El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Després de diverses versions, la planta es definia com un hexàgon irregular, format de la unió perimetral del doble hexàgon proposat en una versió anterior. El programa el componen quatre dormitoris, una sala d'estar, la cuina i el lavabo, amb usos independitzats. Tot el programa és a la planta primera, a la qual s'accedeix a través d'una escala localitzada en el centre de la planta, i el cos de la qual suposa l'únic suport de tota l'edificació.
En el pla constructiu es va plantejar una estructura mixta, formada per un esquelet metàl·lic, plans verticals construïts amb una doble fulla d'obra ceràmica, i tancaments horitzontals amb voltes de maó de pla de ceràmica. La utilització d'algun d'aquests elements pot semblar contradictòria, especialment la combinació de l'estructura metàl·lica lleugera amb el tancament pesat de la fàbrica. Això fa pensar que la intenció original probablement era la col·locació d'elements prefabricats de tancament, com es pot intuir de la modulació de la façana. Amb tot, la solució final suposa la combinació -com a mínim, original- d'elements constructius tradicionals inclosos en un sistema estructural totalment innovador. El cos de l'escala central incloïa sis pilars perimetrals (en una posició equidistant respecte dels centres dels dos teòrics hexàgons originals) sobre els quals es recolzava tota la construcció. La resta de l'estructura metàl·lica, construïda mitjançant perfils UPN i L, es disposava en forma de doble mènsula de tal manera que gran part de la càrrega es transmetia a tracció des dels tirants disposats a la part superior dels pilars.