La casa se situa en un barri perifèric caracteritzat per un paisatge de patis, solars buits i mitgeres a la vista. L’amplària del solar és de 13,50 metres, el doble de l’habitual a la zona, la qual cosa permet construir-hi dues crugies. El projecte opta per traslladar el programa habitual d’un habitatge a la planta primera, mantenint la relació dels dormitoris amb l’espai exterior. Es desplaça una de les crugies cap a l’interior del solar, tot creant nous patis a la banda de la façana. La coberta és formada per dues bandes de coure que s’ondulen de façana a façana fins a formar el tancament, afavorint l’aprofitament de les golfes com un espai continu. El resultat és un habitatge ple d’intersticis i racons, on cada espai té com a mínim dos camins per arribar-hi i un àmbit d’expansió propi. La casa comparteix el jardí interior amb dues cases més, i la façana sud queda afrontada amb la casa de l’altre costat del carrer, a sis metres de distància.

A un barri de la perifèria de Terrassa, a l’altre banda de la riera, on la majoria de les cases són autoconstruïdes (como ho és en part aquesta), de tipus i mides diverses, esquitxat de solars i patis, caravanes en depòsit, magatzems... on s’ofereix un paisatge discontinu en el que predominen las parets mitgeres.

Es prenen quatre decisions principals:
- 1 Traslladar la planta baixa d’un programa convencional al nivell de la planta primera, permetent que habitacions i estances participin dels espais exteriors.
- 2 Decalar els dos volums, generant patis tancats que controlen les vistes des de i cap a la casa.
- 3 Solucionar el requeriment de la coberta inclinada i la golfa estenent dos panys de coure que es corben i onden per a recollir l’espai sota coberta, penjant per la part posterior fins a tancar la façana nord del volum de dormitoris.
- 4 Destinar la part principal del baix pressupost a l’estructura i a la coberta, estalviant en la resta: façanes d’estuc de Portland o Betonite i acabats executats pel propietari al llarg d'un dilatat període.

Amb la deformació i la fragmentació de l’envolupant, apareixen a l’interior intersticis, residus i racons, “l’anti-loft”. Cada espai té almenys dos camins per a arribar a ell i es relaciona amb un àmbit d’expansió propi: el dormitori de la parella amb l’estudi (cap a la sala d'estar), la sala de jocs amb el pati sud, el dormitori dels fills amb l’altell, la cuina amb la zona per a menjar i el pati o la sala d'estar amb els patis a nord i a sud.

En un barri de la perifèria de Terrassa, a l'altra banda de la riera, en el qual la majoria de les cases són autoconstruïdes (com ho és en part aquesta), de tipus i grandàries diverses, esquitxades de solars i patis, caravanes en dipòsit , magatzems ..., el que ofereix un paisatge discontinu en el qual predominen les parets mitgeres.

Solar d'una amplada de 13.5 metres, el doble del que és habitual a Terrassa, on construir planta baixa, planta pis i sota coberta, per a una parella jove amb dos fills. Comparteix jardí a l'interior d'illa amb dues cases de la família i enfronta la seva façana sud a una casa de "cavity wall" local, a l'altre costat d'un carrer de sis metres. En aquest context, la casa crea espais exteriors propis i adopta els colors grisos i rogencs del seu entorn i de les pròpies cases de mare i germana: façanes d'acabat sense pintar, cobertes de teules o rajoles i mitgeres sense revestir.

Quatre decisions principals:

1- Traslladar la planta baixa d'un programa convencional fins al nivell de la planta primera, permetent que habitacions i estances participin dels espais exteriors.
2- Decalar els dos volums, generant patis tancats que controlen les vistes des de i cap a la casa.
3- Resoldre el requeriment de la coberta inclinada i les golfes estenent dos llenços de coure que es corben i s'ondulen per recollir l'espai sota coberta, penjant per la part posterior fins a tancar la façana nord del volum de dormitoris
4- Destinar la part principal de l'escàs pressupost a l'estructura i a la coberta, estalviant a la resta: façanes d'estuc de Portland o Betonite i acabats executats pel mateix propietari al llarg d'un dilatat període.

Amb la deformació i la fragmentació de l'exterior, apareixen a l'interior intersticis, residus i racons: el "anti-loft". Cada espai té almenys dos camins per arribar-hi i es relaciona amb un àmbit d'expansió propi: el dormitori de la parella amb l'estudi (cap al estar), la sala de jocs amb el pati sud, el dormitori dels fills amb l'altell, la cuina amb la zona de menjar i el pati, l'estar amb els patis a nord i a sud.

El tancament entre la sala i el pati sud es forma mitjançant vidres fixos i panells opacs corredissos. El que es desplaça són, doncs, les parets. Una segona banda de guies permet penjar a l'estiu, de moment, cortinetes de vímet i lonetes, i en el futur, porticons més sòlids. L'estructura metàl·lica i el tauler de DM queden vistos a l'interior, les fusteries exteriors són de fusta cuperitzada i durant algun temps els patis i el jardí estaran coberts amb còdols. La casa, un cop tancada pel contractista i els seus gremis, va sent completada poc a poc en instal·lacions, pintura i altres acabats pels seus habitants, ja instal·lats en ella.