El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El volum de l'edifici és megaforme, és a dir, una porció de un prisma hexagonal. Les funcions concretes han estat subordinades a aquest “tot” formal que conserva l'escala de les construccions tradicionals de la Cerdanya. Cadascun dels tres pisos es divideix en dos nivells. L'inferior conté un garatge doble, cuina i menjador. El superior, la sala d´estar, entrada i pòrtic. Mig pis més amunt es troben els dormitoris. Sota la teulada hi ha les habitacions dels hostes, i finalment unes grans golfes. La marcada diferència entre la megaforma clara i primària dissenyada per aconseguir una escala correcta amb el paisatge, i el disseny lax de la microforma subsegüent sorprèn les primeres expectatives. El gran volum i l'enorme pòrtic desperta un interès que decau amb el tractament poc simpàtic de la superfície, dels angles, de la proa sortint de la façana sud, de les baranes del balcó, de l'ocurrència rara del vestíbul de l'entrada, de l'estructura ambigua de la coberta, elements que tots junts constitueixen una col·lecció heterogènia de detalls que semblen destruir l'escala estimulant del tot. L'exclusió de l'angle recte sempre constitueix un esdeveniment estimulant a causa de les seves possibilitats complexes espacials quan es tracta d'un edifici petit, però els problemes extrínsecs de planificació que engendra han de ser resolts amb molt de compte. Les formes sobrants i incòmodes en la distribució interior, sobretot al saló, indiquen que aquest problema innecessari no s'ha resolt de manera satisfactòria. No obstant això, amb tots els seus defectes i precisament per aquests motius, l'edifici constitueix un exemple didàctic diàfan de les diverses funcions i contradiccions de la megaforma i de la microforma. Una fusió satisfactòria enfosqueix la realitat subjacent a aquesta decisió generadora i creadora d'una opció primària a favor d'un tipus megaforme o un altre. La resta de la composició hauria de ser com un complement i donar noves variacions a les regles de la idea original.