Molts edificis de la riba dreta de l’Onyar van ser objecte de reformes al final del segle XIX i començament del XX. Es tractava de les velles construccions del Raval arrecerades a l’intradós de la murada del riu, que en segles precedents havien viscut tota mena d’incidències militars, administratives o fluvials. Roca i Pinet intervé sobretot a la façana de la casa Norat que dóna a la Rambla, i hi aplica la capacitat combinatòria i els recursos compositius propis dels millors exponents del modernisme. La composició es basa en el tractament llis de bona part de la façana, contrapesat per la carregada tribuna de la planta noble, amb una barana que combina la pedra treballada i la filigrana del ferro forjat, i l’element superior del coronament, construït a partir de dues concavitats laterals i una suau convexitat central. El conjunt del pla presenta un emmarcament perifèric de pedra més fosca, que dóna unitat a la composició i una clara identitat a la façana.

Als s. xix i xx, nombroses edificacions de la riba dreta de l’Onyar foren reformades a partir de les construccions de raval arrecerades a l’intradós de la murada del riu, que en segles precedents havien viscut tota mena d’incidències militars, administratives i fluvials. La família Norat encomanà el projecte a un primerenc Roca i Pinet, que hi tractà sobretot la façana a la Rambla, amb una contraposició total entre un front poc calat i subtilment decorat i una tribuna diàfana i ampul·losa que monopolitza la volumetria. Els relleus són obra de l’escultor J. Oliver de Bezzi. La composició segueix la manera i el refinament melangiós de Domènech i Montaner, amb una execució reeixida en els detalls i amb petits presagis de l’evolució sezessionista del futur Roca. La façana fou restaurada el 1995.
La Rambla actual, principal lloc de trobada burgesa fins a finals del s. xx, va resultar de la unió, al segle xix, de la plaça de les Cols i els porxos dels Esparters. La seva configuració urbana datava del segle xiv , quan el fisc reial treia rèdits de les concessions i edificacions extramurs situades als arenys del riu, de gran activitat mercantil. El traçat regular de carrers i parcel·les, la trama de places, l’extens porticat comercial i la pugna urbanística amb els jurats de la ciutat impregnaven llavors l’àrea de la ciutat baixa, molt compactada al llarg del s. xix.
Els fracassos neoclàssics en la reordenació del conjunt (vegeu el núm. 12, de Sureda, i el núm. 50, d’un mediocre Almeda) han permès la pervivència de porxos i d’algun edifici baixmedieval. La franja del riu es va reformar després d’abatre (1869) un obsolet recinte murari.