Com anar-hi
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La vinculació d'Enric Sagnier amb la muntanya del Tibidabo no es va limitar a la construcció del temple que corona el cim, sinó que també el va portar a prendre part a l'operació urbanística promoguda per l'industrial farmacèutic Salvador Andreu al vessant que dóna a la ciutat . Aquest destacat prohom barceloní va encapçalar la Societat Anònima El Tibidabo, que va adquirir la finca rústica anomenada Frare Blanc, hi va obrir una sèrie de carrers articulats al voltant de l'avinguda del Tibidabo i va procedir a urbanitzar-la a base de xalets d'alt standing. Sagnier va treballar activament en aquesta ciutat jardí, igual que altres arquitectes modernistes, com ara Puig i Cadafalch, Adolf Ruiz o Joan Rubió i Bellver.
Aquest conjunt, format per dos xalets similars situats en un gran solar i atribuïts a Sagnier, consta de dues construccions de reminiscències classicistes, en una línia que l'arquitecte va desenvolupar sobretot a partir de la segona dècada del segle xx, tot i que sabem que aquestes ja estaven acabades l'any 1906 perquè els propietaris ho van manifestar en dues instàncies presentades a les oficines de l'Ajuntament. Les famílies, emparentades entre si, formaven part dels estrats més elevats de la societat barcelonina del moment: els Sert eren poderosos industrials tèxtils (de les seves files va sortir el famós pintor Josep M. Sert), mentre que Eusebi López Díaz-Quijano era nebot del marquès de Comillas.
Les construccions s'inspiren en l'arquitectura francesa, en aquest cas en una versió propera al classicisme dels lluïsos. Els elements formals pràcticament estandarditzats de les façanes s'articulen per donar lloc a uns volums que llegits en clau d'imatge urbana aspiren a transmetre uns valors de noblesa i tradició, mentre que els interiors estan més adaptats a una vida domèstica.
i de relació social.