Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (24)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (31)
-
Casa Puig
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La casa satisfà el programa específic per a una mare i el seu fill, reproduint al dictat la disposició de cada estança i la definició del seu ús particular. La integració de tots els espais té lloc a través d’una escala de trams continus situada a l’eix longitudinal, que dóna accés a petits àmbits separats per desnivells. Una segona jerarquia d’escales afavoreix recorreguts específics per a cada habitant. Les cobertes segueixen fidelment els pendents del moviment ascensional interior, i els murs de la façana es prolonguen fins als límits del solar, tancant la parcel·la i deixant només una escletxa per a l’entrada a peu. -
Casa Jiménez de Parga
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La casa es troba en una finca de grans dimensions, al límit entre els municipis de la Garriga i l’Ametlla del Vallès. El projecte respon al caràcter isòtrop i indiferent del lloc per mitjà d’una implantació extensiva pautada per una geometria aleatòria que defineix cadascun dels àmbits. La sala d’estar i el menjador, a la planta baixa, i el dormitori principal, a la planta superior, determinen un clar pla de façana enfront de la piscina. Els dormitoris dels fills i dels convidats formen un cos ben separat a la part posterior. Els espais oberts penetren fins al cor de la casa, on es troba l’escala que comunica totes dues plantes. -
Edifici d'Habitatges i Oficines Can Bruixa
Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
L’edifici respon a la necessitat d’incloure sis habitatges per planta en un solar en cantonada i orientat al nord, amb escàs contacte amb el pati de l’illa de cases. La solució proposa la disposició de cinc habitatges en ventall, deixant l’espai romanent per al sisè habitatge, que adopta una configuració atípica. Així, tots els habitatges tenen garantit un mínim de superfície a la façana. Els patis interiors segueixen les directrius del ventall, com també l’estructura portant, a base de pilars de secció rectangular que tanquen les crugies més petites. A la primera planta cada parell de pilars s’uneixen formant-ne un de sol, més idoni per a l’ús d’oficines. Tota la mitgera posterior queda alliberada per a les escales d’accés, i els distribuïdors reben la llum del pati de l’illa. La façana forma una doble pell que filtra el contacte amb el carrer i permet una composició de les obertures amb independència dels requeriments interiors. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges i Oficines Can BruixaPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaPlaça dels Països CatalansParc del Besòs
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
Projectàrem un lloc i no un parc. Del plantejament només portàrem al projecte la voluntat de construir-lo. Calia, doncs, inventar el lloc i, en aquesta ocasió, al seu creador. Per uns instants fórem uns gegants capaços d'aïllar el terreny amb una mà per poder dibuixar amb el dit índex de l'altra els passadissos on situar la vegetació que donaria sentit al lloc. El vam protegir del nord y obrir cap al mar. Els espais que quedaren entre aquests amples passos vegetals s'organitzaren segons la vocació que disposà l'atzar: un capriciós sortidor sobre un vas lleugerament humit, un racó amb un banc romàntic, uns prismes i unes boles de formigó abandonades segons un ordre obscur, unes galeries lineals, una porta monumental, una rambla d'insòlit traçat, etc. Dos passeigs en forma de 'Y' creuen el lloc segons la seva exclusiva llei.Ampliació i Intervencions al Cementiri de Sant Pere
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El 1984, els arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón van realitzar la segona ampliació del Cementiri de Sant Pere, a Badalona. Aquesta se situa al costat est, notablement apartada de les altres agrupacions de nínxols del cementiri i separada per un seguit de places que porten la nova intervenció cap a la part més baixa del petit turó on s’ubica el conjunt. El que configura l’estratègia principal del projecte és l’assentament que fa sobre el terreny existent. Es dibuixa un recorregut que, degut a la presència de successius desnivells i la forma en zig-zag del camí, és imprevisible. Aquesta imprevisibilitat s’aconsegueix a través de la forma natural del terreny domesticada per murs de contenció que encara accentuen més aquest joc visual que proporciona un recorregut, al cap i a la fi, més íntim i deixa l’espai dels nínxols, ubicat al final, més recollit. El recorregut s’entén com una transició que parteix d’espais molt oberts i sobris, com la primera plaça de formigó, que passa a una segona plaça, encara oberta, però més recollida per la topografia i amb un gran mural al paviment, també de formigó, que segons els arquitectes representa una imatge sobre l’amor. Amb aquest gest, es dona accés a la zona dels nínxols, més dispersa i recollida entre vegetació. A diferència dels nínxols de les altres zones del cementiri, col·locats en filera, en aquest cas s’opta per una agrupació en blocs de formigó armat, aïllats, d’uns sis per set metres; això, sumat a la seva col·locació en pendent, fa de cada bloc un espai íntim i personal.CAP Sant Hipòlit de Voltregà
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El centre d’assistència primària es troba al límit del municipi de Sant Hipòlit, en un terreny situat entre les parts posteriors de les últimes cases i el camp obert. El projecte dóna resposta a la peculiaritat del lloc: renuncia a la lògica de la forma urbana i determina els seus trets formals bàsics a partir d’una lectura diagramàtica del programa. El centre de salut es configura com un edifici d’una sola planta de forma el·lipsoïdal, si bé el perímetre construeix l’el·lipse per mitjà d’una poligonal de segments de recta. Al nucli de l’el·lipse hi ha la sala d’espera, amb entrada des de tots dos extrems i accés directe a les sales de consulta, que formen una anella perimetral. L’estructura, de pilars i jàsseres de formigó, segueix fidelment aquesta disposició radial, fins i tot en l’orientació dels pilars. L’ordre de les obertures emfasitza aquesta indiferència, ja que arrenquen del terra mateix i la seva composició ve dictada pels para-sols.Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais UrbansPlaça Josep Barangé BachsPremi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeCentre d'Arts Santa Mònica133 Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona
Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El conjunt d’habitatges ocupa una illa de cases de l’Eixample irregular, truncada per la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El cos d’edificació principal manté la continuïtat de façana dels carrers Arquitecte Sert i avinguda d'Icària, i construeix el xamfrà com una pantalla que dissimula la separació entre dos edificis independents. Dos cossos més petits, amb la mateixa tipologia d’habitatges, restitueixen la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El bloc que dóna la façana a l’avinguda d’Icària s’aparta del carrer per mantenir l’ortogonalitat estricta, mentre que una sèrie esglaonada de terrasses restitueix la traça de l’avinguda. La disposició dels blocs, com també el tractament de les façanes, revelen la forma irregular de l’illa de cases per mitjà d’un dispositiu d’adaptació que cerca l’autonomia en la disposició dels habitatges. Les obertures al carrer palesen aquesta fractura entre els blocs i l’ordenació dels carrers.Biblioteca Pública Montserrat Roig
Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
La biblioteca es troba dins un parc en desnivell, a tocar de la via fèrria, i la seva disposició parteix d’una lectura de l’altimetria del lloc que no interfereixi en la continuïtat del parc. S’accedeix a l’edifici des de la cota més alta del parc, a través d’un porxo format per les dues plantes superiors. A sobre del porxo, un tall a 45 graus obre les dues plantes al nord a través d’un gran finestral, alhora que amplia i articula l’extensió del parc. Al carrer lateral, totes dues plantes inicien la formació d’una volta longitudinal, independent dels suports estructurals, que genera un porxo amb la seva concavitat. A la banda oposada, les sales de lectura s’obren al parc a través dels tancaments de vidre. D’aquesta manera, l’edifici adopta una orientació en relació amb el punt que l’ha generat. L’arxiu queda soterrat sota la plaça d’accés a la biblioteca, sempre referida a la cota més elevada del parc.Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El projecte respon a la necessitat de convertir l’antiga casa de la Caritat en un equipament cultural d’abast metropolità, tot respectant el vell edifici i incorporant-hi un programa format per un nou vestíbul, dues sales d’exposicions i un sistema de rampes que connectés totes les plantes. Viaplana opta per construir un cos de nova planta al costat lliure de l’edifici i convertir el soterrani del pati de les Dones en el nou vestíbul. L’accés té lloc baixant per una rampa des del mateix pati, i des del vestíbul s’arriba a les rampes que llisquen per la façana del nou edifici. Es tracta d’una intervenció que atorga una nova funcionalitat i un nou caràcter al pati, tancat per un costat per una gran mampara de vidre. Al punt on la mampara sobrepassa l’edificació existent, es plega sobre el pati tot insinuant un gest de cobriment, alhora que, mitjançant la reflexió, aporta un suggeriment del paisatge urbà que s’estén a l’exterior del pati.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsCentre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaBiblioteca Pública Montserrat RoigPremi FAD
Finalista. Categoria: Espais ExteriorsMoll d'Espanya, Parc de l'Istme i Rambla de MarBiblioteca Central Tecla Sala
Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
Conjunt fabril format per diversos edificis de diferents èpoques. El més antic és el molí paperer, però ha sofert moltes modificacions. Consta de dues plantes i les façanes nord i sud han estat tapades per altres construccions. A l'interior, l'escala que porta de la planta baixa a la superior és de pedra i els esglaons tenen la meitat dreta a una alçada diferent de l'esquerra, alternant-se un esglaó amb l'altre. El pis superior és una gran estança amb sostre de bigues i travessers de fusta i amb columnes de ferro; grans finestrals donen llum a l'estança. Annex al molí hi ha un edifici d'habitatges. L'edifici principal està format per tres grans naus de molta llargària, i la central més ampla i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. La façana és de maó vist i està dividida en tres pisos. Hi ha una gran quantitat de finestres disposades de forma regular; les de la planta baixa i el primer pis són molt allargades i les de les golfes quadrangulars, però totes són d'arc rebaixat amb una motllura de maó a la part superior. Separant els diferents nivells hi ha una fina motllura decorada amb un dentellat. Hi ha dos cossos avançats, un a la dreta amb coberta plana i l'altre, en una posició més central, amb coberta a doble vessant. En aquest últim cos les finestres trenquen la composició en horitzontal i estan disposades en diagonal seguint l'escala que hi ha a l'interior. L'interior té columnes de ferro colat i el sostre és de volta catalana amb tirants de ferro. Un pont metàl·lic comunica l'edifici del molí amb el principal. També es conserva la xemeneia, situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Hi ha un edifici aïllat, d'estil modernista, que segurament es va construir quan Tecla Sala va adquirir la fàbrica i, potser, era la seva residència. A la façana principal hi ha dos cossos i un d'ells és més alt i està més avançat que l'altre. La llinda i els brancals de les obertures estan emmarcades per relleus florals, igual que sota l'ampit. El coronament, que és esglaonat, està decorat amb un cap de dona amb els cabells embolicats amb flors. Sota la cornisa, entre les mènsules que tenen forma esglaonada, hi ha una franja decorada amb esgrafiats i allà també es troben els respiralls tapats amb relleus calats. Els vidres de la part superior estan gravats amb àcid. L'any 1821 es va començar l'aprofitament dels canals i els torrents de L'Hospitalet com a font energètica. El primer va ser el molí fariner del Canal de la Infanta, que estava en ple funcionament l'any 1824, i el 1856 es va instal·lar al Torrent Gornal el molí paperer d'Antoni Ferrer. L'any 1872, la família Basté adquirí aquest molí i el solar del costat, per construir-hi una fàbrica dedicada a filats i teixits. Quan el 1899 es va construir i va començar a funcionar la filatura, es va respectar l'antiga edificació paperera. L'any 1913, va comprar la fàbrica la senyora Tecla Sala. El 1937 amb les col·lectivitzacions agrícoles i industrials va funcionar com a Casa de Maternitat fins que el 1939 va ser retornada als seus propietaris. L'any 1982, l'Ajuntament comprà l'edifici i el rehabilità com a centre cultural.Bibliografia (131)
Rutes i Apunts (4)
Societats
