El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El centre d’assistència primària es troba al límit del municipi de Sant Hipòlit, en un terreny situat entre les parts posteriors de les últimes cases i el camp obert. El projecte dóna resposta a la peculiaritat del lloc: renuncia a la lògica de la forma urbana i determina els seus trets formals bàsics a partir d’una lectura diagramàtica del programa. El centre de salut es configura com un edifici d’una sola planta de forma el·lipsoïdal, si bé el perímetre construeix l’el·lipse per mitjà d’una poligonal de segments de recta. Al nucli de l’el·lipse hi ha la sala d’espera, amb entrada des de tots dos extrems i accés directe a les sales de consulta, que formen una anella perimetral. L’estructura, de pilars i jàsseres de formigó, segueix fidelment aquesta disposició radial, fins i tot en l’orientació dels pilars. L’ordre de les obertures emfasitza aquesta indiferència, ja que arrenquen del terra mateix i la seva composició ve dictada pels para-sols.
El lloc conservava l'encant que tenen els entorns de tots els pobles. Aquí, les cases canvien l'aspecte seriós que tenen quan miren al carrer que dicta la seva natura; s'obren amb galeries i terrasses, s'extenen segons les necessitats de cadascuna i, mitjançant horts i jardins, es prolonguen fins a arribar a la línia que les separa del camp.
Els que de petits es preguntaren on comença el camp, aquí tenen la resposta. Per això el camp, aquí, és més autèntic que en d'altres indrets.
El centre d'assistència primària havia de situar-se justament en aquest final. En ple camp, lluny de les seves vores, o junt o dins del poble, s'hauria pogut pensar en parts davanteres, darreres o laterals de l'edifici; en aquest cas no hi ha ni llibertat ni raó de fer-ho.
L'edifici, doncs, és com és perque no existeixen raons per ser de cap manera. El funcionament, com a artefacte arquitectònic que és, l'hem plantejat des de la nostra especialitat. Des d'ella, les particularitats, a la llarga irrellevants, han quedat incloses en un ordre en què està previst el canvi i no exclou el pas de l'edifici a una activitat diferent a la actual.
Els materials de façana són: formigó natural en lloses prefabricades, reixa 'deployé' galvanitzada i rajola de València color blanc. En l'interior, el paviment vist de l'estructura.