El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Jeroni Francesc Granell és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Girona, de Mallorca, de Bailèn i de València. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Girona, des d'on es produeix l'accés principal, i una façana interior afrontada al pati de l'illa.
De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa amb semisoterrani i entresòl, cinc pisos i terrat transitable. L'accés principal dóna pas a una llarga zona de vestíbul que dóna pas a l'escala de veïns i al pati posterior de l'edifici.
La façana estructura les seves obertures en quatre eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial al voltant d'un cos central format per dos eixos de finestres aparellades i dos cossos laterals formats per una línia de balcons simples. La planta baixa, que també comprèn un semisoterrani i l'entresòl, esta configurada com un basament de pedra de Montjuïc. A l'extrem meridional de la façana s'hi localitza l'accés principal a la finca, tancat per una porta de roure massís i una sobreporta de vitralls de colors. Les obertures d'aquest basament presenten llurs brancals, ampits i llindes envoltats per una sinuosa motllura.
A partir del primer pis, el cos central de la façana es presenta revestida amb esgrafiats de color verd i rosa dibuixant complexos i variats motius vegetals a base de fulles de cinc puntes. En cadascun dels pisos, tant els balcons com les finestres aparellades que s'obren al carrer, presenten llurs emmarcaments de pedra formant sinuoses decoracions corbes motllurades a les sobreportes. Els balcons, que només es localitzen en els dos cossos que flanquegen verticalment la façana, presenten llosanes rectangulars d'angles arrodonits de pedra i barana de ferro forjat. Cadascuna d'aquestes obertures presenta llurs tancaments originals, consistents en finestres decorades amb vitralls i porticons de llibret de color rosa. El cornisament, consistent en una motllura doble d'obra que conté petits respiradors quadrangulars, destaca per la seva forma corba. Amb tot, aquesta façana és un compendi de diverses solucions ornamentals pròpies del modernisme d'inspiració floral i rocalla.
El vestíbul i el celobert central és l'espai que dóna accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, un espai allargassat de planta rectangular amb els terres de marbre i els arrimadors revestits de marbre daurat i tiges de ceràmica vidrada verda. Sobre aquests arrimadors apareix una decoració en esgrafiat a base de sanefes florals en forma d'iris hispànics entrellaçats. Els sostres del vestíbul destaquen per la seva decoració en estuc policromat, a base d'estampats florals i rams d'iris hispànics i plomes de paó. Al fons d'aquest vestíbul es localitza l'escala que mena a l'entresòl, on es localitza el celobert que conté l'escala de veïns i l'ascensor, profusament ornamentat amb esgrafiats.
Aquest edifici fou dissenyat per Jeroni Francesc Granell i Manresa l'any 1901 i finalitzat el 1903. L'arquitecte concebí la seva pròpia casa com un immoble plurifamiliar que li permetia extreure uns rèdits aplicant-hi règims de lloguer. Segons sembla, Granell no fou tan sols propietari i arquitecte de l'edifici, sinó també constructor i proveïdor dels vitralls que ornen les obertures, a través de la seva empresa Rigalt i Granell.
Jeroni Ferran Granell i Manresa