El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La Casa Rafael Parcerisas es troba ubicat al districte de les Corts, en la intersecció entre els carrers Morales, Entença i Travessera de les Corts, davant dels jardins de Joaquim Ruyra. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular i s'organitza en un sol volum, com un bloc. Compta amb uns baixos comercials (una farmàcia l'any 2014) i un total de tres pisos d'habitatges, junt amb un terrat superior.
La pròpia morfologia i localització de l'immoble impedeix realitzar la descripció d'una sola façana principal. La porta d'entrada, que dona al carrer Morales, és petita i en un context secundari. Per sobre d'ella s'hi articula un dels pocs elements que distorsionen de les línies rectes, la caixa de l'escala, que supera l'altura regular de l'immoble.
Les obertures de l'edifici són de dos tipus, finestres separades per conjunts de maons a vista i balcons massissos situats en cada pis als angles d'edifici. Les finestres de la cara del carrer d'Entença són més petites i deuen correspondre a parts dels habitatges que requereixen d'obertures menors.
A nivell de conservació, l'edifici no es troba en bones condicions generals. Es detecten arrebossats en mal estat i taques d'humitats externes. No obstant, sembla que l'edifici no ha patit remodelacions o modificacions significatives.
Composició clarament racionalista en un moment en que molts arquitectes havien recolzat la projecció classicista; la depuració de línies i d'elements i l'abstracció de volums, que anuncia el camí cap la recuperació del llenguatge racionalista que es produirà una dècada més tard.