Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.
El celler Güell, que en realitat és un conjunt d'edificacions (celler, habitatges i capella) és una edificació modernista situada al nucli del Garraf, al municipi de Sitges. L'autoria i la datació del conjunt ha estat objecte de controvèrsia; mentre alguns l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres a l'última dècada del 1800, altres diuen que Gaudí va ser-ne coautor.
Per a la seva construcció es va emprar la pedra, el maó i el ferro forjat. Es tracta d'una obra construïda d'acord amb els postulats estètics del modernisme, en la seva vessant gaudiniana. En són elements característics els arcs parabòlics, la utilització del ferro forjat i de l'obra vista, l'asimetria compositiva i l'ús del vocabulari de l'arquitectura medieval. La composició del conjunt és orgànica, i el mur lateral i la teulada s'unifiquen en un únic prisma triangular.
El conjunt aglutina formes com estranyes entre sí, però gràcies als arcs, s'aconsegueix una visió unificada. En aquest conjunt hi ha molts dels trets identificadors de l'estil de Gaudí. La seva empremta queda palesa a les xemeneies especialment.
En un dels extrems del conjunt hi ha les restes d'una torre de defensa del segle XV, situada al costat de la masia original.
Les referències documentals sobre aquest conjunt són poc clares i han estat objecte d'hipòtesis diverses. No hi ha acord entre els autors sobre el període concret de construcció del celler (Mackay, 1888; Bassegoda, 1900-1904) ni sobre la paternitat del projecte, atribuït en general a Francesc Berenguer, però que J. Bassegoda valora com a fruit de la col·laboració entre aquest arquitecte i el seu mestre Gaudí. De fet, la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sitges indica que el 21-10-1889 es va fer la sol·licitud de construcció d'una bodega a la part posterior de la casa de la finca propietat d'Eusebi Güell i Bacigalupi, situada a la quadra de Garraf. En un primer moment, Eusebi Güell va voler construir un pavelló de caça, però finalment va desestimar l'opció per construir-hi un celler, ja que tenia diverses explotacions vinícoles a la zona del Garraf.
L'autorització va ser concedida el 28-11-1889. A l'esmentat document no es fa referència a l'arquitecte que hauria d'encarregar-se de l'obra. D'altra banda, Bassegoda esmenta en una publicació recent sobre Gaudí, l'existència d'un plànol signat per Gaudí i presentat a l'Ajuntament de Sitges, el 1895, que correspon al celler construït.
