COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1952. Llicenciat també en Dret per la UB, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’ETSAB des de 1956 i catedràtic d’urbanisme del 1965 .Rebé la Creu de Sant Jordi el 2001. Membre del Grup R. Va impulsar projectes en els àmbits de l'arquitectura, l'urbanisme i el paisatgisme com ara el Pla Especial de la Ronda de Dalt (1987), la Rambla del Carmel (1985), els Laboratoris Uriach i el Campus Universitari de la Vall d'Hebron

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (12)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (14)

  1. Casa per a Lluís Uriach Balari

    Manuel Ribas i Piera

    Casa per a Lluís Uriach Balari

    En un vast sector situat a prop del nucli urbà de l'Estartit, s'ha traçat un esquema viari format per un Passeig Marítim (en construcció), que segueix aproximadament la cota 4m i una carretera sobre la cota 20m. Totes dues donen accés a una zona de ciutat-jardí on es troba el solar que ens ocupa. El fort pendent d'aquest solar i l'excepcional panorama que des d'ell s'albira han condicionat d'una manera absoluta aquest projecte. L'habitatge es desenvolupa en tres volums esglaonats que allotgen les diferents dependències tal com s'aprecia als plànols. Aquests tres volums s'enllacen amb una escala segons la línia de màxim pendent. Se'n disposa a més d'una addicional, auxíliar, que des del rebedor condueix al garatge. Cap a la meitat de l'escala principal hi ha un distribuïdor amb accés directe des de l'exterior. La forma de l'edifici determina doncs: 1. Una terrassa descoberta, com a sala d'estar a l'aire lliure, sobre la coberta del garatge. 2. Un pati interior obert per un dels costats, que serveix de trànsit i ventilació de la cuina. 3. Un altre pati de servei, en lloc recollit, per estenedor de roba situat al costat de la mitgera de ponent. 4. Un espai inarticulat, davant del carrer, pla, i que antecedeix a l'edifici separant-lo convenientment de l'alineació viària. 5. Finalment la zona muntanyosa, a esquenes de la casa, i el tractament paisatgísti, el qual es deixa per a una etapa posterior. Els trams paral·lels a la carretera s'utilitzen com a suport dels forjats, que disposen de voladissos per evitar que el sol penetri excessivament a les estances. La construcció ha estat resolta amb elements i tècnica tradicionals al país.

  2. Dispensari Nostra Senyora de Port

    Manuel Ribas i Piera

    Dispensari Nostra Senyora de Port

    Aquest és un projecte que situa clarament Ribas i Piera com a membre fundador del Grup R, un col·lectiu d'arquitectes catalans que pretenia rescatar i donar continuïtat a l'arquitectura del moviment modern que havia començat a desenvolupar-se durant la Segona República. Representa un reflex fidel de les idees constructives i compositives dels CIAM i el GATCPAC: planta lliure, façana lliure, finestres allargades i un contrast molt accentuat entre els murs blancs de les façanes i les fusteries negres. L'edifici s'emplaça en un solar triangular molt irregular i queda unit funcionalment a través del pati interior d'illa amb la parròquia de la Nostra Senyora de Port, que el gestiona. Aquest pati interior es troba més de mitja planta per sota del nivell del carrer, cosa que determina la secció del projecte: la planta superior queda una mica més elevada que el carrer i s'hi accedeix mitjançant uns esglaons sense contrapetja, mentre que la planta inferior queda al mateix nivell que el jardí interior i s'apropia de la llum del carrer amb unes finestres arran de vorera. L'estructura és de pilars i jàsseres d'acer amb embigat de formigó armat i revoltons ceràmics tradicionals. La coberta és de fibrociment i està preparada per traslladar-la sobre la nova planta que proposava el projecte original i que no es va arribar a construir.

  3. Illa d'Habitatges Escorial

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

    Illa d'Habitatges Escorial

    La mansana té establerta la típica ordenació d'edificis alineats al llarg dels carrers circumdants amb grans profunditats d'edificació al voltant d'un pati central, en part també edificable. La proposta urbanística va consistir a trencar aquest esquema tancat i obrir l'interior com a espai públic relacionat amb els carrers, intentant, però, no contradir la realitat morfològica d'aquests carrers. És a dir, es va tractar d'unir tres premisses fonamentals: millorar les condicions higièniques dels habitatges en profunditat que es donaven a la urbanització tradicional; integrar l'ús públic els espais interiors de la mansana, trencant la reincidència formal dels carrers; mantenir, no obstant això, el caràcter urbà dels carrers adjacents que pertanyen a una xarxa urbana molt característica d'un barri barceloní. Per a això es van organitzar dos edificis lineals seguint l'alineació de dos carrers i es va obrir l'espai interior cap al carrer Escorial que té un caràcter menys local. Enmig d'aquest espai es va situar l'edifici alt que acumula en alçada bona part de l'edificabilitat de la mansana. Els tipus d'habitatge s'adeqüen a l'evident exigència morfològica general: els edificis lineals agrupen habitatges aparellats amb accés per escala per a cada dues d'elles (de 80 i 90 m2), l'edifici alt correspon a habitatges en dues plantes amb accés per passadissos longitudinals, (100 m2). L'acabat exterior de l'edifici alt és de formigó i rajola blanc i el dels edificis baixos és de maó massís i gelosies ceràmiques.

  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Illa d'Habitatges Escorial

  5. Fàbrica Devesa

    Manuel Ribas i Piera

    Este complejo industrial está situado en una zona agrícola, rodeado de viñedos para la producción de vinos y cavas, y se completa con tres viviendas para el personal directivo permanente. La organización de las piezas va de atrás hacia adelante según las necesidades de la producción, dejando en primer término el edificio de la torre de trituración, donde acaba la elaboración y salen las mercancías. La presencia de esta torre permite identificar el complejo desde la carretera. Aunque no había ningún tipo de problemas para disponer de materiales como el hormigón armado y pretensado, se decidió construir el conjunto según los presupuestos del Grup R, que trataban de recuperar los materiales y los valores locales. Aunque se recurre a los valores de la construcción tradicional, los criterios de composición son extremadamente abstractos. El complejo viene caracterizado por la austeridad en el uso de los materiales y por la combinación de volúmenes prácticamente ciegos. El cuerpo vertical de la trituradora contrasta con el horizontal de la fábrica y aporta el elemento plástico principal al conjunto. Destaca la simplicidad y la abstracción en la composición de los huecos, que están sometidos a variaciones visuales muy refinadas.

  6. Complex Industrial per a Deves, S.A.

    Manuel Ribas i Piera

    Complex Industrial per a Deves, S.A.

  7. Casa Jaume Carner

    Manuel Ribas i Piera

    Casa Jaume Carner

    El volum de l'edifici és megaforme, és a dir, una porció de un prisma hexagonal. Les funcions concretes han estat subordinades a aquest “tot” formal que conserva l'escala de les construccions tradicionals de la Cerdanya. Cadascun dels tres pisos es divideix en dos nivells. L'inferior conté un garatge doble, cuina i menjador. El superior, la sala d´estar, entrada i pòrtic. Mig pis més amunt es troben els dormitoris. Sota la teulada hi ha les habitacions dels hostes, i finalment unes grans golfes. La marcada diferència entre la megaforma clara i primària dissenyada per aconseguir una escala correcta amb el paisatge, i el disseny lax de la microforma subsegüent sorprèn les primeres expectatives. El gran volum i l'enorme pòrtic desperta un interès que decau amb el tractament poc simpàtic de la superfície, dels angles, de la proa sortint de la façana sud, de les baranes del balcó, de l'ocurrència rara del vestíbul de l'entrada, de l'estructura ambigua de la coberta, elements que tots junts constitueixen una col·lecció heterogènia de detalls que semblen destruir l'escala estimulant del tot. L'exclusió de l'angle recte sempre constitueix un esdeveniment estimulant a causa de les seves possibilitats complexes espacials quan es tracta d'un edifici petit, però els problemes extrínsecs de planificació que engendra han de ser resolts amb molt de compte. Les formes sobrants i incòmodes en la distribució interior, sobretot al saló, indiquen que aquest problema innecessari no s'ha resolt de manera satisfactòria. No obstant això, amb tots els seus defectes i precisament per aquests motius, l'edifici constitueix un exemple didàctic diàfan de les diverses funcions i contradiccions de la megaforma i de la microforma. Una fusió satisfactòria enfosqueix la realitat subjacent a aquesta decisió generadora i creadora d'una opció primària a favor d'un tipus megaforme o un altre. La resta de la composició hauria de ser com un complement i donar noves variacions a les regles de la idea original.

  8. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Laboratoris Uriach

  9. Casa Cendrós

    Manuel Ribas i Piera

    Casa Cendrós

    El programa inclou l’ús de la planta baixa per a locals comercials, un habitatge de lloguer i l’habitatge de la família propietària. Aquest darrer se situa a doble alçària a l’última planta, de manera que l’habitatge de lloguer queda a l’entresòl. Les dimensions estretes del solar i les complexes servituds de les circulacions fan que es disposin dues caixes d’escala jerarquitzades i s’opti per reservar espais compartits, com ara els dormitoris de tots dos habitatges o el garatge de la planta baixa. La configuració externa de la casa reflecteix el caràcter del programa, que ofereix una imatge insòlita entre els edificis dels voltants.

  10. Habitatges Marina

    Manuel Ribas i Piera

    Habitatges Marina

  11. Laboratoris Uriach

    Manuel Ribas i Piera

    Laboratoris Uriach

    El conjunt se situa en una zona irregular de l'Eixample barceloní on es combinen habitatge i indústria i s'ajusta a la volumetria específica aprovada per l'Ajuntament el 1956, que va ser retocada posteriorment el 1961. La torre d'oficines, de component vertical, se situa en una de les cantonades de la poma i se separa del terra per marcar-hi l'accés. El bloc de laboratoris, de composició horitzontal i lleugerament corb, es retira del carrer per crear un pati d'aparcament protegit per un petit talús. Posteriorment es van fer diferents ampliacions fins a completar la poma amb instal·lacions destinades a l’ús industrial. Actualment, es preveu rehabilitar el conjunt adaptant la torre a vivendes i el bloc a oficines. La lleugeresa i la llibertat compositiva d'aquest conjunt es deuen a una estructura metàl·lica que allibera els murs de la seva condició portant. Aquest efecte s'amplia amb el tractament de les façanes, revestides amb pedra calcària blanca, que potencia les superfícies com a plans abstractes. Les directrius verticals dels pilars metàl·lics es troben amb les franges horitzontals de vidre al mateix pla. Entre el 2002 i el 2006 l'edifici va ser objecte d'importants modificacions per modificar-ne l'ús i albergar habitatges i oficines, mantenint la volumetria i les façanes.

  12. Llibreria PPC

    Manuel Ribas i Piera

  13. Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

    Manuel Ribas i Piera

    Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

  14. Biblioteca Districte 3

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Carles Casamor i Maldonado, Pere Joan Ravetllat i Mira, Manuel Ribas i Piera, Carme Ribas i Seix, Anna Ribas Seix

    Biblioteca Districte 3

    El solar està situat sobre un marge del torrent de Vallparadís, amb façana al carrer Germà Joaquim, en una àrea que correspon a la Fase Quarta del Parc de Vallparadís. La biblioteca s’adapta a la urbanització d’aquest espai i, a més de servir al barri on està ubicada, es converteix en una fita important per al parc. Situat a cavall entre la vorera del carrer Germà Joaquim i una passarel·la que creua el parc, l’edifici pretén donar sentit al desnivell existent entre el carrer i l’esplanada del fons del torrent. Encara que el programa funcional de la biblioteca aconsella un edifici de planta única, es proposa la construcció de dues plantes: una bolcada sobre el parc i que recupera la coberta per espai públic a la cota de la ciutat, i una altra sobre la rasant del carrer Germà Joaquim que es converteix en l’accés principal i garanteix la visibilitat de la biblioteca des de la ciutat. La plaça-mirador, que és en part coberta de la biblioteca, se situa com la prolongació sobre el parc del carrer d’Albinyana. La planta baixa de la biblioteca obre la façana cap a la plaça sense obstaculitzar les vistes sobre Vallparadís. Sobre aquesta planta s’aixeca un nou recinte que amaga les instal·lacions de l’edifici, suporta els rètols de la biblioteca i es converteix en ewl seu element de reclam. En planta baixa es disposa la part més lúdica del programa i que necessita major contacte amb el carrer. D’una banda hi ha la sala d’actes i de l’altra l’àrea d’acollida de la biblioteca amb la zona de revistes, música i imatge. En planta semisoterrani es col·loca la resta del programa, més una zona tancada destinada a biblioteca infantil i una altra per al treball intern. La comunicació entre les dues plantes, a més d’amb un ascensor, es fa a través d’una escala molt visible, situada en un triple espai que rep llum des d’un lluernari superior. Aquest triple espai i un pati interior descobert, serveixen per il·luminar l’àrea infantil, que compta amb molt poca façana exterior. L’estructura es planteja com una retícula de pilars i lloses de formigó. Les instal·lacions es proposen pels falsos sostres que s’han dimensionat generosament i són registrables. El tancament exterior és d’obra vista en tota la envolupant de l’edifici, donant una imatge d’unitat al projecte. En alguns llocs significatius el mateix mur de maó permet la formació de gelosies que relacionen interior i exterior. La gran obertura al parc de la planta inferior, que conté uns elements de brise-soleil, constitueix una excepció que es resol amb formigó vist.

Arxiu

  • Casa per a Lluís Uriach Balari

    Dibuix

    Casa per a Lluís Uriach Balari

    © Fons Manuel Ribas Piera / Arxiu Històric del COAC

  • Casa per a Lluís Uriach Balari

    Dibuix

    Casa per a Lluís Uriach Balari

    © Fons Manuel Ribas Piera / Arxiu Històric del COAC

  • Casa per a Lluís Uriach Balari

    Dibuix

    Casa per a Lluís Uriach Balari

    © Fons Manuel Ribas Piera / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (77)

Rutes i Apunts (2)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!