Casa catalogada a la cantonada de dos carrers estrets a l'interior del recinte romà de Barcelona. És probable que fos la quarta part d'un habitatge més gran de l'antic barri jueu. Les façanes als carrers havien estat restaurades en els anys seixanta i no podien ser modificades.
Les seves quatre plantes sobre el nivell del carrer han estat remodelades, reutilitzades i afegides des del segle XIV al XIX, i han suportat algun terratrèmol. La idea bàsica de la renovació és recuperar la presència de part del pati original, amb la demolició de forjats afegits que ho ocultaven i consolidar l'estructura interior. Un ascensor al costat d'una escala serveixen a les dependències d'una nova organització funcional.
Les noves divisions dels interiors se situen en diagonal respecte als murs de pedra, com si de mobles es tractessin. Les finestres gòtiques geminades han quedat separades de l'interior i exhibides com si fossin objectes dins d'una vitrina gegant alhora que les dependències a les quals il·luminen es distancien de l'edifici de davant situat a dos metres.
Una escala d'acer que uneix la planta baixa amb la primera, tracta de recordar les escalinates de palaus medievals i rescata una imaginària presència de l'escala original de la casa. En estar separada de les parets l'escala sembla surar al pati encara que està lligada amb barres d'acer al paviment i als murs verticals.
Sobre una cantonada de la coberta s'eleva l'estudi de planta triangular, de la mateixa família que les construccions de les altres teulades veïnes i des del qual es veuen els campanars gòtics del barri.
