La Casa Manuel Dolcet es troba ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, i afronta amb l'avinguda de Vallvidrera, 44, encara que sense arribar al carrer, ja que l'accés directe està tallat per la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat, i cal creuar un pont per accedir a la porta de la finca. Es tracta d'un edifici projectat com a residència unifamiliar per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver i construïda entre 1906 i 1907.
Aquesta construcció s'aixeca en un vessant muntanyós, situació que fa que la parcel·la es divideixi en terrasses, amb l'edifici a la part més alta. L'accés es fa mitjançant un jardí amb una pèrgola i escales que salven el desnivell fins a l'edifici. Aquest es troba aïllat d'altres construccions i consta de planta baixa semisoterrada i dues plantes pis. La planta és rectangular amb tres façanes rectes i una quarta més trencada que conté l'escala, però la diferenciació de les cobertes produeix un joc volumètric molt ric. El cos que conté l'escala es corona per una coberta de pavelló que sobresurt dels altres volums; la part posterior del cos principal està coberta amb terrat i la part davantera amb coberta a dues aigües. Al segon pis la façana s'endarrereix, formant una galeria tancada amb balustrada dividida per columnes salomòniques de maó vist que sustenten la coberta. D'aquesta galeria sobresurt el balcó circular col·locat en una de les cantonades amb barana de ferro forjat.
Pel que fa a les façanes, aquesta casa es caracteritza per la utilització de maó vist contraposat als paraments llisos d'estucat blanc. És un edifici format per elements artesanals tradicionals, on abunda el maó com a decoració sobre fons blanc, amb retocs de ceràmica. Aquest sistema decoratiu dóna un bonic relleu a les llindes de les portes, finestres, balustrades, coronament i ràfecs. Les finestres rectangulars tenen una llinda ondulada amb elements decoratius vegetals fets amb la tècnica del trencadís. Les bigues estan recobertes d'elements classicistes, com tríglifs i greques.
L'any 1906 Manuel Dolcet encarregà a l'arquitecte Joan Rubió i Bellvé la seva residència a l'antic municipi de Sarrià. Entre els anys 1965 i 1994 l'edifici acollí les dependències de l'Escola de Disseny EINA.
