L'edifici es va realitzar durant l'època del GATCPAC, tot i que l'arquitecte va preferir seguir altres models del Moviment Modern, com ara l'expressionisme alemany liderat per Erich Mendelsohn. Originalment estava format per una planta baixa, dos pisos i un àtic que contenia la vivenda del Dr. Barraquer. La primera fase es va acabar el 1941, amb la mateixa distribució que té actualment. A la dècada de 1950 es va construir la segona fase al carrer de Laforja i el 1971 es va realitzar una ampliación de tres plantes (inclòs l'àtic existent), amb una concepció mimètica que no altera la configuració general de l'edifici.
La planta està organitzada al voltant de dos patis centrals que il·luminen zenitalment les sales de reunions, i les façanes tenen un marcat caràcter racionalista definit per la superposició de finestres corregudes. En fer l'ampliació es va haver de reforçar l'estructura amb uns pilars metàl·lics exteriors que introdueixen un contrapunt vertical a la façana. La cantonada es resol amb un revolt que originalment quedava rematat per un volum circular tangent al pla de la façana i que va desaparèixer en fer l'ampliació, cosa que ha minvat el caràcter expressionista de l'edifici. Els interiors són art déco.
Edifici emplaçat al xamfrà dels carrers Muntaner i Laforja, ideat com a clínica oftalmològica i habitatge particular del Dr. Barraquer. La construcció la va dur a terme l'arquitecte Joaquim Lloret i Homs durant l'època del GATPAC, moviment del qual pren la seva concepció de la distribució interior i la formalització de les façanes, però l'arquitecte va seguir altres models del moviment Modern com l'expressionisme alemany liderat per Erich Mendelsohn.
La distribució de l'edifici s'estructura en planta baixa i cinc pisos que s'organitzen al voltant de dos patis centrals que il·luminen de manera zenital les sales de reunions. No obstant això, inicialment estava format per planta baixa, dos pisos i un àtic amb l'habitatge del Dr. Barraquer.
Les façanes mostren un clar caràcter racionalista evidenciat per la superposició de finestres corregudes. Quan es va dur a terme l'ampliació es va reforçar l'estructura amb uns pilars metàl·lics exteriors que introdueixen un contrapunt vertical a la façana. La cantonada es resol amb una planta corba que inicialment es completava amb un volum cilíndric tangent al pla de façana que es va perdre amb l'ampliació, el que li ha restat a la façana part del seu caràcter expressionista inicial. Els interiors tenen una forta relació amb els estils decoratius propers a l'art déco.
La primera fase de l'edifici es va acabar el 1941, amb la mateixa disposició que es manté en l'actualitat. A la dècada dels anys 50 es va construir la segona fase al carrer Laforja i el 1971, es va dur a terme una ampliació de tres plantes (incorporant l'àtic existent en l'actualitat), amb una idea mimètica que no altera l'estructura global de l'edifici.
La singularitat de l'obra recau sobretot en la decoració interior, en tant que el mateix doctor Barraquer hi va col·laborar, fusionant la seva fal·lera per la iconografia de l'antic Egipte amb l'art decó.
D'entre tots els corrents del racionalisme a Catalunya es pot dibuixar línia de continuïtat i paral·lelisme entre arquitectures locals i l'expressionisme alemany, algunes d'elles directament inspirades per l'arquitecte Erich Mendelshon.
