Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.

Edifici entre mitgeres format per planta baixa, entresòl, primer pis i golfes, amb terrat davanter i coberta de teula àrab la resta. El coronament té com a suport mènsules d'inspiració clàssica, que estableixen un ritme compositiu amb les de la planta principal. La façana és simètrica i té una ordenació d'obertures idèntica a cada pis. Les característiques formals de l'edifici l'inscriuen en el llenguatge de l'eclecticisme. La Casa Berger va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX, a la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. Inicialment constava de planta baixa i un pis. El 1897 l'arquitecte Santiago Güell i Grau va dirigir el projecte d'ampliació i restauració, signat el 6 d'agost i aprovat el 17 del mateix mes. Aquest projecte es conserva a l'arxiu municipal de la vila.

Casa entre mitgeres i tres crugies. Consta de planta baixa i un pis, amb golfes i terrat. La planta baixa presenta una porta central i dues finestres, una a cada banda, d'arc de mig punt i amb unes reixes molt interessants. Al pis superior s'obren tres balcons motllurats. Edifici d'arquitectura eclèctica. A una de les reixes de la planta baixa de l'edifici apareix la data de 1885, probablement la de la construcció de la casa. El 1899 apareix documentada l'obra d'ampliació d'un pis, encarregada per Josep Olivella i dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau (el projecte es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca). Es va presentar el 26 d'abril i va ser aprovada el 3 de març.

Edifici entre mitgeres de tres crugies, format per planta baixa, entresòl, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants. La façana és de composició simètrica. La planta baixa té una porta d'arc carpanell centrada i dues obertures rectangulars motllurades als costats. La primera planta mostra balcó corregut i la segona tres balcons. En ambdós casos les obertures són rectangulars i resseguides de motllures d'inspiració clàssica. La façana es corona amb cornisa sostinguda per cartel·les. L'obra és de llenguatge eclèctic. La construcció es troba situada dins del recinte fortificat durant la Primera Guerra Carlina (Guerra dels Set Anys) i entre edificis estilísticament heterogenis.

Edifici entre mitgeres que ocupa el xamfrà del carrer de la Barceloneta i del carrer de Colom. Consta de soterrani, planta i tres pisos. La coberta és de teula àrab. L'altura dels forjats és decreixent en augmentar el nivell del carrer. La construcció respon a les característiques del llenguatge de l'eclecticisme. La casa Bonaventura Coma es troba situada davant de la Casa de la Vila, en una zona d'eixample de finals del segle XIX.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior. Originalment era d'ús unifamiliar. L'immoble es compon de planta baixa en part, desdoblada en semisoterrani i entresòl, i dues plantes pis. La coberta és a dos vessants i en sobresurt un cos de caixa d'escala adossada a la mitgera. L'escala, de volta catalana i d'un sol tram, està adossada a la mitgera i dóna accés a la planta principal. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. Els forjats són de biga de fusta i revoltó de rajola. La façana principal es compon sobre eixos verticals amb portals d'arc carpanell emmarcats amb pedra a la planta baixa, i balcó ampitador a l'entresòl. Les obertures de les plantes superiors són amb llinda i emmarcades amb pedra. A la planta primera trobem un balcó seguit de dues obertures, dos balcons i finestra lateral. A la segona planta hi ha dos balcons i tres finestres. Les cornises de separació de les diferents plantes són de pedra. El parament de la planta baixa és d'aplacat de pedra.

Edifici que consta de semi soterrani, planta baixa i quatre pisos. De les façanes en destaca la solució de cantonada, amb tribuna rotonda a nivell del primer i segon pis, on forma al damunt una terrassa amb balustrada i torratxa amb coberta cònica, d'escames ceràmiques. La tribuna presenta als dos pisos arqueries sobre columnes amb capitells toscans (primer pis) i corintis (segon pis). La resta d'obertures en façanes als dos carrers són d'esquema vertical amb balcons aïllats i correguts, de ferro. Les del tercer pis són resoltes en llenguatge neoclàssic, amb frontons i balustres. Remat superior amb cornisa i balustrada. La façana al pati presenta unes galeries tribuna curvilínies, amb persianes de fusta. A l'extrem del pati hi ha un petit pavelló cobert a quatre aigües, fent cantonada amb el carrer.

La colònia de Viladomiu Vell està situat entorn a un quilòmetre al sud de Cal Bassacs. Es tracta d'una colònia construïda en paral·lel al riu, de nord a sud, a l'entrada de la colònia trobem a un costat l'església (junt amb algun edifici annex) i a l'altre costat, la torre dels amos; un tros més amunt el xalet del director. Així, en primer lloc els espais més emblemàtics, de poder simbòlic, l'església i la torre, després la part central destinat als habitatges dels treballadors, i a la part final, la zona industrial, la fàbrica. Els habitatges estan distribuïts amb tres fileres de blocs paral·leles que configuren l'espai urbà, carrers i places; així, al carrer superior, el de més a ponent, hi ha dos blocs disposats en filera, un a continuació de l'altre; a grans trets es tracta d'uns edificis de planta rectangular allargada, formada per tres plantes de pisos (planta baixa i dues plantes) i una planta semisoterrània accessible des del carrer de sota, ja que el terreny té un lleuger desnivell, aquest són destinats bàsicament a garatges. La façana principal que obra al carrer de Puig Sacalm, és la característica façana de galeries, conformada per tres fileres o carrers de galeria obertes amb obertures d'arcs rebaixats suportats sobre pilars; en aquesta façana s'obren els accessos a les plantes baixes i a les caixes d'escala d'accés als pisos superiors. Tres de les façanes laterals d'aquests blocs es mantenen sense revestiment, permetent veure els murs que són de pedra amb reforç de maó massís a les cantoneres i en els emmarcaments de les obertures, en el cas del bloc més nord, conformant a més un guardapols decoratiu; en aquest mateix, podem veure les obertures de la façana lateral sud a nivell de planta baixa compta amb les obertures emmarcades en carreus de pedra. Els altres blocs, un al carrer o filera central i dos al carrer de baix, col·locats també un a continuació de l'altre, són també de planta rectangular allargada, de tres plantes (baixa i dos pisos) i coberta a dos vessants de teula àrab amb un ràfec decorat amb una combinació geomètrica feta amb maó massís; els murs mostren la planta baixa feta de carreus de pedra i la resta amb la superfície arrebossada i pintada; les obertures en les façanes principals i laterals són de tall recte i distribuïdes regularment, els portals d'accés a les escales interiors obren en tots ells al carrer Puig Llançada; les façanes posteriors (al bloc més de ponent obra a l'oest i en els blocs més de llevant obren al riu a l'est) disposen d'obertures que donaven a galeries amb balcó, la majoria de les quals avui dia modificades i tancades. El bloc de pisos del costat est situat davant l'església, té planta en forma de L invertida, comptant amb un volum que es situa davant l'església i que acollia les escoles i espais comunitaris. Entre ambdós hi ha la plaça principal de la colònia, la de l'església. Delimitada entre les tres fileres de blocs i a l'extrem sud l'accés a la fàbrica, hi ha una altra plaça; el carrer de Puig Sacalm, el carrer de dalt, és a manera de passeig, amb bancs i plataners. La colònia Viladomiu Vell, va ser fundada per Tomàs Viladomiu Bertran, membre d'una nissaga vinculada a la indústria de filats i teixits des d'antic. Els orígens de la família es documenten des d'inicis del segle XVI a Vilada, des d'on es traslladaran a Berga. Al llarg dels anys es coneixen nombroses notícies que documenten la relació dels Viladomiu amb la manufactura tèxtil, mostrant l'evolució i creixement dels seus negocis a partir de l'adaptació a les noves demandes i necessitats de cada període. El pare de Tomàs Viladomiu va traslladar-se a Sallent en casar-se amb Antònia Bertran, de la casa Cal Rei, població on continuaria dedicat als filats i teixits, i on va néixer el fundador de les colònies Viladomiu, qui continuaria les trajectòria de negoci de la família. Tomàs Viladomiu Bertran va decidir-se a instal·lar una fàbrica i colònia riu Llobregat aigües amunt, veient les possibilitats que oferia la zona, encara escassament industrialitzada. La ubicació escollida van ser els terrenys de la Plana de Santa Marc, que comprà als germans Feliu. A partir del 1868 s'inicia la història de la colònia de Viladomiu amb la sol·licitud d'aprofitament d'aigües per construir una fabrica, les obres s'iniciarien amb la construcció d'una primera nau, la resclosa i canal, i els primers edificis per allotjar els treballadors. Posteriorment la colònia aniria creixent i incorporant elements, l'església (1885), la muralla, la torre (1910), les escoles, ampliant els blocs de pisos, ampliant la fàbrica, etc. Un cop havia arrencat la producció (1871), l'empresa "Viladomiu e Hijos", va comprar i iniciar els tràmits per construir una nova colònia en uns terrenys situats més al sud de Viladomiu Vell. En aquest cas, els terrenys es van comprar a la mateixa família, la parcel·la on es construiria el nou projecte es denominava la Clau de Sant Marc, les denominacions dels terrenys s'emprarien mentre van estar les dues colònies sota la mateixa empresa; a partir del 1896, els fills de Tomàs Viladomiu parteixen l'herència i cada colònia Viladomiu Vell i Viladomiu Nou passen a estar gestionades per empreses diferents. El 1882 l'empresa va aconseguir l'estatut de colònia agrícola i industrial que li permetia beneficiar-se de determinades exempcions fiscals. Des de la fundació de la colònia Viladomiu Nou i fins el 1989 va estar gestionada per diferents empreses vinculades a la família Viladomiu. La gestió de la colònia i fàbrica de Viladomiu Nou es va fer a través de diferents empreses, ja que al llarg dels anys van anar canviant: 1869-1887: Viladomiu e Hijos, 1888-1896: Viladomiu Hijos, a partir d'aquí cada colònia Viladomiu emprèn el seu propi camí empresarial, 1896-1906: José Viladomiu Montañá, 1907-1927: José y Jacinto Viladomiu; 1928-1934: José Viladomiu Senmartí; 1934-1989: Manufacturas Viladomiu S.A. La Colònia Viladomiu Vell està inclosa en el "Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat"; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). A l'extrem sud del conjunt hi ha la zona industrial, la fàbrica, amb accés a través d'un gran portal obert en el mur perimetral de delimitació de l'espai fabril; a la zona d'accés hi ha alguns edificis bastits a ple segle XX, entre els quals les oficines, la bàscula, etc. Del conjunt productiu destaca la gran nau central de planta rectangular allargada, tres nivells d'obertures i coberta de teula àrab a dues vessants; al seu voltant hi ha altres naus i edificis, diverses de les estructures adossades a la nau central, mostren volumetries i acabats diversos, tractant-se d'edificis de diferents funcionalitats i cronologies. Al costat nord del conjunt s'alçava la xemeneia de la màquina de vapor, avui dia desapareguda. Paral·lel al riu i a la colònia, circula el canal que condueix l'aigua des de la resclosa, situada uns metres aigües amunt, fins la fàbrica; també cal destacar la zona d'horts situada al voltant del canal. A pocs metres de la torre de l'amo també hi ha el xalet del director, una estructura de casa a quatre vents adossada al terreny per el costat de ponent, de planta baixa, primera i planta sota-coberta; en el primer pis, destaca la galeria a manera de balconada continua coberta i el nivell de planta sota-coberta que es desenvolupa en la mateixa coberta, mostrant només façanes laterals entre els diferents plans de teulada; la teulada és de teula plana de ceràmica amb ràfecs suportats per caps de biga de fusta.