Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La peculiaritat del programa porta Coderch a assajar una organització distributiva inèdita, en un solar veí al de la casa Catasús, construïda deu anys abans. Des de l’entrada s’arriba a un distribuïdor connectat a un pati que dóna llum a les àrees centrals, i que és concebut com un hivernacle semicobert. Des d’aquí s’accedeix al jardí a través d’un petit porxo, i a l’ala de dormitoris mitjançant un segon distribuïdor, totalment independent. La sala d’estar dóna l’esquena a l’aparcament i adopta una configuració força tancada, si bé orientada al sud i al jardí. El menjador pren una importància especial, en trobar-se en l’eix visual que creua tota la casa, des dels dormitoris fins a la façana oposada, on hi ha un segon pati semicobert. Coderch concep una casa en L, amb un gran eix central, en què la situació de cada estança ve determinada per la seva configuració intrínseca i per la posició que ocupa en el sistema general de circulacions.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
La casa Gili s'ubica a la mateixa urbanització sobre la que anys abans Coderch havia construit la Casa Catasús, a l'urbanització Terramar de Sitges. Sobre una normativa que obliga a cedir un espai concret respecte els veïns i el carrer i a limitar-se amb aquest mitjançant tanques arbustives i no d’obra, es reincideix en l’entrada per l'aparcament com a primer filtre.
El sistema distributiu continua sent en T, però tot i mantenir la disposició de l'ala de serveis, intercanvia la posició entre la zona comú i la privada. Obligat per un programa d'habitacions més ampli, amb el conseqüent retranqueig en les habitacions a sud-est, el pati canvia el seu paper i perd l'intenció de les anteriors aplicacions. El hall ha deixat de ser el centre de vectors visuals de la casa. S’entra des del pàrking a 90º, i un es troba amb la visió lateral de la llum que entra del pati i la difosa que entra frontalment des del porxo al jardí. La llum ha deixat de guiar i tensar l'espai cap a l’estar, i es obligat un nou gir de 90º per acabar d'accedir-hi, novament sense tenir una visió del jardí, sino dirigits cap a un mur que ens orienta cap a la zona de la piscina.
El pati esdevé doncs un element embellidor, amb les seves lames, una espècie d'atri que tot i absorbir algunes de les activitats de pas de la casa, ha perdut les qualitats direccionals que definien anteriors propostes.
En relació a la resta de cases unifamiliars de Coderch, aquesta indica un nou gir respecte a les que havien anat derivant de les novetats introduides a la Casa Catasús.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!