En Imatges
Veure totes les imatges
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte, professor universitari, teòric d’arquitectura i dissenyador. Titulat el 1940. Va treballar en col·laboració amb Manuel Valls. Realitzà entre moltes d’altres edificacions, habitatges unifamiliars, com la Casa Ugalde o la Casa Catasús, així com grans conjunts d’habitatges o la seu de l’Institut Francès.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (42)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (51)
-
Grup d'Habitatges Verge del Carme
José Antonio Coderch de Sentmenat, Joan Zaragoza i Albí
Coderch va ser cridat per modificar un projecte redactat per l’Administració, gràcies a la seva vinculació amb l’Instituto Social de la Marina. La intervenció de Coderch va consistir bàsicament en una simplificació formal, funcional i constructiva. Els habitatges formen dos blocs perfectament regulars, curvilinis i paral·lels, de manera que cada habitatge abasta de façana a façana. La crugia divisòria corre en sentit longitudinal. En un tram hi ha la sala d’estar i el dormitori principal, i en l’altre hi ha la resta de dormitoris, la cuina i l’escala d’accés. Coderch va introduir una inclinació en el mur divisori que separa l’escala i la cuina, amb la qual cosa optimitzava el funcionament de l’escala i economitzava l’espai de la cuina. Els blocs formen unes façanes completament planes retallades només per les obertures, cosa que dóna una gran expressivitat a la traça lleugerament corba del conjunt. -
Casa Ugalde
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un vessant de muntanya orientat al sud, Coderch opta per situar la casa en un punt sobresortint entre dos pendents, de manera que l’angle panoràmic és el més ampli possible. Les traces principals queden definides en funció de la topografia, amb un mur de contenció a la part posterior i una plataforma de base amb un perfil circular. Les directrius dels murs vénen determinades pels diferents angles de visió sobre alguns fragments de panoràmica acuradament emmarcats: les quatre obertures de la sala d’estar, la separació de la casa amb l’ala de convidats i el porxo de sota el dormitori principal. L’accés des del carrer va acompanyat per un muret que enllaça amb el sistema murari general. La sala d’estar, el menjador i el vestíbul es troben a la cota de la plataforma. El distribuïdor del pis superior es troba en un nivell intermedi, i fa balcó sobre la sala d’estar. En aquest mateix nivell hi ha el dormitori principal. A un nivell una mica més alt hi ha un altre dormitori i un ampli estudi orientat a ponent i a l’entrada. El projecte fa ús d’una gran llibertat arquitectònica en planta i en secció, i posa una atenció molt acurada als diferents punts de visió, la qual cosa fa que la vida a la casa s’identifiqui amb l’efecte combinat de les vistes i de la mateixa casa. -
Habitatges per a la Cooperativa Obrera La Maquinista
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
Dins la imposant trama urbana de la Barceloneta, el projecte proposa una concentració de la part edificada que permet alliberar una part important d’espai públic en forma de plaça central, la qual cosa genera un esponjament ambiental del teixit. Els habitatges s’agrupen en mòduls de tres, totalment exteriors, amb una ocupació mínima de façana gràcies a la solució distributiva. L’ús de traces obliqües permet que totes les sales d’estar donin a l’espai central. Aquest espai central queda articulat pels bisells dels plans de façana combinats amb els successius ràfecs que apareixen entre pany i pany. A la façana exterior perimetral només s’hi recolzen dormitoris secundaris, i aquesta façana es desplega de manera que s’optimitzen les visuals en diagonal, tot evitant l’amplada excessivament reduïda dels carrers. El projecte va ser redactat per Coderch i Valls l’any 1951, si bé ells no són responsables de la direcció d’obra. -
Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat
José Antonio Coderch de Sentmenat, Robert Terradas i Via, Manuel Valls i Vergés
El pavelló dóna l’esquena al camp de golf i s’orienta cap al sud-oest, tot formant un cos amb dues ales que acullen dos grups de funcions ben diferenciades. S’accedeix per l’eix de les dues ales a un àmbit principal transparent cap a la façana oposada, on hi ha les sales d’estar, el bar i el menjador. A la banda nord queda l’ala del personal de servei, amb un pati propi que recull totes les obertures. Per la banda sud creix la segona ala, que allotja les oficines i els vestidors. El pavelló dóna resposta a les qualitats paisatgístiques pròpies d’un camp de golf per mitjà d’una construcció d’una sola planta, vidrada de terra a sostre en bona part de la façana, i unificada per una gran coberta plana que forma voladís en la majoria del seu perímetre. Així s’aconsegueixen uns àmbits directament relacionats amb l’exterior i ben delimitats per sota de les capçades dels arbres. -
Casa de la Marina
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
El solar se situa en un extrem d’una de les llargues illes de cases de la Barceloneta. El programa prescrivia dos habitatges per planta, amb tres dormitoris dobles a cadascun d’ells. Coderch opta per emprar murs de càrrega de pedra i maó per a l’estructura. La geometria respecta la traça paral·lela a la mitgera, però es distorsiona amb molta llibertat en sentit transversal i hi implica també els elements portants. El resultat és un habitatge introvertit, dotat d’una gran rusticitat i dramatisme gràcies a l’esbiaixament dels paraments, la textura dels materials i el filtratge de la llum natural. -
Casa Senillosa
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un solar singular de planta quadrada i dimensions reduïdes, amb una sola façana practicable i una alçària de quatre plantes, Coderch ofereix una solució imaginativa per incloure-hi un habitatge unifamiliar amb cinc dormitoris. L’estructura és una caixa de pedra que fa la funció de mur de contenció. Els quatre nivells s’organitzen en dues crugies: la més gran allotja l’aparcament (planta baixa), el dormitori principal (planta primera), el menjador (planta segona) i la sala d’estar (planta tercera). La més petita allotja un dormitori individual a cada planta. L’escala comunica els carrers inferior i superior a través de tot l’habitatge. -
Casa Catasús
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
El barri del Vinyet té una topografia pràcticament plana, i Coderch opta en aquesta casa per crear un sistema d’espais domèstics referits exclusivament al gran jardí de la parcel·la, sense cap referència a l’exterior. Així, la casa es configura en una sola planta i forma bàsicament una L que abraça el jardí. Un braç d’aquesta L inclou els dormitoris, mentre que l’altre conté el menjador i la sala d’estar. L’entrada té lloc per darrere del cos dels dormitoris, ocultada del jardí, i dóna accés a un tercer braç que inclou la cuina i els serveis. Totes les obertures que donen al jardí es poden obrir i practicar a peu pla, o bé es poden tancar amb unes persianes de la mateixa alçada que la fàbrica construïda de la casa. Així, la casa esdevé un conjunt d’àmbits a un sol nivell on el jardí unifica les parts principals de la vida domèstica, mentre que l’entrada i els serveis romanen amagats al darrere i generen els seus propis espais exteriors. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaHabitatges Johann Sebastian Bach 7Habitatges Johann Sebastian Bach 7
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
L’edifici respon a un programa de quatre habitatges per planta d’uns 200 metres quadrats, en una zona urbana ordenada en blocs aïllats i separats per una distància mínima. Coderch posa cura en l’estudi de la unitat d’habitatge i compon un edifici amb dos eixos de simetria. El bloc presenta dues façanes iguals al carrer i al jardí posterior, i dues façanes laterals també iguals. En la distribució de l’habitatge s’opta per recolzar totes les estances principals, inclosos els dormitoris i els banys, als tancaments exteriors, tot deixant la cuina i les dependències del servei en relació amb un pati interior central. La circulació principal i la de servei queden ben discriminades i només es creuen al distribuïdor de l’entrada. El menjador i la sala d’estar disposen d’una galeria que combina el vidre corredís, els tendals desplegables i les persianes fixes en un dispositiu d’il·luminació i ventilació superposat a l’estructura.Casa Rozes
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
La casa es troba en un indret privilegiat, una punta de terra que penetra en el golf de Roses, amb vistes al mar per tres costats. Coderch opta per esglaonar la casa des de l’accés fins a l’extrem més llunyà, tot seguint la topografia de la rocalla en sentit descendent, de manera que tota la casa pren una configuració longitudinal. Al costat de l’accés, un pati organitza dues circulacions al seu voltant: la primera, que dóna al sud-est, conté la seqüència de la sala d’estar, el menjador i la cuina; la segona seqüència conté el garatge i les estances del servei. Totes dues seqüències es retroben en un punt on comença la sèrie de dormitoris, que culmina amb la cambra principal. Així, la casa configura l’orientació disposant totes les estances a llevant i assignant a la banda de ponent el paper de façana posterior, si bé es relaciona amb tot l’indret a través del contacte directe de les terrasses amb la rocalla, fins a arribar ben bé al mar.Casa Estudi Antoni Tàpies
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un solar llarg i estret de la perifèria de Gràcia, Coderch concep una casa en què la dimensió longitudinal i la vertical queden compensades per mitjà d’uns elements fixos que trenquen la continuïtat espacial: bàsicament, dos patis coberts a dreta i esquerra del solar, i dues escales col·locades transversalment. La planta baixa forma una seqüència trencada que va de l’atri d’accés al taller del fons, de doble alçària. La planta primera es destina a les zones de dia de l’habitatge, i la planta segona als dormitoris. La biblioteca forma un cos separat, sense pes, endarrerit respecte de l’alineació del carrer. La casa forma un dispositiu per aprofitar al màxim l’escassa llum disponible per mitjà d’una façana vertical i horitzontal de lamel·les de fusta pintada de blanc, una llum que arriba a l’interior sempre absorbida per uns paraments que deixen vist el to fosc de la fàbrica de maó.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaCasa Estudi Antoni TàpiesCasa Luque
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
Coderch resol el suau pendent del terreny per mitjà d’un desnivell sobre el qual s’encavalca la casa. A la part de dalt hi ha l’entrada i l’aparcament, un grup de dos dormitoris i el dormitori principal amb el seu estudi. A la part de baix hi ha dos dormitoris més, les dependències diürnes i l’ala on se situen la cuina i les dependències del servei. Els dormitoris situats al nord segueixen la disposició en reclau i l’escalonament en secció. Cada ús diferent de la casa disposa de la seva pròpia façana, clarament separada de les altres per mitjà de la prolongació dels murs. En orientar-se al nord-est, la casa busca la llum a través d’un eix transversal que va des de l’aparcament fins a la sala d’estar, i que té com a element principal un pati interior que permet l’entrada de la llum del sud. Aquest pati esdevé un nucli central que organitza totes les circulacions, de manera que tota la vida de la casa gira entorn de la seva lluminositat.Casa Brisamar
José Antonio Coderch de Sentmenat
Es tracta d'una casa unifamiliar ubicada a una urbanització al costat de la platja de Coma-ruga destinada a ús turístic. La casa s'adapta a les dimensions i ordenances de la parcel·la i es resol segons el típic esquema de disposar les estances d'estar i menjador a la planta baixa i els dormitoris a la planta superior, proveint-lo de terrasses i espais coberts exteriors, tant a la part davantera com a la posterior, més arrecerada i privativa per al desenvolupament d'activitats pròpies de l'estiu. Els trets funcionals i formals de l'autor es distingeixen clarament en la seva equilibrada volumetria, en l'austeritat en l'ús dels materials i en la disposició i la resolució de les obertures exteriors amb l'ús del llibret per a la protecció solar i l'enfosquiment. Cal fer esment dels canvis observables respecte al projecte, probablement acceptats per l'autor, consistents en la supressió d'un petit cos davanter destinat a dutxes i la prolongació de la terrassa superior fins a la façana davantera més avançada. També es pot observar l'addició de sengles escales exteriors per accedir a les terrasses de la primera planta.Casa Gili
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
La peculiaritat del programa porta Coderch a assajar una organització distributiva inèdita, en un solar veí al de la casa Catasús, construïda deu anys abans. Des de l’entrada s’arriba a un distribuïdor connectat a un pati que dóna llum a les àrees centrals, i que és concebut com un hivernacle semicobert. Des d’aquí s’accedeix al jardí a través d’un petit porxo, i a l’ala de dormitoris mitjançant un segon distribuïdor, totalment independent. La sala d’estar dóna l’esquena a l’aparcament i adopta una configuració força tancada, si bé orientada al sud i al jardí. El menjador pren una importància especial, en trobar-se en l’eix visual que creua tota la casa, des dels dormitoris fins a la façana oposada, on hi ha un segon pati semicobert. Coderch concep una casa en L, amb un gran eix central, en què la situació de cada estança ve determinada per la seva configuració intrínseca i per la posició que ocupa en el sistema general de circulacions.Casa Rovira
José Antonio Coderch de Sentmenat
La Casa Rovira es construeix per a les famílies de dos germans, en una parcel·la situada a una zona de tipus ciutat-jardí, vorejant un massís rocós de 40 m sobre el mar, amb vistes a la platja de Canet i a la Roca de la Catel. El conjunt conforma dos volums escalonats i amb fallides que faciliten l'adaptació a la topografia abrupta del terreny. S'aconsegueix la unitat a través de patis i porxos, les geometries reculades i l'escala que els connecta. La permeabilitat en façana és alta quan el vector visual es dirigeix a l'horitzó i nul·la en la connexió al carrer. Pel que fa a l'esquema espacial, la zona de serveis i la zona de repòs s'articulen en forma d’ela, situant-se les estades a la concavitat, mentre que el vestíbul principal conforma la cantonada com a articulació. La seva disposició espacial forma part d’una línia experimental que s’iniciaria a la casa Ferrer Vidal i que acabaria a la Casa Luque. La Casa Rovira és una clara variació de la casa Uriach. Coderch adapta el mateix esquema de relacions al nou marc que es presentava a la parcel·la de Canet de Mar. No obstant això, la Casa Rovira presenta una definició més gran en els seus límits, ja que ha d'ajustar-se a circumstàncies més restringides, el mateix arquitecte declarava que li entusiasmaven més aquelles condicions. L'estructura la conforma un sistema de forjats unidireccionals de formigó armat recolzats sobre murs i pilars. A l'exterior, la façana està revestida amb arrebossat de calç i els paviments els conformen rajoles ceràmiques disposades en espiga, les obertures es tamisen mitjançant persianes de llibret blanques. Tot això li dóna aquest caire de casa mediterrània que dóna suport a la tradició viva que Coderch defensa insistentment.Edifici l’Olivera
José Antonio Coderch de Sentmenat
Construït en dates properes a l'edifici Girasol de Madrid, aquesta és una de les primeres obres en què Coderch aplica la tipologia en planta reculada en forma de pinta, que desenvoluparà en actuacions posteriors de més escala en els conjunts d'habitatges per al Banc Urquijo i de les Cotxeres de Sarrià a Barcelona. L'edifici es desenvolupa en tres cossos de quatre alçades i dos apartaments per planta, tots orientats cap al sud i el mar. La ubicació, força allunyada de la línia de costa, i la relativa densitat de la zona urbana dins l'àrea d'ús turístic on es troba permeten l'adopció de criteris similars als dels blocs en ordenacions urbanes, tant a la tipologia edificatòria com a la dels apartaments, amb un programa d'estar-menjador, terrassa, tres dormitoris, cuina, bany complet i safareig, idèntic al de la unitat residencial convencional. Destaquen les àmplies terrasses que abasten tota l'amplada de les zones d'estar així com la provisió de l'espai exterior comunitari enjardinat i dotat de piscina, elements propis de la destinació de vacances i de segona residència del conjunt. L'auster tractament de les façanes, totes de maó vist amb finestres d'igual dimensió, que incorporen vidre fix a la zona de l'ampit per augmentar la lluminositat dels dormitoris, accentua la potent volumetria de l'edifici i els cànons formals característics de l'autor.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEdificis TradeEdificis Trade
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un indret de Barcelona de caràcter perifèric i amb grans construccions aïllades, Coderch diferencia molt clarament el món de la planta baixa amb els volums emergents en alçària. En resposta a un programa terciari de grans dimensions, projecta un organisme format per quatre torres quadrifòlies amb les corbes i les contracorbes molt suaus. Tres de les torres comparteixen les dues primeres plantes, amb un perímetre que les abraça en un gran sòcol unificador. La modulació del mur-cortina és molt estreta, per permetre els girs i contragirs, i els mòduls recorren el perímetre tot seguint un ritme de dents de serra. Els nuclis de comunicacions verticals, al centre de cada torre, queden encaixats entre quatre grans pilars de formigó, complementats al perímetre per sèries de pilars metàl·lics equidistants. La imatge que ofereixen les torres expressa la mobilitat d’un sector de ciutat marcat per les grans vies de trànsit i les edificacions aïllades.Casa Soler-Badia
José Antonio Coderch de Sentmenat
A diferència d'altres cases de Coderch, i incidint en la seva particulatirat tipològica i la cerca d'un model, la llar no està en la direcció de l'eix visual des del vestíbul, sinó que gira 90º en una estança prèvia, quedant el saló final com un trànsit informal entre l'habitatge i el jardí. La llar té contacte amb l'exterior a partir d'una petita obertura en el mur que la tanca perpendicularment, mentre que el jardí de la zona comú queda separat pel mur en angle que aguanta el porxo que s'orienta, igual que l'estar cap a sud.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaEdifici d'Habitatges MonitorCasa Güell
José Antonio Coderch de Sentmenat
Construïda al 1971, la casa Güell és l'última de tota la sèrie d'experimentacions amb habitatge unifamiliar que Coderch va dur a terme al llarg de la seva carrera professional. L'encàrrec, situat al barri de La Bonanova de Barcelona, presenta variacions respecte a les seves precedents més immediates (Casa Zóbel i Entrecanales) donades les particularitats de la parcel·la. Allargada i en pendent, obliga a plantejar el seu organigrama distributiu en paral·lel; quedant els serveis en l'ala nord-oest, les habitacions són situades simètricament respecte a l'eix de l'estar. La condició del solar obliga a fer una entrada descendent per les escales, que amb els volums de la segona planta (suite, garatge) aconsegueixen donar la sensació d'estar entrant a l'habitatge per una escletxa. L'idea del hall ha estat desdibuixada, i des del vestíbul ja no es té la referència d'eix de visuals; el recorregut aboca a l'unidireccionalitat que dona frontalment amb la paret il·luminada del hall i es perd la noció directa del jardí. Aquestes petites variacions, en efecte domino, van condicionant altres aspectes fins ara visibles en els altres habitatges unifamiliars. El pati propi del menjador ha estat eliminat, i s'observa la posició destacada de la sala d'estar respecte de la resta per poder recollir el màxim de sol possible, doncs el pendent va en contra de les condicions òptimes d'il·luminació. El revestiment ha deixat de ser revocat i canvia per adaptar-se a un medi més urbà, tot i el caràcter residencial del barri de La Bonanova. Els murs s'han deixat vistos de maó manual, mentre que el cantell dels forjats s'ha revestit de peces planes de ceràmica.Conjunt d'Habitatges Banco Urquijo
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
El projecte d’un conjunt residencial en ordenació oberta permet que Coderch defineixi la seva concepció de l’habitatge urbà. Els pisos s’agrupen de dos en dos en blocs de tres plantes i formen un conjunt de sis blocs disposats en doble eix de simetria. Les plantes baixes absorbeixen el desnivell de 5,5 metres entre els carrers Raset i Freixa, eviten els comerços en façana i allotgen despatxos separats del carrer. L’espai semipúblic que queda entre els sis blocs forma part d’un mateix paisatge arquitectònic, determinat per la plaqueta ceràmica del revestiment, les persianes verticals de fusta vista i la combinació dels reclaus amb una vegetació profusa. L’habitatge extrapola la planta escalonada de les anteriors cases unifamiliars. Una estructura sobre la base de peus drets metàl·lics i forjats reticulars permet retallar els perímetres de les lloses i distribuir els paraments amb independència dels requeriments estructurals.Grup d'Habitatges Les Cotxeres de Sarrià
José Antonio Coderch de Sentmenat
'Les Cotxeres' varen constituir potser la demostració més contundent del convenciment de Coderch de que un urbanisme de qualitat havia de tenir el seu origen en un concepte arquitectònic també d'alta qualitat. Aquestes dues escales s'uneixen en una manera particularment convincent en la reculada dentada de la planta de 'Les Cotxeres', en primer lloc en el bloc resultant en planta i en secció, i, en segon, en termes del microespai modulat de l'interior de cada habitatge. Antifrontals per definició, 'Les Cotxeres' es reafirmen com un nou paradigma urbà que és capaç d'intervenir entre l'ideal suburbà de classe mitjana de cases aïllades amb jardí i la forma urbana tradicional d'una terrassa contínua que defineix el carrer. En aquest cas, el carrer es sustenta subtilment per un sòcol que completa el bloc situat un metre sobre el nivell de la vorera. Aquest sòcol, que conté l'aparcament soterrani sota, conforma el terreny d'un jardí comunitari que abraça cadascuna de les unitats residencials -uns blocs reculats de set plantes d'alçada-, com si es tractés de l'espina dorsal del conjunt. D'alguna manera, 'Les Cotxeres' podrien semblar una adaptació dels boulevards à redans d'Eugène Hénard de 1910, ja que, alhora que subverteix el carrer corredor, el bloc reculat de Hénard encara mantenia, però, la continuïtat de l'avinguda. Tres aspectes mereixen la nostra atenció a mesura que ens movem des de la configuració del bloc fins l'articulació espaial dels habitatges. Primer, la manera ergonòmica pel qual es desplega l'espai interior quan un passa des del vestíbul d'entrada a la seqüència de sala d'estar / menjador i a la concatenació d'habitacions esglaonades que s'obren en una seqüència dentada cap al carrer. Segon, el fet que cada dormitori tingui el seu propi balcó per conrear plantes. I tercer, i el més crucial de tots des del punt de vista de la seva accessibilitat social, el revestiment de tota la superfície amb una obra de fàbrica de maó precisa. Tots aquests atributs serveixen de testimoni de la contínua validesa del bucòlic enfocament de Coderch, enmig de totes les confusions vanitoses i espectaculars que assisteixen al nostre àmbit contemporani.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaCasa GüellPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaConjunt d'Habitatges Banco UrquijoPremi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaGrup d'Habitatges Les Cotxeres de SarriàInstitut Francès de Barcelona
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
És un clar exponent de les concepcions de Coderch respecte de l’arquitectura urbana, aquest cop aplicades a un edifici escolar i cultural. El solar és ocupat en tota la seva extensió per dues plantes soterrades i una planta baixa, mentre que les vuit plantes restants formen un prisma molt nítid, reculat respecte del carrer i separat de les construccions veïnes. La imatge d’aquest prisma des dels diferents punts de vista del carrer fa que el disseny de l’edifici s’hagi concentrat sobretot en la pell de la façana. Els pilars de formigó armat queden absorbits dins el gruix de la pell, i les obertures, molt esveltes i situades al pla exterior, accentuen l’aspecte llis del revestiment ceràmic i ofereixen a l’interior una llum repartida i matisada. El resultat és un gran volum llis que assumeix clarament el seu paper urbà i es mostra com un fragment de ciutat que té cura sobretot de la seva posició i dels espais oberts que genera.Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaInstitut Francès de BarcelonaPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaAmpliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)Bibliografia (200)
Rutes i Apunts (11)
-
Rutes 64
-
Rutes 66
-
Rutes 78
-
Rutes 81
-
Rutes 50
-
Apunts 4
Societats
