Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte amplia el cementiri de Badalona pel vessant verge de la muntanya i crea un ordre geomètric que permet un desenvolupament dels recorreguts al voltant d’aquest vessant. Els nínxols s’agrupen en una sèrie de cubs que mantenen sempre les mateixes dimensions i que pauten la implantació del cementiri al llarg del vessant. Una segona escala d’agrupació la formen uns triangles rectangles que s’encavalquen i permeten desenvolupar el gir del vessant. El projecte és el resultat de la intersecció d’aquestes dues pautes formals amb la topografia del terreny. La disposició dels triangles afavoreix la regularitat dels cubs al llarg del recorregut, alhora que obre les vistes cap a la ciutat al final de les escalinates que salven el pendent. Al capdavall, la imatge final del cementiri ve determinada pel pendent, que fixa l’altimetria de cada grup de cubs, de manera que la topografia del vessant roman intacta després de la intervenció.
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Cementiri de Sant Pere
autoria desconeguda
El projecte amplia el cementiri de Badalona pel vessant verge de la muntanya i crea un ordre geomètric que permet un desenvolupament dels recorreguts al voltant d’aquest vessant. Els nínxols s’agrupen en una sèrie de cubs que mantenen sempre les mateixes dimensions i que pauten la implantació del cementiri al llarg del vessant. Una segona escala d’agrupació la formen uns triangles rectangles que s’encavalquen i permeten desenvolupar el gir del vessant. El projecte és el resultat de la intersecció d’aquestes dues pautes formals amb la topografia del terreny. La disposició dels triangles afavoreix la regularitat dels cubs al llarg del recorregut, alhora que obre les vistes cap a la ciutat al final de les escalinates que salven el pendent. Al capdavall, la imatge final del cementiri ve determinada pel pendent, que fixa l’altimetria de cada grup de cubs, de manera que la topografia del vessant roman intacta després de la intervenció. -
Ampliació i Intervencions al Cementiri de Sant Pere
Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà
El 1984, els arquitectes Albert Viaplana i Helio Piñón van realitzar la segona ampliació del Cementiri de Sant Pere, a Badalona. Aquesta se situa al costat est, notablement apartada de les altres agrupacions de nínxols del cementiri i separada per un seguit de places que porten la nova intervenció cap a la part més baixa del petit turó on s’ubica el conjunt. El que configura l’estratègia principal del projecte és l’assentament que fa sobre el terreny existent. Es dibuixa un recorregut que, degut a la presència de successius desnivells i la forma en zig-zag del camí, és imprevisible. Aquesta imprevisibilitat s’aconsegueix a través de la forma natural del terreny domesticada per murs de contenció que encara accentuen més aquest joc visual que proporciona un recorregut, al cap i a la fi, més íntim i deixa l’espai dels nínxols, ubicat al final, més recollit. El recorregut s’entén com una transició que parteix d’espais molt oberts i sobris, com la primera plaça de formigó, que passa a una segona plaça, encara oberta, però més recollida per la topografia i amb un gran mural al paviment, també de formigó, que segons els arquitectes representa una imatge sobre l’amor. Amb aquest gest, es dona accés a la zona dels nínxols, més dispersa i recollida entre vegetació. A diferència dels nínxols de les altres zones del cementiri, col·locats en filera, en aquest cas s’opta per una agrupació en blocs de formigó armat, aïllats, d’uns sis per set metres; això, sumat a la seva col·locació en pendent, fa de cada bloc un espai íntim i personal.