Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La compra italiana d’una empresa local d’àcid tartàric (1918-90), mundialment rellevant, en comportà el tancament i negociacions subsegüents sobre densitat, qualitat i autoria d’un nou ús residencial. Per camins mig casuals, l’encàrrec recaigué en Aldo Rossi. Ja d’antuvi, i també en el resultat final, aquesta operació té un cert to autàrquic, de falansteri, respecte al continu urbà, ja sigui per l’antecedent fabril o per la topografia. El planteig de Rossi abraçava la xemeneia amb l’edificació i cloïa una gran plaça «major» tancada, desplegant-hi uns braços monacals cap al sud que produïen altres places i jardins més oberts, sempre sobre un sòcol sacralitzant; el nou projecte aïlla la icona industrial, fent-la pivot d’un gran espai urbà obert al nord, confirma les places enjardinades i domèstiques a la cara sud i es relaciona més flexiblement amb els espais circumdants. El pas a la promoció comercial (Immobiliària Colonial) i una visió operativa dels conceptes de «tipus» i forma de ciutat, en mans dels hereus intel·lectuals de Rossi, encaren més obertament les invariants del projecte, componen unes façanes rigoroses però ja més ricament allunyades de la severitat rossiana, i estudien i ventilen els 291 habitatges per si mateixos i no com un simple motlle de l’espai exterior.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
Per envoltar l’operació d’Els Químics, i hereves de la traça de Rossi però ja no d’aquella radical visió de la tipologia col·lectiva, 5 torres de 7 plantes amb habitatges d’uns 75 m2, alçades sobre lots d’uns limitats 650 m2, desgranen versions que els autors fan del tema de la torre petita, un tipus poc present a la ciutat. La disposició en planta —amb la seva repercussió sobre la gestació del volum— i els matisos de protecció solar, color i joc d’obertures elaboren variants d’encàrrecs semblants i d’un planejament unívoc.
La compra italiana d’una empresa local d’àcid tartàric (1918-90), mundialment rellevant, en comportà el tancament i negociacions subsegüents sobre densitat, qualitat i autoria d’un nou ús residencial. Per camins mig casuals, l’encàrrec recaigué en Aldo Rossi. Ja d’antuvi, i també en el resultat final, aquesta operació té un cert to autàrquic, de falansteri, respecte al continu urbà, ja sigui per l’antecedent fabril o per la topografia. El planteig de Rossi abraçava la xemeneia amb l’edificació i cloïa una gran plaça «major» tancada, desplegant-hi uns braços monacals cap al sud que produïen altres places i jardins més oberts, sempre sobre un sòcol sacralitzant; el nou projecte aïlla la icona industrial, fent-la pivot d’un gran espai urbà obert al nord, confirma les places enjardinades i domèstiques a la cara sud i es relaciona més flexiblement amb els espais circumdants. El pas a la promoció comercial (Immobiliària Colonial) i una visió operativa dels conceptes de «tipus» i forma de ciutat, en mans dels hereus intel·lectuals de Rossi, encaren més obertament les invariants del projecte, componen unes façanes rigoroses però ja més ricament allunyades de la severitat rossiana, i estudien i ventilen els 291 habitatges per si mateixos i no com un simple motlle de l’espai exterior.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
