Un solar amb una pendent pronunciada permet i, a vegades fa inexcusable, una autonomia d’implantació que esdevé fàcilment major llibertat formal, en absència de cànon. Acostuma a descansar sobre la importància que la secció (o seccions) poden prendre en el projecte.
El pla del terra s’ha elevat tradicionalment, mitjançant un basament o la creació d’un pla sostingut per pilotis, amb la qual cosa, es pot reduir l’impacte dels fonaments sobre els costos globals.
En aquest cas, el perfil és molt empinat i el vial d’accés descendeix amb força als dos extrems del solar. D’altra banda, el projecte havia de minimitzar costos i ajustar-se a una realització del tot artesanal. Es va pensar, doncs, en un plantejament de prisma elemental, amb llums econòmiques, que havia de col·locar-se en disposició paral·lela i no contra pendent, per tal d’aprofitar el seu magnífic domini visual sobre el paisatge. Es composa de tres plantes, amb les àrees de vida a la superior, dormitoris a la intermèdia i un basament pels serveis.
La disposició del prisma a la obligada distància del vial, suggeria desdoblar les entrades i reservar l’accés pedestre a la planta superior mitjançant un petit pont – record del Mar Menor-. El cotxe podria allotjar-se a la planta immediatament inferior.
Altrament, davant la dificultat d’esglaonar el terreny, es disposa una generosa terrassa a la planta superior per permetre la vida a cel obert, i es connecta amb la entrada a peu a través del petit pont d’accés, de manera que actua de hall d’entrada a l’aire lliure. Es crea així un efecte sorpresa, ja que al creuar el mur un espera trobar-se en un interior que creix un cop s’ha descobert emmarcat per una àmplia finestra panoràmica, el paisatge que s’ha pogut albirar al aproximar-se.
