Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1840
-
1849
-
Can Guineu
autoria desconeguda
Edifici de grans dimensions reconstruït l'any 1851 utilitzant les característiques de l'Eclecticisme. Consta de soterrani, planta baixa i un pis sota terrat, amb torratxa i coberta de teula àrab. Té un pati interior amb palmeres i galeries de columnes de ferro colat, i un claustre amb galeria alta i baixa d'arcs de mig punt. Hi són remarcables així mateix l'escalinata a la imperial i els interiors, amb mobles i complements de l'època. Can Guineu es troba situada al centre de Sant Sadurní, entre dos importants eixos de l'eixample, el carrer de l'Hospital i el carrer de Sant Antoni. Originalment es tractava d'una casa pairal. L'any 1703 passà a ser propeitat de la família Mir, quan Pau Mir va comprar-la als administradors de l'Hospital de la Santa Creu. L'any 1851, després d'un viatge realitzat pel propietaris a andalusia, la casa va ser reformada i ampliada d'acord amb els criteris estètics dominants en aquell moment.1851
-
1855
-
Can Vinyes
autoria desconeguda
Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica. Cobert a quatre aigües, amb una llanterna al carener, de secció quadrada i amb coberta a quatre vessants. Teula àrab. Façanes planes, amb predomini del buit sobre el ple, i amb una distribució simètrica de les obertures. Aquestes presenten com a únic element decoratiu el motlluratge de les llindes als extrems.s. XIX (segona meitat)
-
Casa Berger
Edifici entre mitgeres format per planta baixa, entresòl, primer pis i golfes, amb terrat davanter i coberta de teula àrab la resta. El coronament té com a suport mènsules d'inspiració clàssica, que estableixen un ritme compositiu amb les de la planta principal. La façana és simètrica i té una ordenació d'obertures idèntica a cada pis. Les característiques formals de l'edifici l'inscriuen en el llenguatge de l'eclecticisme. La Casa Berger va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX, a la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. Inicialment constava de planta baixa i un pis. El 1897 l'arquitecte Santiago Güell i Grau va dirigir el projecte d'ampliació i restauració, signat el 6 d'agost i aprovat el 17 del mateix mes. Aquest projecte es conserva a l'arxiu municipal de la vila. -
Casa Trabal i Tauler
Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior i amb façanes a la plaça i al passatge. És un habitatge unifamiliar en els seus orígens, adaptat en part a usos socials. L'immoble és de planta rectangular i es compon de planta semisoterrani, entresòl, dues plantes pis i golfa. La coberta és en part a dos vessants i en part plana. Consta de quatre crugies perpendiculars a façana separades dues a dues per un mur de càrrega. L'escala principal és de quatre trams i està adossada a la mitgera. En el vestíbul trobem dos arcs rebaixats i columna central. Hi ha una galeria posterior coberta que configura la façana que dóna al pati. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. El forjat és de bigues de fusta i revoltó de rajola. Al semisoterrani hi ha voltes rebaixades de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de bigues i llates de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana. La façana principal és simètrica i es compon a partir de quatre eixos verticals que es corresponen a les quatre crugies. La planta baixa presenta quatre portals d'arc rebaixat. La primera planta té dos balcons correguts de dues obertures amb llinda cada un, coronades amb trencaaigües. Al segon pis hi ha quatre balcons d'una obertura coronada amb cornisa. El coronament de l'immoble es compon de cornisa i barana de balustres plans. La façana posterior es compon segons sis eixos verticals amb obertures d'arc rebaixat a la planta semisoterrani i entresòl i amb galeries amb llinda les plantes superiors. -
Casa Pau Feliu
Edifici entre mitgeres i de cinc crugies. Les tres crugies centrals presenten soterrani, planta baixa, dos pisos i terrat amb torratxa. Les dues laterals amb planta baixa, un pis i terrat. La distribució de la façana presenta una composició simètrica. El llenguatge arquitectònic emprat és l'eclecticisme vuitcentista. La casa es troba situada en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval. -
Casa Amàlia Soler
La casa Amàlia Soler és un habitatge entre mitgeres fent cantonada, destinat originalment a habitatge i adaptat a usos comercials, públics i socials. L'edifici és de planta quadrangular i es compon de planta baixa, entresòl, planta pis i golfes sota coberta a tres vessants. L'immoble consta de quatre crugies paral·leles al carrer de la cort i una al carrer de Santa Maria. L'escala és de quatre trams centrals i el celobert es troba adossat a la caixa d'escala. També hi ha unes escales secundàries que donen accés a la planta entresòl des de la planta baixa. Existeix un cos secundari amb terrat accessible des de la planta principal. Les parets de càrrega són de pedra, paredat comú i totxo. Els forjats són de bigues de fusta i revoltó de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana. Les façanes són simètriques i es componen segons 5 eixos verticals. La planta baixa té portals amb llinda, alguns transformats en finestres. La porta principal és al carrer Santa Maria. A l'entresòl hi ha balcons ampitadors. A la planta principal hi ha un balcó fent cantonada de 2 obertures i balcons simples a la resta. A les golfes hi ha finestres geminades amb llinda. El parament de la façana presenta bandes horitzontals fins a sota els balcons principals, i cantonera simulada. El coronament de l'edifici és una cornisa i barana amb gelosia. L'habitatge està situat dins del nucli històric i monumental de Vilafranca. Al llarg del temps ha anat perdent la seva funció inicial. Posteriorment allotjà botigues i serveis diversos (dependències de l'Ajuntament, escola, Servei Municipal d'Aigües, Vilafranquesa de Gas, S.A., etc.). Acull la seu de la Fundació Amàlia Soler. -
Casa Pallejà
autoria desconeguda
Casal que forma part de l'àrea d'estiueig de Gelida. Construïda a finals del segle passat, consta de dues plantes, cellers i un mirador, una amplíssima terrassa, jardí i horts. Com a detalls, cal esmentar les capçaleres voluptuoses de trencadissa de ceràmica marró de regust gaudinià, les reixes clarament seriades, un colomar -al jardí- d'un disseny especial graciosíssim, revestit de mosaics multicolors, i pintures i dibuixos contemproanis fetes pels Pallejà. Des de finals i primeries de segle, aquesta casa ha estat escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina que passava els estius a Gelida, amb alguns membres destacats de la societat gelidenca, celebrant jocs florals, representacions teatrals en el teatre de la casa, actuacions de la Coral de Gelida, etc, etc, i paral·lelament, residència del poeta Ramon Pallejà i Camaló. -
Casa Borruell i Panzano
autoria desconeguda
Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior. Originalment era d'ús unifamiliar. L'immoble es compon de planta baixa en part, desdoblada en semisoterrani i entresòl, i dues plantes pis. La coberta és a dos vessants i en sobresurt un cos de caixa d'escala adossada a la mitgera. L'escala, de volta catalana i d'un sol tram, està adossada a la mitgera i dóna accés a la planta principal. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Els forjats són de biga de fusta i revoltó de rajola. La façana principal es compon sobre eixos verticals amb portals d'arc carpanell emmarcats amb pedra a la planta baixa, i balcó ampitador a l'entresòl. Les obertures de les plantes superiors són amb llinda i emmarcades amb pedra. A la planta primera trobem un balcó seguit de dues obertures, dos balcons i finestra lateral. A la segona planta hi ha dos balcons i tres finestres. Les cornises de separació de les diferents plantes són de pedra. El parament de la planta baixa és d'aplacat de pedra. -
Casa Marcet
autoria desconeguda
Edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de teula àrab a dues aigües i torratxa. Respon a la tipologia de l'eixample de mitjans de segle XIX, amb la utilització d'un llenguatge auster de l'arquitectura eclèctica amb profundes arrels populars. Presenta una balconada correguda al primer pis i tres balcons, amb obertura per balcó, al segon pis. Les baranes són de ferro de forja. -
Cal Cordero
autoria desconeguda
Edifici de planta quadrada composta de planta baixa i dos pisos comunicats per una escala central. Té un gran pati envoltat de galeries cobertes habilitades com a magatzem. A nivell del primer pis hi ha una gran terrassa descoberta. Tots els murs exteriors estan revestits de planxes de terracota i peces ceràmqiues. La coberta és un terrat, com també ho són els de les cobertes e les edificiacions laterals, formant entre totes, un pati. Va ser construïda per Josep Elías i Bigorra, propietari d'una important bòvila, industria característica de la vila. Elements de terracota que s'utilitzaren per a la seva construcció en són testimoni. -
Casa Serra i Corominas
autoria desconeguda
Edifici entre mitgeres amb jardí posterior, de planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana és simètrica i presenta elements que corresponen al llenguatge del neoclassicisme (cartel·les, capitells, timpà, mènsules, etc). Aquesta casa es troba situada davant de l'estació, en la zona d'eixample començat a construir a partir del 1865, en un entorn en constant procés de degradació. Inicialment estava envoltada de jardins laterals i posteriors, i hi havia galeries laterals amb planta baixa i un pis. Més endavant desaparegudes ja que s'ha construït en ambdós costats blocs d'habitatges. -
Cal Borrut
autoria desconeguda
Edifici aïllat de planta quadrangular compost de planta baixa, pis i golfes, amb coberta central a dues aigües i laterals amb terrats. Cornises motllurades de separació de pisos, obertures amb llindes, galeries posteriors i portals d'entrada d'arc de mig punt. Frontó, ulls de bou i balaustrades. Interiors amb mobiliari i decoració de l'època. Jardí tancat. Les reixes de les portes laterals del jardí porten data del 1882. -
La Torre
autoria desconeguda
Construcció aïllada envoltada per un jardí. Edifici de tres altures, planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula a quatre vessants. Presenta elements d'inspiració classicista, sobretot en el portal que dóna al carrer. Presenta quatre merlets, com a coronament de cada un dels cantons, fet que li dóna la fesomia de torre. -
Ca l'Olivella
autoria desconeguda
Edifici de dos pisos on el segon té una interessant galeria. Presenta molts finestrals, sobretot al primer pis. És de planta rectangular i de sostre a doble vessant. Presenta elements decoratius modernistes. Antiga masia reformada i decorada posteriorment amb elements modernistes. -
Casa Matamala
autoria desconeguda
Edifici que consta de semi soterrani, planta baixa i quatre pisos. De les façanes en destaca la solució de cantonada, amb tribuna rotonda a nivell del primer i segon pis, on forma al damunt una terrassa amb balustrada i torratxa amb coberta cònica, d'escames ceràmiques. La tribuna presenta als dos pisos arqueries sobre columnes amb capitells toscans (primer pis) i corintis (segon pis). La resta d'obertures en façanes als dos carrers són d'esquema vertical amb balcons aïllats i correguts, de ferro. Les del tercer pis són resoltes en llenguatge neoclàssic, amb frontons i balustres. Remat superior amb cornisa i balustrada. La façana al pati presenta unes galeries tribuna curvilínies, amb persianes de fusta. A l'extrem del pati hi ha un petit pavelló cobert a quatre aigües, fent cantonada amb el carrer. -
Casa Millet
Edifici civil. Format per una planta baixa, un primer pis, unes golfes i un terrat. A cada planta s'hi distribueixen tres obertures: una central i dues laterals disposades de forma simètrica. Al voltant de les finestres hi ha esgrafiats de línies sinuoses típiques modernistes, com també ho són els elegants balcons de la primera planta, mentre que els de la planta baixa estan formats per una balustrada clàssica. La balustrada típica del terrat ha estat substituïda per una sanefa correguda de motius vegetals. Interior totalment eclèctic: neoclàssic, romàntic, oriental, modernista. El menjador té una llanterna totalment modernista, i també ho és el cancell. Sostre del menjador neomudèjar i el mur decorat amb el Sant Sopar de Leonardo i les Quatre estacions. -
Casa Solé
Edifici entre mitgeres de planta baixa, tres pisos i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Estilísticament respon a les característiques del llenguatge modernista present en obertures, baranes i barbacana. La casa es troba situada en la zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, en la perllongació de la Rambla de Nostra Senyora.