En línia amb les premisses del GATCPAC, Rodríguez Arias es proposa la construcció d’habitatges amb uns bons estàndards de superfície i confort a costos molt baixos, gràcies als procediments constructius emprats. L’estructura és mixta, de maó i de peus drets de ferro, per afavorir els espais amplis i no sotmetre la disposició al sistema portant. Els sostres estan fets amb revoltons. Els paviments són de mosaic hidràulic, i les portes i finestres adopten els models estandarditzats pel mateix GATCPAC. L’edifici disposa de calefacció central, i tot l’utillatge de les cuines i els banys adopta la tecnologia més innovadora del moment.

Aquest edifici se situa entre mitgeres en un solar de planta romboïdal, i s'ha resolt en diverses plantes amb dos habitatges per replà. La façana millor orientada és la que dona a l’espai interior de l’illa. Rodríguez Arias resol aquest problema situant els dormitoris principals a la façana que dona al carrer i reservant la bona orientació per a la sala d'estar i el menjador, que es poden convertir fàcilment en un únic espai mitjançant mampares plegables. El resultat és que la façana interior està molt més vidrada que la façana al carrer, que compta amb grans finestres horitzontals. La façana al carrer és com un llenç d'estuc rosat, perfectament pla i retallat per les finestres. Lleugers moviments provocats estratègicament sobre alguns dels balcons i finestres d'aquesta façana produeixen petites asimetries que generen un dinamisme suau molt equilibrat. La planta baixa ha estat modificada per incorporar comerços. L'estructura és mixta, metàl·lica i de maó, la més corrent i econòmica de les que s'utilitzaven aleshores a Barcelona. Les portes i finestres s'han estandarditzat segons els models i mides GATEPAC. A la façana que dona al carrer, les fusteries són metàl·liques, mentre que a la façana interior són corredisses horitzontals de fusta, tipus GATEPAC. L'ascensor de servei té parada a la terrassa superior on es troben situats els trasters de tots els habitatges.

Edifici d'habitatges localitzat al número 61 de la Via Augusta de Barcelona, projectat i construït per German Rodríguez Arias l'any 1931.

Aquest edifici d'habitatges es configura com una construcció entre mitgeres, en una parcel·la regular de planta quasi rectangular amb vuit nivells d'alçat: planta baixa destinada a espai comercial i set pisos de caràcter residencial.

La planta baixa es presenta oberta al carrer a través de grans finestrals rectangulars que donen acollida als aparadors de l'espai comercial, avui dia (2012) buit i recentment reformat.

Els cinc pisos següents mostren una configuració de façana racionalista, seguint el paràmetres constructius i compositius del GATCPAC, moviment arquitectònic al qual pertanyia l'arquitecte German Rodríguez Arias.

L'edifici s'ha resolt amb dos habitatges per planta que queden clarament diferenciats a la façana que dóna a la Via Augusta. Cadascun dels habitatges consta d'un balcó central de vidre i dues finestres rectangulars que el flanquegen. Cal remarcar la diferència d'amplada al voladís dels balcons (uns són més quadrangulars i altres més rectangulars) que donen a la façana una certa asimetria present en altres obres del grup GATCPAC.

Una de les característiques més remarcables de la façana és precisament la relació que l'arquitecte estableix entre el mur i les seves obertures, amb finestres sense motllures i sense cap decoració. Aquesta sobrietat del mur es veu únicament trencada pel cos superior, amb dos nivells de galeries. Aquestes galeries o terrasses molt habituals també a l'arquitectura del GATCPAC (com a la Casa Bloc per exemple) s'entenien com una connexió amb la naturalesa i es presenten com un àmbit obert amb barana metàl·lica. Destaca el mur d'aquestes galeries, tot configurant en angles -a manera de serra- i als que s'obren petites finestres.

Per a la seva construcció s'han emprat elements metàl·lics i maó, tot configurant una estructura és mixta que a la façana de la Via Augusta queda coberta amb un revestiment d'estuc rosat i pla, recentment restaurat pel mal estat de conservació que presentava.

Les portes i finestres s'han estandaritzat segon els models i mides del GATCPAC. En la façana del carrer, les fusteries són metàl·liques, mentre que en la façana interior (que dóna al pati d'illa) són correderes horitzontals de fusta.

Al vestíbul es localitza l'escala de veïns i l'ascensor que donen accés als pisos superiors, fins a la terrassa, on es localitzen els trasters de cada habitatge.

La façana millor orientada és l'oberta al pati d'illa, fet que va condicionar el projecte arquitectònic de Rodrigues Arias. Per aquest motiu, disposa la sala d'estar i el menjador en aquesta banda de l'edifici, fàcilment convertibles en un espai únic a través de mampares plegables i amb grans finestrals horitzontals que permetin ventilar i il·luminar l'espai. Al contrari, disposa els dormitoris a la banda del carrer.

L'edifici fou projectat el 1931 per Germán Rodríguez Arias (Barcelona 1902-1987), arquitecte i soci fundador del GATCPAC, i un dels pisos fou residència i estudi del mateix arquitecte.

Rodríguez Arias fou introductor i pare del racionalisme català i va projectar aquest edifici en el solar que la família posseïa a la via Augusta, i on de fet, es localitzava la seva residència (al quart pis, porta primera). En aquest habitatge s'han conservat molts dels elements originals i mobiliari racionalista. També dissenyador i interiorista, va projectar els elements interiors seguint els conceptes d'economia, eficàcia, funció i bellesa, encunyats pel mestre de l'arquitectura moderna Le Corbusier.

L'edifici d'habitatges de la Via Augusta és una obra fonamental dins la plenitud del racionalisme arquitectònic i presenta una gran semblança amb l'edifici Astoria -cine i habitatges- localitzat als números 193-199 del carrer París de Barcelona, obra també de Germán Rodríguez Arias.

En origen la planta baixa estava ocupada pel vestíbul de la finca i el garatge, després es va modificar i ocupar parcialment per la botiga de mobles Manbar. L'ascensor actual res té a veure amb l'original, de vidre pels quatre costats, totalment transparent i molt innovador a l'època.

L'edifici actualment es troba força modificat respecte del projecte original, i ha patit nombroses i desafortunades transformacions, essent les més controvertides les restauracions de la façana el 1987 i més recentment al 2010.

La restauració dels anys vuitanta es va realitzar a càrrec de l'Ajuntament de la ciutat de Barcelona, que va pagar el cost de la intervenció a canvi de la donació de dos mòbils d'Alexander Calder per part de la família de l'arquitecte. A Germán Rodríguez Arias i Alexander Calder els unia una gran amistat, fins al punt que l'artista nord-americà es va quedar en diverses ocasions a la casa de l'arquitecte a la Via Augusta i li va regalar les dues obres donades. Però en aquest sentit la restauració es va centrar únicament en repintar la façana amb un color suau, ja que el revestiment es trobava molt malmès. Només uns anys després va retornar a l'estat en què es trobava abans de la restauració, fet que va propiciar la darrera restauració que va modificar totalment la fesomia de la façana posant-li un contraplacat de pedra a la planta baixa i pintant en rosa fosc (quan l'original era més clar) la resta de nivells.