COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1878 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. La UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat les següents de les seves obres: el Parc Güell, el Palau Güell, la casa Milà, la Façana del Naixement i la Cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la Cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (33)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (39)

  1. Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    L’edifici neix per satisfer la demanda d’aigua que tenia un parc com el de la Ciutadella i es disposa al costat d'aquest, en una illa estàndard de l’Eixample. El volum de l’edifici és gairebé cúbic, a quatre vents, amb totes les façanes iguals –de maó massís, l'únic material utilitzat– i completament desproveït d’ornamentació; es tracta d’un edifici de servei pur, transcendit a base de l’ordre rigorós de la seva façana, definida pels contraforts exteriors de suport del dipòsit. Està alineat contra el carrer Wellington, sense tocar cap xamfrà. El dipòsit se situa a cel obert, elevat per pressuritzar l’aigua per gravetat. L’espai interior és una sala hipòstila producte de convertir els murs de suport de les voltes que suporten el dipòsit en pilars foradant-los mitjançant un sistema regular d’arcs. És un dels espais interiors més bells de la ciutat. L’estructura del dipòsit va ser calculada per un Antoni Gaudí encara estudiant a canvi d’un aprovat directe en l’assignatura Resistència de materials.

  2. Cascada i Llac Artificial

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Cascada i Llac Artificial

  3. Nau a la Cooperativa Obrera Mataronense

    Antoni Gaudí i Cornet

    Nau a la Cooperativa Obrera Mataronense

  4. Cooperativa l'Obrera Mataronense

    Antoni Gaudí i Cornet

    Cooperativa l'Obrera Mataronense

  5. Portes de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Portes de la Finca Güell

  6. Casa Vicens

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Vicens

    Es tracta del primer encàrrec que obté Gaudí, tot just acabats els estudis. La casa consta de dues plantes de sostre baix, que allotgen la planta noble i els dormitoris, i unes golfes de molta més alçària, sota una coberta de diversos vessants. El tractament de la fàbrica construïda combina la maçoneria de pedra vista i de maó, que és dibuixada i organitzada segons filades horitzontals, i uns elements verticals de rajola ceràmica, que dibuixen sempre un escaquer i incorporen les tribunes de les cantonades i els seus elements de suport. La casa va ser concebuda com un gran dispositiu òptic vinculat al jardí i a les diverses vistes esbiaixades des del carrer.

  7. Font d'Hèrcules i Pèrgola Parabòlica dels Jardins de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Font d'Hèrcules i Pèrgola Parabòlica dels Jardins de la Finca Güell

  8. Reforma de la Torre Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

  9. Reforma dels Jardins de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

  10. Pavelló del Guarda, Accés i Cavallerisses de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Pavelló del Guarda, Accés i Cavallerisses de la Finca Güell

    Són les úniques construccions que es mantenen de les obres fetes per Gaudí a la finca del baró de Güell, que arribava fins al palau de Pedralbes. L’entrada queda flanquejada per dues construccions de tàpia reial, i el gran espai de les cavallerisses es cobreix amb una sèrie de voltes de canó per on entra la llum, recolzades sobre arcs parabòlics de maó. A l’exterior, l’ornamentació abstracta es combina amb elements de ferro que recullen la simbologia del poema de Jacint Verdaguer: el drac no pot impedir que Hèrcules arrenqui una branca de l’arbre de les pomes d’or, que corona la gran pilastra de maó sobre la qual pivota la porta.

  11. Cascada i Jardins de la Casa Vicens

    Antoni Gaudí i Cornet

    Es tracta del primer encàrrec que obté Gaudí, tot just acabats els estudis. La casa consta de dues plantes de sostre baix, que allotgen la planta noble i els dormitoris, i unes golfes de molta més alçària, sota una coberta de diversos vessants. El tractament de la fàbrica construïda combina la maçoneria de pedra vista i de maó, que és dibuixada i organitzada segons filades horitzontals, i uns elements verticals de rajola ceràmica, que dibuixen sempre un escaquer i incorporen les tribunes de les cantonades i els seus elements de suport. La casa va ser concebuda com un gran dispositiu òptic vinculat al jardí i a les diverses vistes esbiaixades des del carrer.

  12. Pavelló de la Companyia Transatlàntica

    Antoni Gaudí i Cornet

  13. Palau Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Palau Güell

    És la residència urbana principal del baró de Güell, construïda al solar deixat per dos antics edificis d’habitatges, en un moment àlgid per a la cultura de la ciutat a causa de la imminència de la primera Exposició Universal. Tot l’organisme gira entorn d’un gran espai central situat a la planta noble, amb alçària per damunt de la coberta, on es desenvolupa tota la vida cultural i social. Gaudí crea un ordre vertical insòlit, on les quatre plantes per sobre del carrer s’expressen a la façana en sis ordres diferents, trencats també en sentit horitzontal. A l’entrada, dues catenàries invertides canalitzen l’accés diferenciat a les cotxeres, a les cavallerisses i al gran saló. El palau és concebut com un espai unitari experimentat a través de l’escala, que va ascendint entorn de la gran sala fins a arribar als dormitoris. És palès el respecte de Gaudí per la tipologia del palau urbà medieval, si bé carregat d’un sentit molt sacralitzat de l’espai.

  14. Col·legi de les Teresianes

    Antoni Gaudí i Cornet

    Col·legi de les Teresianes

    L’edifici segueix un pati de tres crugies longitudinals, de manera que la crugia central esdevé un complex dispositiu d’il·luminació de l’interior, que assimila tot el conjunt a un claustre. En treballar amb un pressupost reduït, Gaudí opta per emprar un arc parabòlic molt estret, repetit nombroses vegades, que li permet resoldre els corredors centrals de distribució i alhora les obertures de la façana. Els patis centrals permeten fer arribar una llum atenuada fins a la planta baixa, per mitjà d’uns escalonaments successius que deixen passar la llum per recorreguts indirectes. Cal destacar la senzillesa amb què s’han resolt les fusteries: a l’interior, les particions de les fulles vidriades adopten formes abstractes sense cap simbolisme. La finestra tipus de la façana consisteix en una persiana rectangular, encaixada dins la massa de la fàbrica, que cobreix l’obertura pròpiament dita, la qual adopta la forma de l’arc parabòlic de referència.

  15. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Casa Calvet

  16. Cellers Güell

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Cellers Güell

    Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.

  17. Capelletes del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

    Antoni Gaudí i Cornet

  18. Portal i Mur de Tancament de la Finca Miralles

    Antoni Gaudí i Cornet

    Portal i Mur de Tancament de la Finca Miralles

    Encàrrec personal d'Hermenegild Miralles al seu amic personal i alhora client Antoni Gaudí. L'industrial va comprar l'antiga finca de Sarrià al comte Eusebi Güell i ràpidament va decidir cercar-la, definint el seu perímetre i ubicant-ne l'accés. L'entrada, formada per un arc ondulat, aprofita la seva sinuositat per anar descendint i integrar-se en els murs baixos, que absorbeixen aquesta ondulació com a coronament, originalment revestida per teules àrabs. Aquests paraments verticals, construits amb blocs de pedra, també s'ondulen en sentit perpendicular. Aquest joc s'exten durant els 36 metres originals del mur, del que només es conserva el petit tram de l'accés.

  19. Xalet del Catllaràs

    Antoni Gaudí i Cornet

    Xalet del Catllaràs

    El xalet del Catllaràs és situat a la serra del mateix nom per damunt del santuari de Falgars. Aquest edifici fou construït per allotjar els tècnics de les mines de carbó que subministraven combustible a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Sembla que Eusebi Güell encarregà el projecte del xalet a Antoni Gaudí. Aquest es va construir entre 1902 i 1903, moment en què també s'estaven fent les obres del Parc Güell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert per una volta en forma de catenària per l'interior i apuntada a l'exterior. L'aresta de la volta fa de carener de la coberta. L'espai interior es divideix en sis habitatges, dos a cada planta, amb una escala central construïda a l'exterior de l'edifici. Aquesta era de planta semicircular i disposició concèntrica. Era feta d'obra i formava un volum que destacava en la façana. Actualment l'escala és al mateix lloc però és una estructura de ferro lleugera. Els vessants dels arcs formen part de les façanes en les quals s'obren finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres inclinades i lleugerament apuntades. Les parets laterals que tanquen l'edifici presenten poques obertures. Hi ha dues xemeneies, una que surt de la coberta -recollia el fum de les estufes dels diferents habitatges i l'altra adossada a un lateral que servia per evacuar els fums d'una habitació de la planta baixa. L'interior de l'edifici era molt senzill però aprofitava l'espai al màxim i buscava la comoditat. A la planta baixa hi havia, a part dels dos habitatges, les cuines i menjadors. L'espai s'anava reduint des de la primera a la tercera planta. Els apartaments tenien divisions interiors, excepte els de la tercera planta que és un únic espai. El personal es distribuïa segons les categories laborals a la planta baixa, amb pitjor aïllament tèrmic, estava ocupada pel personal de manteniment i servei, els directius a la planta del mig i el personal subaltern a les golfes. Tot i que no hi ha cap document que ho demostri, el xalet del Catllaràs s'atribueix a Antoni Gaudí. L'arquitecte Viladevall al número 35 de la revista Cortijos y rascacielos de Madrid, de 5 de juny de 1946, explica que Domènec Sugranyes Gras, col·laborador de Gaudí, li va assegurar que aquest n'era l'autor. Aquest xalet es va construir com a habitatge dels tècnics i altres treballadors de les mines de carbó del Catllaràs, les quals van tenir una època de molta activitat, però finalment el xalet fou cedit a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. Se sap que al 1907 es va modificar la pendent de les viseres de les finestres i el basament de l'edifici, inicialment cobert per palets de riu, fou recobert amb ciment. El xalet va patir una forta degradació i al 1971 s'hi van fer reformes per adaptar-lo com a casa de colònies.

  20. Casa Calvet

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Calvet

    Es tracta d’una interpretació força agosarada de la casa de lloguer pròpia de l’Eixample, en aquest cas amb dos habitatges per planta i una banda de façana amb cinc obertures. La façana al carrer, a base de balcons trilobats, un ordre variat de filades de carreus i una coronació amb dos timpans barrocs, contrasta amb la solució de la façana posterior, on incorpora bandes d’esgrafiats blancs a totes dues galeries i balustrades de perfils simplificats. Malgrat tot, la façana al carrer és repleta de petites simbologies imperceptibles, com ara els bolets, que al·ludeixen a la vocació de micòleg del propietari, o el xiprer de sota la tribuna, símbol de l’hospitalitat. Gaudí també recorre a l’excepció i a les referències barroques al vestíbul i a l’interior dels habitatges, tots ells diferents, i no dubta a utilitzar els estucats dibuixats, la pedra artificial o d’altres materials dissimulats per obtenir els efectes estètics que desitja.

  21. Taller de Forja dels Germans Badia Miarnau

    Antoni Gaudí i Cornet

  22. Sala Mercè

    Antoni Gaudí i Cornet

  23. Primer Misteri de Glòria

    Antoni Gaudí i Cornet

    Primer Misteri de Glòria

    Misteri del camí cap a la santa cova, destaca sobre la resta perquè és l'únic que se ha rebut un tractament d'escenografia teatral. Sembla que es va buidar la roca en aquesta zona per escolpir-hi el cenotafi de Crist ressucitat, i als seus peus hi ha la mare agenollada. El grup el formen unes altres quatre figures: un àngel assegut, dues figures femenines dretes davant la tomba, ja un pèl allunyades, que semblen estar esculpides en un mateix bloc; i Jesús, fora de la cova, penjat a la roca a un nivell superior. Aquesta figura destaca també per ésser la única feta de bronze. Pintat a la roca hi veiem l'escut de la senyera. L'accés al conjunt és tancat per una barana de ferro forjat. Adossat a la roca, al cantó dret del conjunt, hi ha una placa on diu: Ofrena de Nostra Senyora de Montserrat a la Pietat de Catalunya.

  24. Casa Batlló

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Batlló

    Gaudí és requerit en aquest cas per transformar completament la imatge d’una casa ja existent, tot incorporant-hi amb plena llibertat noves concepcions estructurals, referències naturalistes, simbolismes de tota mena i ornamentacions abstractes. L’afegit d’una nova planta permet coronar la façana de manera asimètrica, tenint en compte la presència de la veïna casa Amatller, ja existent. La planta noble incorpora el naturalisme en la mateixa estructura portant, mentre que les golfes permeten la introducció de les voltes parabòliques, ja assajades anteriorment. La col·laboració de Josep Maria Jujol aporta una llibertat més gran en el treball amb els materials i en la intensitat dels efectes. Les dues façanes, anterior i posterior, ondulen com dues cortines. Podem considerar-la com la primera obra madura de Gaudí, on assoleix una síntesi sorprenent entre la materialitat estructural de l’edifici i el caràcter oníric dels múltiples suggeriments que hi podem trobar arreu.

  25. Jardins de Ca l'Artigas

    Antoni Gaudí i Cornet

    Jardins de Ca l'Artigas

    Jardí construït al volt d'una font, el riu Llobregat i una fàbrica, i promogut per l'amo d'aquesta, l'industrial Joan Artigas Alart . El jardí té com a base fonamental els dos penya-segats a banda a banda del riu que van quedar units per dos ponts: un en forma d'arc coix i porta a un pavelló i l'altre amb coberta de pèrgola feta amb formigó recobert amb pedra. El disseny recorda en alguns aspectes al Park Güell, tot i que en menor escala, que en aquells moments s'estava construint al barri de Gràcia de Barcelona. De la mateixa manera, el Jardí d'Artigas presenta línies orgàniques perfectament integrades a l'entorn natural; fins i tot va crear una gruta artificial. El jardí està pensat per passejar, de manera que té un recorregut establert on destaquen determinats llocs: la Glorieta, la Cova (lloc original de la Font de la Magnèsia) on s'utilitzen arcs catenaris, la Cascada (font d'aigua feta amb pedres a l'estil del trencadís gaudinià) i el berenador, al costat del pont dels Arcs. Es va començar a construir per la gruta que hi ha al costat de la font de la Magnèsia, que dóna nom al jardí i té forma allargada, seguint el congost de vora el riu. Al costat, el pont d'arc coix té uns graons que porten a la glorieta que té una coberta cònica recoberta de pedruscall. Al llarg del recorregut hi ha representats una sèrie d'animals: un lleó i un bou en dues fonts i un àguila al començament de l'escala; aquests animals, juntament amb un àngel que actualment no existeix, possiblement podrien fer referència als quatre evangelistes. Durant tot el recorregut hi ha nombroses baranes i parterres, fonts, ponts, cascades, places, miradors, bancs, escultures (com les figures d'un home i una dona portant un cistell al cap),... Principalment, l'obra es feta de pedra i morter, poc o molt armat. Per fer el jardí es va aprofitar la vegetació natural de la zona (avets, pi roig, faig, boixedes,...) i es van incorporar altres arbres com la pollancre. Els jardins Artigas, coneguts també amb el nom de Parc de la Magnèsia, per la font que hi brolla, es troben al costat del que va ser la fàbrica tèxtil propietat de Joan Artigas Alart, qui també va promoure la construcció del jardí. Tot i que no existeix cap document que ho corrobori, alguns estudiosos com Joan Bassegoda Nonell, atribueixen a Gaudí el disseny del jardí. Sembla que l'any 1905 Gaudí va visitar la fàbrica de ciment portland "Asland" que s'estava construint al Clot del Moro (Castellar de n'Hug) convidat per Eusebi Güell Bacigalupi (1846-1918), un dels promotors de l'empresa,. L'arquitecte es va allotjar durant dos dies a la casa de Joan Artigas, el qual li va demanar idees per enjardinar la zona de la font. Es creu que Gaudí va fer uns croquis i que, més endavant, va enviar un paleta del Park Güell per col·laborar amb els paletes locals en la construcció del jardí. Tant el croquis com els planells del projecte van desaparèixer amb l'incendi de la fàbrica dels Artigas, l'any 1939. Als anys 50, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat. Una persona que de molt jove havia treballat com a peó amb aquesta colla de paletes va comunicar aquestes dades a l'historiador local Angel Francàs, que van ser publicades per "El Correo Catalán" en dos artícles els dies 14 d'agost i el 22 de desembre de 1971. Anys més tard la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la Universitat Politècnica de Catalunya, van començar investigacions sobre la paternitat de l'obra. Joan Bassegoda, director de la Càtedra en aquell moment, va atribuir l'autoria del projecte inicial dels jardins a Gaudí en un artícle a La Vanguardia de l'any 1989. L'any 1992 es va procedir a restaurar l'obra i actualment els jardins estan oberts al públic. Són propietat municipal i s'hi pot accedir mitjançant una estació de Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat.

  26. Casa Larrard

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Larrard

  27. Bellesguard

    Antoni Gaudí i Cornet

    Bellesguard

    La casa fou encarregada a Gaudí per la vídua de Jaume Figueres, en uns terrenys plens de ressonàncies històriques, ja que contenen les restes d’una antiga residència de Martí l’Humà, batejada com “Bellesguard” per Bernat Metge. La planta baixa, lleugerament aixecada respecte del terreny, conté els dormitoris senyorials, sota la planta noble. Unes primeres golfes allotgen les estances del servei, i unes segones, sota coberta, s’obren als quatre vents a través d’unes obertures contínues. Gaudí va experimentar als brancals i timpans de les finestres i en d’altres ornaments amb motlles replets de petites pedres. Els sostres de la planta noble i de les golfes superiors se sostenen per mitjà d’arcs de molt poc gruix, alleugerits amb gelosies. Gaudí cerca una funció estructural basada en elements de petites dimensions, tot al·ludint a la feminitat de la seva clienta, esmentada també a l’epígraf que presideix l’entrada: “Ave Maria Puríssima sens pecat fou concebuda”.

  28. Escoles Provisionals de la Sagrada Família

    Antoni Gaudí i Cornet

    Escoles Provisionals de la Sagrada Família

    L’any 1909 Gaudí projectà i construí les escoles provisionals de la Sagrada Família amb l’objectiu d’escolaritzar els nens del barri que creixien als voltants del temple i els fills dels treballadors de l’obra. Ubicada dins del solar del Temple, originàriament l’obra es bastí a la cantonada dels carrers Sardenya i Mallorca. L’edifici es caracteritza per l’enginyosa utilització de superfícies reglades –en aquest cas conoides– que permeten construir un edifici resistent amb escassetat de materials. Les escoles van crear admiració en Le Corbusier, que va realitzar-ne un croquis durant la seva visita de l’any 1928. Les escoles van ser malmeses a l’inici de la guerra i reconstruïdes al cap de dos anys en plena guerra. L’any 2002 van ser traslladades al lateral del claustre del carrer Sardenya, per permetre la construcció de les naus. Es restituïren els materials originals de l’estructura de la coberta, que no s’havien pogut replicar durant l’actuació de l’any 1938. L’edifici de les escoles provisionals de la Sagrada Família és Bé Cultural d’Interès Local.

  29. Casa Milà

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Milà

    Es tracta de la darrera obra civil de Gaudí, on posa tot l’èmfasi en l’experimentació amb l’estructura i opta per solucions arriscades i ben diferenciades dels procediments tradicionals. Els peus drets portants són de pedra calcària del Garraf, combinats amb elements metàl·lics, i es dimensionen i configuren segons la casuística de la seva posició concreta. Els forjats són de bigues metàl·liques, que segueixen un ordre irregular d’acord amb la configuració de la planta. Les façanes al carrer es fonen amb els pilars perimetrals en un sistema monolític i autoportant. Gaudí es proposa desvincular les formes del seu contingut matèric i cercar una síntesi entre l’abstracció i l’evocació dels elements de la natura. Això el porta a convertir l’edifici en un gran monument dedicat a la Mare de Déu, que havia de coronar la casa com si aquesta només en fos un pedestal. L’ajut d’un enginyer naval o les formes suggerides a la coberta revelen un Gaudí precursor de l’arquitectura moderna, interessat a alliberar-se de les filades de maçoneria, dels ordres o del pes dels materials constructius. La Pedrera és una obra totalment inacabada que resol cada repte espacial i constructiu per mitjà de solucions inèdites i de vegades incomprensibles.

  30. Cripta de la Colònia Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Cripta de la Colònia Güell

    Gaudí va treballar en el projecte durant deu anys, i les obres no s’iniciaren fins el 1908. Es tracta d’un autèntic laboratori en plena naturalesa on Gaudí alterna els seus descobriments amb les obres de la Pedrera, la Sagrada Família i el parc Güell. La cripta consisteix en una estructura de pilars inclinats de pedra basàltica, de fust monolític, preparats per suportar l’església que es volia construir al damunt. El sostre és format per un complex sistema de fines catenàries de maó pitxolí que segueixen una geometria molt irregular, guiada per nombroses al·lusions al món animal i vegetal. A les primeres filades del sistema murari, més fosques, segueixen unes filades vermelloses, i l’església havia de continuar amb tons verdosos i finalment blaus, el mateix ordre cromàtic del bosc que l’envolta. Gaudí va treballar amb maquetes de catenàries per traçar les voltes que havien de culminar el conjunt, si bé la cripta és el resultat del treball in situ amb tota mena de materials trobats i reciclats, com les reixes de les finestres o els maons de rebuig. Gaudí acaba imprimint a totes les superfícies nombroses simbologies religioses i catalanistes, com ara les quatre virtuts cardinals representades al mosaic situat sobre la porta d’entrada.

  31. Park Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Park Güell

    El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí.

  32. Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Antoni Gaudí i Cornet

    Temple Expiatori de la Sagrada Família

    INICIS DEL TEMPLE I PROJECTE DE GAUDÍ Després de la renúncia de Villar, Joan Martorell, que assessorava l’Associació Josefina i era un dels arquitectes més prestigiosos del moment, proposa Antoni Gaudí com a continuador de les obres iniciades. En aquell moment Gaudí era un jove arquitecte que tenia 31 anys, i accepta l’encàrrec d’arquitecte director el 3 de novembre de 1883. Gaudí continua les obres projectades per Villar i a mesura que guanya prestigi com a arquitecte –i alhora la confiança de l’associació josefina– transforma progressivament el projecte inicial fins assolir un gran temple monumental cap a l’any 1890. La nova concepció ja no es limita només a una típica església de creu llatina. N’augmenta l’escala i projecta un cos principal de cinc naus amb un transsepte de tres, i una façana monumental a cada extrem, dedicades al Naixement –transsepte de llevant–, a la Passió –transsepte de ponent– i la Glòria, situada als peus de la nau principal. Per unir les tres façanes situa un claustre perimetral, que rodeja la nau i l’aïlla de l’entorn, amb una construcció a cada cantonada que dedica a sagristies, baptisteri i capella del Sagrament i la Penitència. El nou edifici es dota d’una gran càrrega simbòlica com a manifestació de la fe cristiana –que es manifesta de forma indissociable amb l’art i l’arquitectura- i també guanya en verticalitat. Les tres façanes contenen quatre torres cada una, d’uns 100 metres d’alt, que es dediquen als dotze apòstols. Al centre del creuer es projecta un gran cimbori, format per sis torres encara més altes que les anteriors, dedicades a la Mare de Déu –sobre l’absis-, als quatre Evangelistes –una a cada cantonada del creuer- i la gran torre central de Jesucrist, d’uns 170 metres. Gaudí dedicarà la resta de la seva vida al projecte i la construcció del Temple, i de forma exclusiva a partir de 1914 , quan cessa la seva activitat professional al marge de Sagrada Família. En vida de Gaudí es construeixen la cripta, la façana de l’absis i gran part de la Façana del Naixement.

  33. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (1)

    Antoni Gaudí i Cornet, Domènec Sugrañes Gras

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (1)

    Després de la mort de Gaudí la direcció de les obres recau en l’arquitecte Domènec Sugrañes, que era el seu principal col·laborador en aquell moment. Sugrañes dirigeix les obres de la Façana del Naixement -de les que Gaudí només havia vist acabat totalment un campanar- que finalitzen abans de l’esclat de la Guerra Civil. Anímicament afectat per la destrucció del taller de la Sagrada Família a l’inici de la Guerra Civil, Sugrañes mor l’any 1938.

  34. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (2)

    Antoni Gaudí i Cornet, Francesc de Paula Quintana Vidal

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (2)

    Un cop acabada la guerra, el càrrec d’arquitecte director va recaure en Francesc de Paula Quintana, que havia estat arquitecte ajudant de Gaudí, i posteriorment de Sugrañes. Un cop acabada la guerra la nova junta del Temple es concentra en la restauració de les zones afectades (Cripta, part baixa de l’absis i la Façana del Naixement i les escoles) i a la recuperació de l’obrador i el projecte de Gaudí, recopilant fotografies i plànols –publicats abans de l’incendi en les biografies de Gaudí i llibres sobre la Sagrada Família- i recuperant els models de guix malmesos durant el conflicte bèl·lic, generats per geometries molt precises. A partir de l’any 1954 s’inicia la construcció de la Façana de la Passió, que Gaudí deixà descrita en un plànol d’alçat molt detallat, que havia explicat als seus deixebles. En el transsepte de Passió Quintana aixeca la columna de doble gir dedicada a la diòcesi de Barcelona, seguint el procediment geomètric ideat per Gaudí, que va ser la primera columna de l’interior del temple i va servir de model per a la resta.

  35. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluis Bonet i Garí, que havien visitat assíduament Gaudí en la darrera etapa de la seva vida i havien treballat en el desenvolupament de l’obra sota la direcció de Francesc de Paula Quintana, esdevenen els continuadors després de la mort d’aquest darrer. En aquesta etapa es conclou la part arquitectònica de la Façana de la Passió, tret de la porxada superior, i es recopila i s’estudia gran part de la documentació i maquetes que permetrà la continuació de les obres.

  36. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (4)

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (4)

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, que havia treballat sota les ordres de Puig Boada i Bonet Garí en la construcció de la Façana de la Passió, esdevé arquitecte director entre els anys 1983 i 1985. Sota la seva direcció s’inicia la construcció dels finestrals laterals de les naus. A banda de la construcció, Cardoner va dedicar molts anys de la seva vida a l’estudi dels models originals del projecte -incloses les versions anteriors del projecte que Gaudí va descartar- , establint una important classificació de les peces que ha servit a les generacions posteriors per aprofundir en el coneixement del projecte.

  37. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (5)

  38. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (5)

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (5)

    Jordi Bonet i Armengol és nomenat arquitecte director l’any 1985. Els treballs es concentren en l’estudi detallat i la construcció de l’espai interior del temple (nau principal, transsepte, absis i creuer), aplicant els procediments i les geometries definides en detall per Gaudí en les maquetes de guix a escala 1:10. En aquesta etapa s’estudien en deteniment la geometria i les proporcions que regeixen els models originals i s’introdueix el modelat informàtic en 3D per al desenvolupament del projecte i la producció de peces de pedra. En el camp constructiu s’introdueix la volta catalana per a les voltes de l’interior de la nau central, seguint les generatrius de la geometria reglada, i la incorporació de vidre venecià d’acord amb el simbolisme. L’any 2010 es tanca l’espai interior de la basílica, que és dedicada pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre. El mateix any la nau del Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí és distingida amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’arquitectura i urbanisme. Sota la seva direcció s’encarrega l’execució del conjunt escultòric de la Façana de la Passió a Josep Maria Subirachs i els vitralls de les naus a l’artista Joan Vila-Grau. Un cop finalitzades les naus el treball es concentra en la construcció de la Sagristia, que segons les paraules de Gaudí, esdevindrà el model a seguir per les torres del cimbori central.

  39. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (6)

    Jordi Faulí, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (6)

    Jordi Faulí i Oller treballa com a arquitecte adjunt sota la direcció de Jordi Bonet, i n’esdevé arquitecte director des de l’any 2012. Es continua la construcció de la Sagristia, definida per grans superfícies parabòliques segons el model original de guix, i s’apliquen els conceptes definits per Gaudí en el projecte de les sis torres que formen el cimbori central, dedicades a la Mare de Déu, de 138 metres d’altura situada sobre l’absis; els quatre evangelistes, de 135 metres, situats en les quatre cantonades del creuer i la torre central de Jesucrist, de 172,5 metres d’altura. Les torres van coronades amb els símbols que les representen: la corona i l’estrella en el cas de la Mare de Déu, el tetramorf alat en els evangelistes, i una gran creu de quatre braços en la torre de Jesucrist. Des del punt de vista estructural i constructiu es desenvolupa el sistema de pedra tesada per a poder construir les torres de grans dimensions amb gruixos –i per tant el seu pes- reduïts. Aquesta tècnica, que consisteix en inserir unes barres d’acer inoxidable que es tesen, permet construir torres d’uns 60 metres d’altura amb uns gruixos de pedra massissa compresos entre els 50 i 35 centímetres. El sistema també ha facilitat la construcció amb grans panells de pedra, premuntats en un taller extern. Es continua el projecte i la construcció de les cobertes –ja iniciades en el període anterior- i s’elabora el projecte bàsic de la Capella de l’Assumpta i de la Façana de la Glòria, enllestit en una part important.

Arxiu

  • L'església segons el projecte original de Gaudí

    Dibuix

    L'església segons el projecte original de Gaudí

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibuix

    Esbós d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Dibuix

    Detall d'un cartell publicitari dels Cellers Güell.

    Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • La fortuna crítica del Modernisme i Gaudí

    4:32

    La fortuna crítica del Modernisme i Gaudí

Bibliografia (876)

Rutes i Apunts (8)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!