amb les formes de Can Ferrer del Mas. De confimar-se, però, aquesta relació, es tractaria realment d'un fenòmen avançat dins la història de l'arquitectura neomoresca, no tant sols a nivell nacional, sinó internacional.
El casal principal i la resta d'edificacions interiors han estat enderrocades i reconstruides només parcialment en la seva façana de migdia.