Aquest nucli, proper a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, s'enllaça amb la colònia Vilaseca i Torelló. Es troba en una gran recolzada del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme.

La colònia és un petit poblet obrer que s'edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.

La colònia de Borgonyà es compon de diversos elements, esdevenint una colònia d'una gran complexitat. Es tracta d'un conjunt format per complex industrial que es desenvolupa entre el curs del riu Ter i la línia de ferrocarril i per un complex residencial que es desenvolupa al nord de la línia del ferrocarril i delimitat a l'oest pel riu.

Aquest nucli, proper a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, s'enllaça amb la colònia Vilaseca i Torelló. Es troba en una gran recolzada del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme.
La colònia és un petit poblet obrer que s'edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.
La colònia de Borgonyà es compon de diversos elements, esdevenint una colònia d'una gran complexitat. Es tracta d'un conjunt format per complex industrial que es desenvolupa entre el curs del riu Ter i la línia de ferrocarril i per un complex residencial que es desenvolupa al nord de la línia del ferrocarril i delimitat a l'oest pel riu.
La Colònia Borgonyà és un exemple rellevant, representatiu i singular en el context de les colònies industrials tèxtils, construïdes a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i que tanta importància van tenir en l'estructuració social i econòmica del nostre país.
La singularitat de la Colònia Borgonyà prové del seu origen (ja que va ser fundada amb capital d'Escòcia), del seu plantejament urbanístic i arquitectònic, de la seva evolució territorial, tècnica i social des de l'any 1893 fins als anys setanta del segle XX, i també de la seva autonomia i autosuficiència respecte del nucli de Sant Vicenç de Torelló. La Colònia Borgonyà fins i tot té el seu propi cementiri a partir dels anys vint del segle passat. També s'ha de considerar una singularitat el fet d'haver seguit un procés diferenciat, pràcticament a l'inrevés, de la resta de colònies. En efecte, moltes d'aquestes neixen del trasllat fora de Barcelona d'instal·lacions fabrils nascudes en aquella ciutat, mentre que Borgonyà, nascuda al costat del Ter, es fusionà amb una fàbrica de Sant Andreu del Palomar i ambdues van créixer conjuntament a partir d'aquell moment.
El “poble” de Borgonyà té el seu origen en una antiga capella dedicada a la Mare de Déu de Borgonyà, documentada des del 1298, situada en l'espai que ocupa actualment l'església.
Es té constància documental que es van iniciar les obres el 1893 i que el 1895 es va inaugurar la colònia, que va anar creixent successivament en funció de les necessitats i requeriments industrials i socials fins al seu tancament l'any 2000.
La Colònia Borgonyà està conformada bàsicament per dos recintes, el recinte industrial i el recinte residencial, als quals cal afegir els equipaments.
Dintre del recinte industrial destaquen la gran nau de la Fàbrica núm. 1 de tipologia manxesteriana, la central energètica, les diverses fàbriques de naus i la xemeneia, així com la presa i la resclosa.
Dintre del recinte residencial destaquen els habitatges dels carrers Paisley, Escòcia i Coats, la torre del director i el xalet de l'administrador i els edificis d'habitatges posteriors, així com l'enjardinament i la resta dels espais públics.
Cal esmentar l'església, el cementiri propi, l'escola, el teatre casino, l'escola bressol, la cooperativa i l'excepcional camp de futbol.
La Colònia Borgonyà és un nucli urbà que, per les seves característiques industrials, paisatgístiques, morfològiques, urbanístiques, arquitectòniques, constructives i històriques, conserva la configuració de l'urbanisme de les colònies industrials de la segona meitat el segle XIX i primera meitat del segle XX.